Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou

Dimarts dia 29 a les 8 del vespre, conferència: Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou. El 12 de maig de 1790, el químic-naturalista Antoni de Martí i Franquès va llegir a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios mètodes de conocerla, que no va ser publicada fins al 1795. L’article, escrit en termes de la nova química de l’oxigen de Lavoisier, va ser fruit dels experiments eudiomètrics que Martí havia realitzat a mitjan del 1787. El tema del seva memòria era l’examen de la idoneïtat i exactitud dels assaigs eudiomètriques existents amb la intenció de presentar el seu propi instrument (eudiòmetre) per l’anàlisi de l’aire atmosfèric. Després de diversos intents, Martí va aconseguir desenvolupar un procediment eudiomètric simple que va tenir un impacte significatiu en els químics interessats en la composició de l’aire atmosfèric. El seu eudiòmetre va ser rebut de forma notable en els textos de química de principis del segle dinou, tot i que la seva proposta eudiomètrica va ser mal interpretada ocasionalment.

Les traduccions abreujades en francès i anglès de la memòria de Martí es van publicar respectivament en el Journal de physique, de chimie et d’histoire naturelle i al Philosophical Magazine el 1801, i també se’n va publicar una ressenya als Annalen der Physik el 1805. És aleshores, a partir del 1801, quan el seu assaig eudiomètric comença a ser conegut i reproduït. El nucli d’aquesta presentació és el recorregut que va tenir l’assaig eudiomètric de Martí tot apuntant aspectes relatius a la seva repercussió i avaluació: la posada en funcionament de l’assaig en relació a l’equipament material i als reactius, les àrees de recerca on es va aplicar i, finalment, les opinions significatives que va merèixer. A càrrec de Pere Grapí, Llicenciat en Ciències Químiques (UB) i doctor en Filosofia i Lletres – Programa Història de la Ciència – (UAB).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Deixa un comentari