Arxiu de la categoria:

Conferència: Mobi Dick i l’inconscient (Mercè Rigo Grimalt)

Moby Dick és una de les grans novel·les de la literatura universal. Escrita per Herman Melville el 1851, molt abans de que Sigmund Freud elaborés la seva teoria psicoanalítica, Melville ja va tractar i en va fer en la seva novel·la, una de les elegies més belles sobre el gran enigma del bé i del mal.

Encasellada en novel·la d’aventures que la varen portar a ser raconada durant molts anys, l’ autor en fa un vertader tractat psicològic de l’ ànima humana estructurant la novel·la oníricament a partir de la fusió de realitat i el somni que seran com en l’obra de Poe, els antecedents del simbolisme en la literatura.

El malson obsessiu, la referència al voltor com la criatura creada que devora el creador que ens porta al món de Kafka i el ressò de Freud i Nietzsche. “Considereu tot això, i llavors gireu-vos a la terra verda amable i dòcil; considereu-les totes dues, la mar i la terra: no trobeu una estranya analogia amb alguna cosa de vosaltres mateixos? Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra verdejant, així l’ ànima de l’ home hi ha una Tahití insular, plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors de la vida mig coneguda” . Els horrors els dimonis de l’ inconscient i en l’ analogia terra/mar una magnífica descripció del JO i l’ ALLÒ freudians. D’una banda, la terra, la superfície, el conscient conegut, l’ instint de la vida; per l’ altra, el mar, les profunditats abissals, l’ inconscient desconegut, l’ instint de mort. A càrrec de Mercè Rigo Grimalt, Mestra i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació “Secció Psicologia”. Especialista en Psicologia clínica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes (Albert Caballeria Casals)

Conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes. Malgrat que actualment està més que assumida la presència femenina als diferents estaments científics, en la major part de la història de la humanitat això no ha estat així. En aquesta conferència intentarem analitzar com les dones van anar conquerint uns espais de ciència que se’ls pressuposaven aliens—com les facultats o les diferents institucions científiques—entre els últims anys del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Això ho farem a partir dels exemples d’algunes de les primeres noies que van accedir-hi amb l’objectiu de poder visualitzar les diferents limitacions, legals i socials, a què van estar sotmeses i, també, les diferents estratègies que van utilitzar per superar-les. Una informació que posarem en relació amb l’àmbit científic espanyol i americà per veure fins a quin punt es presentaven problemàtiques semblants i/o estratègies compartides per fer front als diferents obstacles que s’anaven trobant. A càrrec de Albert Caballeria Casals, Graduat en Biotecnologia i estudiant del Màster en Història de la Ciència de la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: De la Terra a la Lluna. El cas de Jules Verne (Pasqual Bernat)

Viatjar a la Lluna sempre ha estat un somni bellament cobejat per la humanitat al llarg de la història. La Lluna i l’espectacle del cel nocturn han estat una constant font d’inspiració d’artistes i literats. Ja durant el segle II, l’escriptor grec Llucià de Samosata va escriure una narració en la que es tracta d’un viatge fantàstic a la Lluna i al Sol. Altres plomes il·lustres com les d’Ariosto (1474-1533), Francis Godwin (1562-1633) Cyrano de Bergerac (1619-1655), Edgar Allan Poe (1809-1849) o Alexandre Dumas pare (1803-1870) ens han regalat amb relats lunars on es fan volar coloms “astronòmics” i “tecnològics” d’una fantasia i inversemblança delicioses.

El “cas Verne” és substancialment diferent. La voluntat de conferir versemblança a l’hipotètic viatge de la Terra a la Lluna van fer que l’escriptor francès s’esforcés notablement en donar al periple una fonamentació científica i tecnològica el més creïble possible. En aquesta xerrada mirarem d’explicar aquesta voluntat cientista i la seva concreció en un relat que ha esdevingut un clàssic universal. I tot en el context de la commemoració del cinquantè aniversari de l’arribada, de debò, del primer home a la Lluna. A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la Ciència i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail