Eduard Fontserè: Físic, Meteoròleg i dinamitzador cultural

El dimarts dia 20 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència onlaine: Eduard Fontserè: Físic, Meteoròleg i dinamitzador cultural. Al llarg dels seus 100 anys de vida, Eduard Fontserè va marcar de manera profunda diversos camps de la ciència, inclosa la modernització de les institucions. Fontserè es formà com a físic i inicià la seva carrera com astrònom. Ja a final de segle XIX, començà la seva activitat en meteorologia, que culminà amb la creació del Servei Meteorològic de Catalunya el 1919. Fou professor de la Universitat de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, de l’Institut d’Estudis Catalans i promotor de societats científiques. Després de la guerra civil, la seva figura prengué una dimensió cívica, com a representant viu d’una època de cultura democràtica. A càrrec de Antoni Roca, Físic de la UPC i de l’IEC.

Com sempre us podeu connectar a través del canal de Youtube a través de l’enllaç: https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

ENVELLIMENT I COVID-19: QUÈ HEM APRÈS?

El dimarts dia 13 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència: ENVELLIMENT I COVID-19: QUÈ HEM APRÈS? Ens ha tocat viure un moment històric, determinat per la confluència dels dos fenòmens epidemiològics més excepcionals de les darreres dècades: per una banda, en menys d’un segle, a Catalunya s’ha duplicat l’esperança de vida de la població -convertint-se en un dels països més envellits del món-. Per altra banda, la globalització ha vingut de la mà d’una pandèmia -la COVID-19- que ha afectat especialment a les persones de més edat.

En aquesta sessió reflexionarem sobre aquests fenòmens i sobre els aprenentatges que se n’haurien de derivar. Perquè com escrivia el ponent en un article publicat fa uns mesos “Quan d’aquí a uns anys algú ens pregunti què va ser el pitjor de la pandèmia, res seria més imperdonable que haver de respondre: que no va servir de res; ni vam aprendre cap lliçó, ni vam actuar en conseqüència“. A càrrec de Jordi Amblàs, Metge expert en Geriatria. Doctor en cures pal·liatives. Coordinador del grup de Recerca en Cronicitat de la Catalunya Central (C3RG). Director adjunt de la Càtedra de Cures Pal·liatives ICO/UVic-UCC. Membre del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia (SCGiG). Membre de l’executiva del Primary Care Reference Group de l’European Association for Palliative Care (EAPC).

Activitat en recerca: Autor o coautor de més de 70 articles científics, documents i capítols de llibres a revistes nacionals i internacions.

Activitat docent: Professor associat de la facultat de Medicina de la UVic-UCC i de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona. Coordinador del Màster Universitari en Atenció i Cures Pal·liatives de la UVic-UCC. Aquests darrers 5 anys he fet més de 200 ponències a congressos nacionals i internacionals, jornades i cursos docents.

Com sempre la podreu seguir en directe o en diferit a través de l’enllaç: https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

El Servei Meteorològic de Catalunya: una empresa en comú

El dimarts dia 23 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El Servei Meteorològic de Catalunya: una empresa en comú. L’any 1921 es va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, una institució concebuda com una peça més de l’articulació del govern de la Mancomunitat de Catalunya, però, que al mateix temps, recollia una tradició d’observació dels fenòmens meteorològics molt arrelada al país. Una circumstància que encara perviu i que té en el modern Servei un referent indispensable. Va saber combinar la recerca sobre la meteorologia de Catalunya amb un servei a la població i la societat de forma molt equilibrada i alhora participar en els projectes i programes internacionals de recerca.

Alhora, enguany també es compleixen els 150 anys del naixement i els 50 de la mort d’Eduard Fontserè, únic director del Servei Meteorològic de Catalunya en el període 1921-1939 i figura cabdal en la física del primer terç del segle XX a Catalunya i també en la formulació d’un projecte científic catalanista. A càrrec de Josep Batlló, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


Com sempre la podreu seguir en directe o en diferit al següent enllaç:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Història dels astronautes americans. 2a part

El proper dimarts dia 16 hi haurà la conferència online: Història dels astronautes americans. 2a part. Es parlarà dels principals enginyers aeronàutics i dels gestors del programa espacial americà. Wernher von Braun i altres. A càrrec de Lluís Franquesa, Doctor en Medicina i especialitzat en Ginecologia i aficionat a l’Astronàutica.

Com cada setmana la podreu seguir en directe o en diferit a l’enllaç: https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

També volem convidar-vos a que us subscrigueu al canal de youtube de l’AAd’O per tal de donar-li més visibilitat.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Bacteris de fa 300 m.a. als Andes Paleozoics. Que en sabem i que ens poden anar explicant de la història de la biosfera?

El dimarts dia 9 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència:Bacteris de fa 300 m.a. als Andes Paleozoics. Que en sabem i que ens poden anar explicant de la història de la biosfera? A la “Cordillera Frontal”, que es un cordo dels Andes Centrals a la república Argentina, i aproximadament a 30º de latitud Sud, es situen els afloraments rocallosos estudiats i en els que vam trobar aquests bacteris.

Els geòlegs sedimentòlegs, petròlegs i paleontòlegs estudien aquestes roques per situar-les en els temps geològics i saber les condicions ambientals en que es varen formar. A l’hora de explicar la història de la Serralada dels Andes juntament amb els geòlegs estructuralistes i els geofísics es necessari saber dels materials que es plegaven i anaven construint les muntanyes. Cal conèixer els materials en que esta construït un edifici (els totxos i les pedres) i la estructura de l’edifici (la serralada) per poder tenir una visió completa d’aquests Andes antics tant rics en recursos naturals.

Les roques que comentarem són microbialites (roques formades per l’acció de microbis) i estan situades entre roques volcàniques (principalment acumulades per núvols ardents).

Amb les observacions de camp i el microscopi petrogràfic ja sabíem que eren roques microbianes. L’atzar feu que a més les observéssim amb microscopi electrònic de rastreig i féssim anàlisis dels elements presents en les mostres.

Observarem com aquests bacteris es reproduïen, com s‘aglutinaven per fer acumulacions de carbonat càlcic i en definitiva roques calcàries i quines eren les condicions ambientals en les que vivien. També com es transformaven posteriorment en el temps i que ens ha arribat d’aquests bacteris fins a l’actualitat.

Ara els veiem mineralitzats. La part orgànica no s’ha preservat excepte en algun cas…..

Aquestes roques son del Permià ( de 299 a 251 milions d’anys enrere) Inferior (de 299 a 271 m.a enrere), Durant el Permià es donà una de les crisis majors de la història de la biosfera. Els ambients que comentarem eren molt hostils a la vida i cal conèixer-les i també com evolucionaren a millors condicions per a la vida diversa. Molts bacteris actuen de rehabilitadors per a la vida en aquests ambients inhòspits. Cal anar coneixen la seva influència en les roques i en els mars i en l’atmosfera.

A càrrec de, Pere Busquets, Doctor en Geologia.

Com sempre la podreu seguir en directe o en diferit al següent enllaç:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail