Arxiu de la categoria:

Mostra de les activitats de divulgació que l’Agrupació fa a les escoles i instituts. L’Estació Espacial Internacional o ISS, com a exemple

El proper dimarts dia 4 de desembre hi ha un canvi en la conferència que hi havia prevista.

Es presentarà una mostra de les activitats de divulgació que l’Agrupació fa a les escoles i instituts. L’Estació Espacial Internacional o ISS, com a exemple. Anirà a càrrec de Ramon Portell i Miquel Amblàs. Com sempre a les 8 del vespre.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Un científic atípic (Antoni Melción i Malo)

Conferència: Un científic atípic. Enguany s’ha commemorat el centenari del naixement de qui va ser, en opinió d’alguns, el segon físic més brillant del segle XX. Segons la revista Physics World, es considera un dels 10 més importants de la història.

Va col·laborar en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica i el 1965 va rebre el premi Nobel per la seva recerca en l’electrodinàmica quàntica. Però també treballà en la superfluïdesa, la força electrofeble i els precedents de la cromodinàmica quàntica. La seva actitud i el seu comportament, completament al marge dels convencionalismes acadèmics i socials, van contribuir a fer de Richard Philips Feynman un mite i una icona de la Física del segle passat. Seguir la seva trajectòria vital ens ha de servir per intentar entendre alguns d’aquests comportaments i per reflexionar sobre el que és o el que hauria de ser la ciència. A càrrec de Antoni Melción i Malo, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Un científic atípic

El proper dimarts dia 27 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Un científic atípic. Enguany s’ha commemorat el centenari del naixement de qui va ser, en opinió d’alguns, el segon físic més brillant del segle XX. Segons la revista Physics World, es considera un dels 10 més importants de la història.

Va col·laborar en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica i el 1965 va rebre el premi Nobel per la seva recerca en l’electrodinàmica quàntica. Però també treballà en la superfluïdesa, la força electrofeble i els precedents de la cromodinàmica quàntica. La seva actitud i el seu comportament, completament al marge dels convencionalismes acadèmics i socials, van contribuir a fer de Richard Philips Feynman un mite i una icona de la Física del segle passat. Seguir la seva trajectòria vital ens ha de servir per intentar entendre alguns d’aquests comportaments i per reflexionar sobre el que és o el que hauria de ser la ciència. A càrrec de Antoni Melción i Malo, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Uganda, terra de goril·les (Jaume Sañé)

Conferència: Uganda, terra de goril·les. La perla d’Àfrica fa honor al seu nom: Uganda és un país poc conegut i encara poc turístic i aquest és un dels seus encants: No hi trobareu la massificació de Kènia i, en canvi, hi ha sabanes amb els mateixos estadants: lleons, elefants, zebres, girafes… Però Uganda té més coses. A l’oest del país hi ha selves plujoses on hi viuen ximpanzés i la millor població de goril·les de muntanya. L’experiència de conviure amb els goril·les és el plat fort de la xerrada. A càrrec de Jaume Sañé, Naturalista, fotògraf, càmera i realitzador de televisió especialitzat en natura i viatges, i autor d’una dotzena de llibres sobre fauna i flora. Ha visitat més de vuitanta països de tot el món i s’ha enamorat de dos: Madagascar i Uganda.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Uganda, terra de goril·les

El proper dimarts dia 20 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Uganda, terra de goril·les. La perla d’Àfrica fa honor al seu nom: Uganda és un país poc conegut i encara poc turístic i aquest és un dels seus encants: No hi trobareu la massificació de Kènia i, en canvi, hi ha sabanes amb els mateixos estadants: lleons, elefants, zebres, girafes… Però Uganda té més coses. A l’oest del país hi ha selves plujoses on hi viuen ximpanzés i la millor població de goril·les de muntanya. L’experiència de conviure amb els goril·les és el plat fort de la xerrada. A càrrec de Jaume Sañé, Naturalista, fotògraf, càmera i realitzador de televisió especialitzat en natura i viatges, i autor d’una dotzena de llibres sobre fauna i flora. Ha visitat més de vuitanta països de tot el món i s’ha enamorat de dos: Madagascar i Uganda.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: De Bellaterra a Mercuri. Desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacial (Philippe Godignon, Xavier Jordà)

Conferència: De Bellaterra a Mercuri. Desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacial. L’octubre de 2018 està previst el llançament de dues missions d’exploració de l’Agència Espacial Europea (ESA), una cap al planeta Mercuri (Bepi-Colombo) i l’altra cap al Sol (Solar Orbiter). Ambdues compartiran un component comú: els díodes de protecció dels panells solars, que han estat dissenyats i fabricats pel Grup de Dispositius i Sistemes de Potència (PDS) del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM, CSIC) situat a Bellaterra. En aquesta xerrada s’explicarà el complex procés que hi ha darrera el desenvolupament de components per aplicacions espacials com aquests. Anirà a càrrec de Philippe Godignon, que és enginyer electrònic i es va doctorar per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1993 i Xavier Jordà que és físic i es va doctorar per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1995. Tots dos formen part del Grup de Dispositius i Sistemes de Potència del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) del CSIC.

Aquesta conferència forma part de les activitats de la Setmana de la Ciència.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

De Bellaterra a Mercuri. Desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacial

El proper dimarts dia 13 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: De Bellaterra a Mercuri. Desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacial. L’octubre de 2018 està previst el llançament de dues missions d’exploració de l’Agència Espacial Europea (ESA), una cap al planeta Mercuri (Bepi-Colombo) i l’altra cap al Sol (Solar Orbiter). Ambdues compartiran un component comú: els díodes de protecció dels panells solars, que han estat dissenyats i fabricats pel Grup de Dispositius i Sistemes de Potència (PDS) del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM, CSIC) situat a Bellaterra. En aquesta xerrada s’explicarà el complex procés que hi ha darrera el desenvolupament de components per aplicacions espacials com aquests. Anirà a càrrec de Philippe Godignon, que és enginyer electrònic i es va doctorar per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1993 i Xavier Jordà que és físic i es va doctorar per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1995. Tots dos formen part del Grup de Dispositius i Sistemes de Potència del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) del CSIC.

Aquesta conferència forma part de les activitats de la Setmana de la Ciència.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Processionària del pi: descripció de la plaga i actualitat dels sistemes de lluita (Josep M. Vives)

Conferència: Processionària del pi: descripció de la plaga i actualitat dels sistemes de lluita. La processionària del pi és possiblement la plaga més coneguda de les que afecten el nostre territori. Són fàcilment observables pels ciutadans la importància de les seves defoliacions, la presència de les bosses hivernals, les típiques processons d’enterrament i els efectes sobre les persones i animals dels pèls urticants de les erugues.

Els temes que s’exposaran en la xerrada, són els següents :

Descripció i biologia de la plaga .

Àrea de distribució.

Factors climatològics que l’afecten.

Enemics naturals

Danys que causa.

Sistemes actuals de lluita.

A càrrec de Josep M. Vives, Enginyer Agrònom.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail