Arxiu de la categoria:

El primer cable telegràfic transatlàntic i la teoria de l’electromagnetisme

El primer cable telegràfic transatlàntic i la teoria de l’electromagnetisme. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física. Amb la creació, el 20 d’octubre de 1856, de l’Atlantic Telegraph Company començà un projecte que resultaria definitiu en la consolidació, a través d’una xarxa de comunicacions, de les estructures polítiques, econòmiques i administratives de l’Imperi Britànic. Seguirem el curs dels esdeveniments al llarg dels gairebé 10 anys d’execució, amb els seus fracassos i superacions, fins aconseguir l’èxit final i comprovarem com la implicació de personatges com Faraday, Maxwell i molt especialment la de William Thomson, van ser essencials per a la culminació del projecte. També veurem però, com aquesta col•laboració entre l’execució pràctica i l’especulació teòrica van ser determinants en la descripció de l’electromagnetisme com una teoria de camp, una teoria fonamental per a la física del segle XX.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Estat dels principals coneixements de l’astronomia a les nostres contrades fins el segle XI (part II). A càrrec d’Eduard Sentias

Conferència: Estat dels principals coneixements de l’astronomia a les nostres contrades fins el segle XI (part II). A càrrec d’Eduard Sentias, Enginyer Tècnic Industrial (Tèxtil). P.D,D, de IESE, i Màster en Gestió Gerencial de EADA. A la primera conferencia varem revisar la situació de la Astronomia des dels grecs, romans a Alexandria, a les contrades dels àrabs, el Nord de Àfrica i fins el califat de Córdoba (Almagestus). En aquesta d’avui parlarem de l’estat en els reines cristians, i el que s’ensenyava a Vic al final del primer mil·lenni.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Grans canvis en l’Astronomia al segle XX. A càrrec de Ricard Làzaro

Conferència: Grans canvis en l’Astronomia al segle XX. A càrrec de Ricard Làzaro, Llicenciat en Humanitats. La concepció de l’Univers ha canviat radicalment al llarg del segle XX fins arribar a la visió actual. Farem un panorama d’aquests canvis amb totes les fites que han significat una nova visió tant del Sistema Solar com de la font d’energia de les estrelles, l’existència de planetes estel·lars, la nostra posició a la Via Làctia, l’existència d’infinitat d’altres galàxies com la nostra, l’expansió de l’Univers i el seu inici en el Big Bang, arribant fins els més recents descobriments com el de les ones gravitatòries.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Grans canvis en l’Astronomia al s. XX

El proper  dimarts dia 23 de maig a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Grans canvis en l’Astronomia al s. XX. A càrrec de Ricard Làzaro, llicenciat en Humanitats. La concepció de l’Univers ha canviat radicalment al llarg del segle XX fins arribar a la visió actual. farem un panorama d’aquests canvis amb totes les fites que han significat una nova visió tant del Sistema Solar com de la font d’energia de les estrelles, l’existència de planetes estel.lars, la nostra posició a la Via Làctia, l’existència d’infinitat d’altres galàxies com la nostra, l’expansió de l’Univers i el seu inici en el Big Bang, arribant fins els més recents descobriments com el de les ones gravitatòries

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Accident nuclear de Txernòbil: 31 anys després. A càrrec de Vladimir Zaiats

Conferència: Accident nuclear de Txernòbil: 31 anys després. A càrrec de Vladimir Zaiats, Doctor de Matemàtiques, professor titular de la UVIC-UCC. Fa més de 30 anys en la central nuclear de Txernòbil, situada molt a prop de la ciutat de Kíev, es va produir un dels accidents nuclears més importants. La propaganda soviètica inicialment  va intentar amagar-ho, però davant de la magnitud de la catàstrofe es va veure obligada a reconèixer-ho al cap de 3 dies. Tot i així, la informació sobre el què havia succeït a Txernòbil va ser molt parcial. 

En la conferència, es compartiran les experiències personals viscudes a la ciutat de Kíev (on vaig residir fins el 1991) i es farà un anàlisi dels esdeveniments i de les conseqüències causades per l’accident.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Accident nuclear de Txernòbil: 31 anys després

El proper dimarts dia 16 de maig a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Accident nuclear de Txernòbil: 31 anys després. A càrrec de Vladimir Zaiats, Doctor de Matemàtiques, professor titular de la UVIC-UCC. Fa més de 30 anys en la central nuclear de Txernòbil, situada molt a prop de la ciutat de Kíev, es va produir un dels accidents nuclears més importants. La propaganda soviètica inicialment  va intentar amagar-ho, però davant de la magnitud de la catàstrofe es va veure obligada a reconèixer-ho al cap de 3 dies. Tot i així, la informació sobre el què havia succeït a Txernòbil va ser molt parcial.
En la conferència, es compartiran les experiències personals viscudes a la ciutat de Kíev (on vaig residir fins el 1991) i es farà un anàlisi dels esdeveniments i de les conseqüències causades per l’accident.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: L’estació d’enregistrament de meteors de l’Agrupació Astronòmica d’Osona: Objectius, metodologia i resultats. A càrrec de Josep Pujols

Conferència: L’estació d’enregistrament de meteors de l’Agrupació Astronòmica d’Osona: Objectius, metodologia i resultats. A càrrec de Josep Pujols, Membre de l’Agrupació Astronòmica d’Osona. Des de fa ja uns quants anys l’estació d’enregistrament de meteors que l’Agrupació Astronòmica d’Osona té a l’observatori de Folgueroles, integrada dins la xarxa SPMN (Spanish Meteor Network), observa incansablement cada nit tot el cel, enregistrant tots els rastres lluminosos susceptibles de ser meteors, les típiques pluges d’estels. Perquè es fa? Com es fa?  Respondrem aquestes preguntes, en podrem veure un quants exemples, explicarem problemàtiques associades a l’observació i també parlarem de tots aquells resultats i aspectes més sorprenents que són efectes col·laterals d’aquesta recerca i que poden donar lloc a noves investigacions.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

L’estació d’enregistrament de meteors de l’Agrupació Astronòmica d’Osona: Objectius, metodologia i resultats

Dimarts dia 9 a les 8 del vespre, conferència a càrrec de Josep Pujols, Membre de l’Agrupació Astronòmica d’Osona. L’estació d’enregistrament de meteors de l’Agrupació Astronòmica d’Osona: Objectius, metodologia i resultats.

Des de fa ja uns quants anys l’estació d’enregistrament de meteors que l’Agrupació Astronòmica d’Osona té a l’observatori de Folgueroles, integrada dins la xarxa SPMN (Spanish Meteor Network), observa incansablement cada nit tot el cel, enregistrant tots els rastres lluminosos susceptibles de ser meteors, les típiques pluges d’estels. Perquè es fa? Com es fa?  Respondrem aquestes preguntes, en podrem veure un quants exemples, explicarem problemàtiques associades a l’observació i també parlarem de tots aquells resultats i aspectes més sorprenents que són efectes col·laterals d’aquesta recerca i que poden donar lloc a noves investigacions.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Patrimoni natural en el post-franquisme. L’emergència dels Parcs Naturals a Catalunya (1975-1990). A càrrec de Judit Gil Farrero

Conferència: Patrimoni natural en el post-franquisme. L’emergència dels Parcs Naturals a Catalunya (1975-1990). A càrrec de Judit Gil Farrero CEHIC-UAB. Als anys setanta a Catalunya comença un canvi en la percepció que la població té sobre la natura, que passa de ser una font de matèria primera o superfície edificable a ser vista d’una manera més àmplia com a patrimoni natural a conservar. A mitjans d’aquella dècada comencen a aparèixer moviments populars locals i regionals per a la conservació de la natura, els principals objectius dels quals són la divulgació dels valors naturals de determinades zones i la seva protecció. En aquesta tasca reben el recolzament de la comunitat científica, nacional i internacional, i la cobertura i complicitat dels mitjans de comunicació, que permeten que els conflictes es donin a conèixer entre el gran públic. Aquest canvi de percepció també queda plasmat més endavant en lleis que defineixen i desenvolupen nous models de protecció de la natura.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail