Arxiu de la categoria:

El trànsit de Mercuri d’enguany

El dimarts dia 5 de novembre hi haurà la conferència: El trànsit de Mercuri d’enguany. El pròxim dia 11 de novembre tindrà lloc un fenomen que no és molt freqüent però que ja hem tingut ocasió d’observar alguna altra vegada, que és un trànsit del planeta Mercuri per davant del disc solar. Aquest trànsit durarà unes 5 hores i mitja, i si la nuvolositat ens ho permet el podrem veure des de 2 quarts i 5 minuts de dues del migdia fins al vespre, però no el veurem acabar perquè el seu final és a les 7 i 4 minuts del vespre i el sol se’ns pondrà a les 5 i 36. Durant aquesta sessió veurem les característiques del trànsit d’enguany i també farem un repàs als trànsits dels planetes interiors, incloent-hi una referència als del planeta Venus, que són molt més escassos. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou (Pere Grapí)

El 12 de maig de 1790, el químic-naturalista Antoni de Martí i Franquès va llegir a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios mètodes de conocerla, que no va ser publicada fins al 1795. L’article, escrit en termes de la nova química de l’oxigen de Lavoisier, va ser fruit dels experiments eudiomètrics que Martí havia realitzat a mitjan del 1787. El tema del seva memòria era l’examen de la idoneïtat i exactitud dels assaigs eudiomètriques existents amb la intenció de presentar el seu propi instrument (eudiòmetre) per l’anàlisi de l’aire atmosfèric. Després de diversos intents, Martí va aconseguir desenvolupar un procediment eudiomètric simple que va tenir un impacte significatiu en els químics interessats en la composició de l’aire atmosfèric. El seu eudiòmetre va ser rebut de forma notable en els textos de química de principis del segle dinou, tot i que la seva proposta eudiomètrica va ser mal interpretada ocasionalment.

Les traduccions abreujades en francès i anglès de la memòria de Martí es van publicar respectivament en el Journal de physique, de chimie et d’histoire naturelle i al Philosophical Magazine el 1801, i també se’n va publicar una ressenya als Annalen der Physik el 1805. És aleshores, a partir del 1801, quan el seu assaig eudiomètric comença a ser conegut i reproduït. El nucli d’aquesta presentació és el recorregut que va tenir l’assaig eudiomètric de Martí tot apuntant aspectes relatius a la seva repercussió i avaluació: la posada en funcionament de l’assaig en relació a l’equipament material i als reactius, les àrees de recerca on es va aplicar i, finalment, les opinions significatives que va merèixer. A càrrec de Pere Grapí, Llicenciat en Ciències Químiques (UB) i doctor en Filosofia i Lletres – Programa Història de la Ciència – (UAB).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou

Dimarts dia 29 a les 8 del vespre, conferència: Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou. El 12 de maig de 1790, el químic-naturalista Antoni de Martí i Franquès va llegir a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios mètodes de conocerla, que no va ser publicada fins al 1795. L’article, escrit en termes de la nova química de l’oxigen de Lavoisier, va ser fruit dels experiments eudiomètrics que Martí havia realitzat a mitjan del 1787. El tema del seva memòria era l’examen de la idoneïtat i exactitud dels assaigs eudiomètriques existents amb la intenció de presentar el seu propi instrument (eudiòmetre) per l’anàlisi de l’aire atmosfèric. Després de diversos intents, Martí va aconseguir desenvolupar un procediment eudiomètric simple que va tenir un impacte significatiu en els químics interessats en la composició de l’aire atmosfèric. El seu eudiòmetre va ser rebut de forma notable en els textos de química de principis del segle dinou, tot i que la seva proposta eudiomètrica va ser mal interpretada ocasionalment.

Les traduccions abreujades en francès i anglès de la memòria de Martí es van publicar respectivament en el Journal de physique, de chimie et d’histoire naturelle i al Philosophical Magazine el 1801, i també se’n va publicar una ressenya als Annalen der Physik el 1805. És aleshores, a partir del 1801, quan el seu assaig eudiomètric comença a ser conegut i reproduït. El nucli d’aquesta presentació és el recorregut que va tenir l’assaig eudiomètric de Martí tot apuntant aspectes relatius a la seva repercussió i avaluació: la posada en funcionament de l’assaig en relació a l’equipament material i als reactius, les àrees de recerca on es va aplicar i, finalment, les opinions significatives que va merèixer. A càrrec de Pere Grapí, Llicenciat en Ciències Químiques (UB) i doctor en Filosofia i Lletres – Programa Història de la Ciència – (UAB).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Una mirada científica al món dels colors en l’AITP (Maria Tura Puigvert Masó)

El 2019, Any Internacional de la Taula Periòdica, fa 150 anys que Mendeleiev va publicar la Taula periòdica, ordenament sistemàtic dels elements químics. A la mateixa època s’industrialitzaven els primers colorants de síntesi i naixien les grans indústries químiques europees.

Obtenir substàncies acolorides prou estables ha estat una llarga ocupació de la química. A partir de productes naturals, des de l’antiguitat, hem après a extreure substàncies aptes per a la pintura i per a la tintura i les hem barrejat adequadament per tal compondre una gran varietat de colors.

El món dels pigments i dels colorants ha evolucionat fins els nostres dies. Els avenços en química analítica i la producció industrial de substàncies orgàniques de síntesi han augmentat la diversitat de substàncies acolorides i han abaratit els costos de producció. Però no tot s’hi val. Cal vetllar per no fer un ús inadequat de les substàncies que tenen efectes nocius per a la salut o de les que generen efectes ambientals no desitjats.

Fem un repàs al món dels colors i celebrem els progressos de la química del 1869 ençà. A càrrec de Maria Tura Puigvert Masó, Llicenciada en Ciències Químiques i Diplomada en Història de la Ciència.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Vida a la Terra: Gènesi (Pep Garcia)

La vida va aparèixer sobre el planeta Terra quan aquest encara era molt jove, ara fa uns 3850 milions d’anys. Els primers signes d’aquella vida primitiva encara avui dia són dubtosos, però el que si està clar és, que la continuïtat i unitat de la vida que coneixem avui es posa de manifest en la uniformitat dels sistemes genètics i en la composició molecular de les cèl·lules vives. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Vida a la Terra: Gènesi

ATENCIÓ aquesta conferència s’ha cancel·lat avui i es postposarà. Perdoneu les molèsties

El proper dimarts dia 15 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La vida a la Terra: Gènesi.

La vida va aparèixer sobre el planeta Terra quan aquest encara era molt jove, ara fa uns 3850 milions d’anys. Els primers signes d’aquella vida primitiva encara avui dia són dubtosos, però el que si està clar és, que la continuïtat i unitat de la vida que coneixem avui es posa de manifest en la uniformitat dels sistemes genètics i en la composició molecular de les cèl·lules vives. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN)

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: La realitat actual del conjunt del Temple Romà i del Palau dels Montcada de Vic com a obra d’art (Miquel Surinyach i Pla)

El conjunt monumental del Temple Romà i del Palau dels Montcada, en el seu estat actual, és el resultat d’una veritable obra artística portada a terme en una sèrie d’intervencions continuades entre els anys 1882 i 2017, en el tractament de l’arquitectura històrica i de l’urbanisme del Centre Històric de Vic. La conferència presentarà els valors històrics i artístics des d’una “reconstitució” dels edificis originals del conjunt en el moment de l’enderroc del Palau dels Montcada l’any 1882, fins a l’estat actual. A càrrec de, Miquel Surinyach i Pla, Arquitecte i Urbanista. Autor de la catalogació del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat Antiga de Vic.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

La realitat actual del conjunt del Temple Romà i del Palau dels Montcada de Vic com a obra d’art

El conjunt monumental del Temple Romà i del Palau dels Montcada, en el seu estat actual, és el resultat d’una veritable obra artística portada a terme en una sèrie d’intervencions continuades entre els anys 1982 i 2007, en el tractament de l’arquitectura històrica i de l’urbanisme del Centre Històric de Vic. La conferència presentarà els valors històrics i artístics des d’una “reconstitució” dels edificis originals del conjunt en el moment de l’enderroc del Palau dels Montcada l’any 1882, fins a l’estat actual. A càrrec de, Miquel Surinyach i Pla, Arquitecte i Urbanista. Autor de la catalogació del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Vic.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail