Conferència: Què en sabem de l’Auso romana? Ja és conegut de fa temps que l’Esquerda és un poblat ausetà…. ara bé, podria haver estat la capital dels ausetans, és a dir l’Ausa ibèrica? I quin paper tindria aleshores la ciutat de Vic, a qui tradicionalment se li havia atribuït aquesta capitalitat? (Montserrat de Rocafiguera i Espona)

Per respondre a aquestes qüestions cal estudiar de manera global el territori ausetà, per entendre que ja a finals del segle IV aC. es trobava organitzat com a un territori polític, amb uns nuclis perifèrics de control de les fronteres, una jerarquització de nuclis habitats i una ciutat, Ausa-L’Esquerda, que faria les funcions de capital. Aquest territori governat segurament per una elit de cavallers o guerrers, va participar de manera activa en el desenvolupament de la Segona Guerra Púnica i de les successives revoltes ibèriques a la fi del segle III aC.

Aquest caràcter guerrer, i la presència militar romana a partir del segle II aC. expliquen la creació de nous nuclis a la banda meridional de la Plana, i l’establiment d’una xarxa de comunicacions a través del Lluçanès, així com la construcció de la via Sergia, una de les vies romanes republicanes més antigues d’Hispània.

La ciutat romana d’Auso, a Vic, de nova planta, s’edificarà en el context de la reforma territorial de la Hispània Citerior que portarà a terme l’emperador August a inicis del segle I dC., i esdevindrà la nova capital del territori, ja plenament romanitzat. La ciutat, amb el seu temple, i una estructura urbana que cal anar descobrint entre les migrades restes arqueològiques que ens han pervingut, era el centre d’un territori agrícola ben comunicat. El nom, usurpat de l’antic nucli indígena coincideix amb el total abandonament de l’Esquerda durant el període imperial romà.

La ciutat i el seu territori experimentaran un creixement durant els segles baix-imperials (IV-VI dC.), i això explicarà la fundació a Ausona (Vic) d’una de les seus episcopals més antigues del Principat. A partir del segle V dC., el poder militar recaurà sobre les noves elits visigodes que s’establiran i refortificaran l’Esquerda, l’antiga Ausa ibèrica, ara anomenada Roda Ciutat. Mentrestant, la Plana, solcada de grans vil·les agràries, evolucionarà sense ruptures fins ben entrada l’Edat Mitjana. A càrrec de Montserrat de Rocafiguera i Espona, és Doctora en Història, especialitat Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona, i Màster en Arqueologia Medieval. Des del 1988 codirigeix les excavacions al jaciment de l’Esquerda (Roda de Ter) essent responsable de l’àrea ibèrica. També ha participat en l’excavació d’altres jaciments, com el Casol de Puigcastellet (Folgueroles), l’Escorial (Vic), Sant Feliuet de Savassona (Tavèrnoles), Lattes (Montpeller), entre d’altres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Deixa un comentari