Arxiu de la categoria:

Lleida i el canal d’Urgell

El dimarts dia 3 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Lleida i el canal d’Urgell. Fa poc més de 150 anys que finalment les aigües del Segre començaren a regar les assedegades terres del pla de Lleida, després de superar els innombrables entrebancs que durant més de 300 anys van endarrerir l’inici d’aquesta imponent infraestructura hidràulica. Repassarem l’èpica i l’impacte social i econòmic de la que durant molt anys va ser una de les infraestructures més importants d’Europa. A càrrec de Andreu Valls, Enginyer Industrial.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: L’Home destronat. “The descent of man” i el lloc de l’esser humà a la naturalesa (Pasqual Bernat)

Conferència: L’Home destronat. “The descent of man” i el lloc de l’esser humà a la naturalesa. Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el primer llibre que ens bé al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte, ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica. És el cas de l’Origen de l’home, aparegut el 1871, que va causar tan o més rebombori que l’Origen de les espècies i que va provocar tensions tan grosses en el debat evolucionista del moment que fins i tot alguns dels primers partidaris de les idees de Darwin en qüestionessin algunes de les afirmacions que s’hi sostenien. En aquesta xerrada farem un repàs als continguts d’aquesta obra i a les repercussions científiques, socials i ideològiques que va comportar la seva publicació. A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la ciència i membre de CEHIC.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’ésser humà a la naturalesa

Dimarts 20  de març a les 8 del vespre,    conferència: L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’ésser humà a la naturalesa. Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el  primer llibre que ens bé al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte,  ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica. És el cas de l’Origen de l’home, aparegut el 1871, que va causar tan o més rebombori que l’Origen de les espècies  i que va provocar tensions tan grosses en el debat evolucionista del moment que fins i tot alguns dels primers partidaris de les idees de Darwin en qüestionessin algunes de les afirmacions que s’hi sostenien. En aquesta xerrada farem un repàs als continguts d’aquesta obra i a les repercussions  científiques, socials i ideològiques que va comportar la seva publicació. A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la ciència i membre de CEHIC.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Faraday : la teoria del camp electromagnètic (Antoni Melción)

Conferència: Faraday : la teoria del camp electromagnètic. Farem una breu exposició de quins eren els coneixements de l’electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX, i de com el descobriment de Volta i l’experiment d’Oersted van plantejar noves incògnites. Veurem com, entre 1820 i 1825, André-Marie Ampère va establir una teoria que acabaria per imposar-se en l’Europa d’aquell moment. El 1821, Faraday inicià les seves investigacions sobre l’electromagnetisme amb una modificació de l’experiment d’Oersted que posava en evidència uns moviments de rotació. A partir de 1831, la seva activitat donà com a resultat una sèrie de descobertes com la llei d’inducció, les lleis de l’electròlisi, la rotació del pla de polarització de la llum i el diamagnetisme. S’explicaran els arguments de Faraday utilitzant conceptes tan estranys com línies de força i camps, i com van ser rebutjats en front d’una teoria newtoniana de fluids que acceptava forces actuant a distància de forma instantània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Faraday: la teoria del camp electromagnètic

El dimarts dia 13 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Faraday : la teoria del camp electromagnètic. Farem una breu exposició de quins eren els coneixements de l’electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX, i de com el descobriment de Volta i l’experiment d’Oersted van plantejar noves incògnites. Veurem com, entre 1820 i 1825, André-Marie Ampère va establir una teoria que acabaria per imposar-se en l’Europa d’aquell moment. El 1821, Faraday inicià les seves investigacions sobre l’electromagnetisme amb una modificació de l’experiment d’Oersted que posava en evidència uns moviments de rotació. A partir de 1831, la seva activitat donà com a resultat una sèrie de descobertes com la llei d’inducció, les lleis de l’electròlisi, la rotació del pla de polarització de la llum i el diamagnetisme. S’explicaran els arguments de Faraday utilitzant conceptes tan estranys com línies de força i camps, i com van ser rebutjats en front d’una teoria newtoniana de fluids que acceptava forces actuant a distància de forma instantània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Faraday : una biografia (Antoni Melción)

Conferència: Faraday : una biografia. Parlar de Faraday vol dir parlar d’electricitat i de magnetisme, però també de química, d’òptica, de metal·lúrgia i de moltes altres coses. Seguirem la seva trajectòria vital des del seu aprenentatge com enquadernador fins a la seva tasca com assistent de Sir Humphery Davy i, posteriorment, com a responsable dels experiments i les conferències a la Royal Institution, entitat amb la qual va estar-hi vinculat tota la vida. Una vida desenvolupada dins d’una fe religiosa inqüestionable. La seva activitat com expert i consultor en moltíssimes qüestions li van permetre assolir un prestigi indiscutible. Veurem com, tot i tenir uns coneixements matemàtics mínims i problemes de memòria, va arribar a ser un dels científics experimentals més rellevants del seu temps. Les seves descobertes van marcar pautes i van qüestionar teories, establint, segons molts autors, les bases del que avui coneixem com la teoria clàssica del camp electromagnètic. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Faraday: una biografia

El proper dimarts dia 6 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Faraday : una biografia. Parlar de Faraday vol dir parlar d’electricitat i de magnetisme, però també de química, d’òptica, de metal·lúrgia i de moltes altres coses. Seguirem la seva trajectòria vital des del seu aprenentatge com enquadernador fins a la seva tasca com assistent de Sir Humphery Davy i, posteriorment, com a responsable dels experiments i les conferències a la Royal Institution, entitat amb la qual va estar-hi vinculat tota la vida. Una vida desenvolupada dins d’una fe religiosa inqüestionable. La seva activitat com expert i consultor en moltíssimes qüestions li van permetre assolir un prestigi indiscutible. Veurem com, tot i tenir uns coneixements matemàtics mínims i problemes de memòria, va arribar a ser un dels científics experimentals més rellevants del seu temps. Les seves descobertes van marcar pautes i van qüestionar teories, establint, segons molts autors, les bases del que avui coneixem com la teoria clàssica del camp electromagnètic. A càrrec d’Antoni Melción, Doctor Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Construcció de grans observatoris: una visió des de dins (Pere Planesas)

La conferència serà el dijous dia 1 a les 8 del vespre i anirà a càrrec de Pere Planesas, Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i Astrònom.

El tema de la conferència serà: Construcció de grans observatoris: una visió des de dins.

En la inauguració de qualsevol gran observatori se sol fer una apologia del ben planejat i executat que ha estat el seu procés de disseny i construcció. Des de dins el seu desenvolupament s’ha viscut d’una altra manera, ja que ha estat molt més complex, subjecte a incerteses, canvis de plans i redefinició d’objectius, especialment quan es tracta de projectes pioners i de gran envergadura. El conferenciant relatarà el viscut durant la seva participació en la construcció de l’Observatori Espacial Herschel i l’engegada de l’Observatori ALMA.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail