Arxiu de la categoria:

Conferència: Del viatge d’un naturalista a l’Autobiografia Charles Darwin (Agustí Camós)

Conferència: Del viatge d’un naturalista a l’Autobiografia. Principi i final del recorregut científic i personal de Charles Darwin. Primerament es farà una presentació de les circumstàncies en que Darwin va escriure les dues obres per explicar a continuació el singular paper que han tingut en la cultura científica escrita en català. Després, a través de l’autobiografia veurem com Darwin va arribar a enrolar-se en el Beagle i publicar el viatge d’un naturalista. També veurem a través d’aquesta obra els canvis que va anar sofrint al llarg del viatge tant a nivell personal com en la seva visió de la natura i dels essers vius, així com les transcendents preguntes que es formulà. Explicarem el que li va suposar a Darwin haver publicat aquesta exitosa obra, i a través de l’autobiografia veurem com Darwin ho va viure i valorar. Finalment i per acabar comentarem les limitacions que té l’autobiografia per entendre el que explica Darwin, així com la important informació que ens aporta la censura que van fer la seva dona i el seu fill abans de fer-la pública. A càrrec de Agustí Camós, membre de CEHIC.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Construcció de grans observatoris: una visió des de dins

La conferència serà el dijous dia 1 a les 8 del vespre i anirà a càrrec de Pere Planesas, Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i Astrònom. El tema de la conferència serà: Construcció de grans observatoris: una visió des de dins. En la inauguració de qualsevol gran observatori se sol fer una apologia del ben planejat i executat que ha estat el seu procés de disseny i construcció. Des de dins el seu desenvolupament s’ha viscut d’una altra manera, ja que ha estat molt més complex, subjecte a incerteses, canvis de plans i redefinició d’objectius, especialment quan es tracta de projectes pioners i de gran envergadura. El conferenciant relatarà el viscut durant la seva participació en la construcció de l’Observatori Espacial Herschel i l’engegada de l’Observatori ALMA.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: 21-08-2017: L’eclipsi de Sol més observat de la Història (Miquel Torrent)

Conferència: 21-08-2017: L’eclipsi de Sol més observat de la Història. Explicarem el viatge que varem fer als Estats Units amb l’Agrupació Astronòmica de Sabadell per contemplar aquest eclipsi total de Sol al lloc aproximat de màxima duració, un punt dintre del Shawnee National Forest, al sud de l’estat d´Illinois. A càrrec de Miquel Torrent, Soci de l´Agrupació Astronòmica d´Osona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

21-08-2017. L’eclipsi de Sol més observat de la Història

El proper dimarts dia 20 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: 21-08-2017. L’eclipsi de Sol més observat de la Història. Explicarem el viatge que varem fer als Estats Units amb l’Agrupació Astronòmica de Sabadell per contemplar aquest eclipsi total de Sol al lloc aproximat de màxima duració, un punt dintre del Shawnee National Forest de l’estat d’Ilinois. A càrrec de Miquel Torrent, soci de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Evolució de l’abastament d’aigua al món. Situació actual (Rogeli Fletas)

Conferència: Evolució de l’abastament d’aigua al món. Situació actual. Disposar d’aigua dolça de qualitat per sobreviure ha estat des de sempre una de les primeres necessitats per la humanitat. Els primers assentaments es van situar sempre prop de les seves fonts (llacs o rius).

Les grans civilitzacions antigues, com les d‘Israel, o l’egípcia, ja van desenvolupar sistemes de conducció i reserva d’aigua.

A Grècia els van perfeccionar i inclús es van utilitzar mecanismes de purificació elementals que encara avui són vàlids.

Els romans van ser els primers grans arquitectes de la hidràulica, amb la construcció d’aqüeductes que requerien un exhaustiu coneixement de trigonometria i geodèsia.

A l’edat mitja es va estancar la progressió dels coneixements sobre la matèria i també l’execució d’obres hidràuliques. Juntament amb el creixement de la població, va provocar molts problemes sanitaris.

Actualment, l’aigua disponible per a l’abastament al món, està molt irregularment ubicada. L’extraordinari creixement de la població mundial als darrers temps, juntament amb els problemes derivats del canvi climàtic, encara han complicat més el problema.

Es realitzen grans obres per pal·liar la mancança d’aigua, però simultàniament hi ha zones al planeta amb molts problemes de quantitat i qualitat, que provoca milions de morts cada any.

A Catalunya, en circumstàncies normals no hi ha problemes d’aigua, però en períodes de sequera, que són cíclics, hi ha un dèficit d’aigua sense resoldre. A càrrec de Rogeli Fletas, Aparellador i Arquitecte Tècnic per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Gestió Ambiental per la IDEC de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Gerent d’Aigües de Vic SA durant 40 anys (1972-2012), entre altres.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Evolució de l’abastament d’aigua al món. Situació actual

El proper dimarts dia 13 de febrer a les 8 del vespre hi ha la conferència: Evolució de l’abastament d’aigua al món. Situació actual. Disposar d’aigua dolça de qualitat per sobreviure ha estat des de sempre una de les primeres necessitats per la humanitat. Els primers assentaments es van situar sempre prop de les seves fonts (llacs o rius).

Les grans civilitzacions antigues, com les d‘Israel, o l’egípcia, ja van desenvolupar sistemes de conducció i reserva d’aigua.

A Grècia els van perfeccionar i inclús es van utilitzar mecanismes de purificació elementals que encara avui són vàlids.

Els romans van ser els primers grans arquitectes de la  hidràulica, amb la construcció d’aqüeductes que requerien un exhaustiu coneixement de trigonometria i geodèsia.

A l’edat mitja es va estancar la progressió dels coneixements sobre la matèria i també l’execució d’obres hidràuliques. Juntament amb el creixement de la població, va provocar molts problemes sanitaris.

Actualment, l’aigua disponible per a l’abastament al món, està  molt irregularment ubicada. L’extraordinari creixement de la població mundial als darrers temps, juntament amb els problemes derivats del canvi climàtic, encara han complicat més el problema.

Es realitzen grans obres per pal·liar la mancança d’aigua, però simultàniament hi ha zones al planeta amb molts problemes de quantitat i qualitat, que provoca milions de morts cada any.

A Catalunya, en circumstàncies normals no hi ha problemes d’aigua, però en períodes de sequera, que són cíclics, hi ha un dèficit d’aigua sense resoldre. A càrrec de Rogeli Fletas, Aparellador i Arquitecte Tècnic per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Gestió Ambiental per la IDEC de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Gerent d’Aigües de Vic SA durant 40 anys (1972-2012), entre altres.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: La mitologia clàssica en l’astronomia (Josep M. Casals)

Conferència: La mitologia clàssica en l’astronomia. Malgrat que les antigues civilitzacions havien posat als diversos objectes astronòmics noms que els eren propis, en l’actualitat i en la majoria dels casos, al nomenclàtor s’han consolidat noms procedents de la mitologia clàssica grecollatina, aplicats a planetes, satèl·lits, constel·lacions i algunes galàxies. En aquesta sessió mirarem de fer un recorregut pels noms més comuns i veurem quins van ser els seus llegendaris protagonistes i quins fets se’ls atribuïen. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer industrial i soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La mitologia clàssica en l’astronomia I

El proper dimarts dia 6 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La mitologia clàssica en l’astronomia I. Malgrat que les antigues civilitzacions havien posat als diversos objectes astronòmics noms que els eren propis, en l’actualitat i en la majoria dels casos, al nomenclàtor s’han consolidat noms procedents de la mitologia clàssica grecollatina, aplicats a planetes, satèl·lits, constel·lacions i algunes galàxies. En aquesta sessió mirarem de fer un recorregut pels noms més comuns i veurem quins van ser els seus llegendaris protagonistes i quins fets se’ls atribuïen. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer industrial i soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail