Arxiu de la categoria:

Conferència: La quàntica desmitificada

La quàntica desmitificada, per Genís Torrents, Llicenciat en Física (UB) i investigador pre-doctoral.
Els primers anys del segle XX van canviar la nostra forma d’entendre el món per sempre: Es va posar de manifest, amb l’aparició de la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica, que la natura no es comportava com els humans esperaríem a escales no quotidianes . La primera d’aquestes teories no va suposar un daltabaix perquè malgrat fer canvis molt radicals en la nostra concepció d’espai, seguia descrivint el moviment des de la mateixa òptica. La segona, per contra, era essencialment en un canvi en les lleis del moviment pel qual teníem receptes però no intuïcions. En aquesta xerrada intentaré il·lustrar quins canvis suposa la mecànica quàntica i us vull convèncer que amb l’enfocament adequat podem arribar a familiaritzar-nos-hi.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Francesc Aragó, científic i polític rossellonès (1786-1853)

Conferència: Francesc Aragó, científic i polític rossellonès (1786-1853), per Josep M. Casals, Dr. enginyer industrial i Soci Honorari de l’AAdO.
Francesc Aragó, mot agut però que els francesos van convertir en pla i li diuen Arago, de manera que la seva catalanitat queda dissimulada, va ser un científic i polític rossellonès, nascut al poble d’Estagell, que ara els francesos en diuen Estagel. Aquest poble està situat a l’esquerra de Perpinyà, a només uns 16 km i al peu de la carretera que va cap a Sant Pau de Fenollet, Quillan i acaba una mica abans de Foix. Aragó va ser un estudiant molt aprofitat i des de molt jove ja va ingressar a l’Escola Politècnica de París, que és on es formaven els tècnics superiors de l’Estat. Va dur una vida científica molt brillant i intensa, amb unes pinzellades d’aventura al principi, i va arribar a ser Director de l’Observatori de París, nomenat per Napoleó Bonaparte, va destacar per les seves recerques en òptica, electricitat i magnetisme i per ser el mentor de tota una colla de científics de seu temps. Era una persona molt afable i de bona jeia i tot el que feia ho comunicava obertament al públic sense restriccions, fins i tot durant molts anys a l’observatori fa ver sessions d’astronomia a l’abast del públic parisenc. Tenia unes conviccions republicanes molt fermes i va prendre part activa en les revolucions de 1830 i de 1848, en aquest darrer cas va formar part del govern provisional, va ser ministre i durant algunes setmanes va ser president de la comissió executiva, càrrec equivalent al de cap de l’estat a França i copríncep d’Andorra. Veurem doncs la història d’aquest sorprenent i interessantíssim personatge, que mereix un reconeixement molt més gran del que avui dia se li atorga.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail