Arxiu de la categoria:

Metges, enginyers, mecànics i inventors a la literatura des de la Renaixença fins a la guerra civil

El proper dimarts dia 5 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Metges, enginyers, mecànics i inventors a la literatura des de la Renaixença fins a la guerra civil. Dins l’imaginari col·lectiu, abans de la revolució industrial les icones populars partien de l’àmbit rural: el vell bondadós de barba blanca que simbolitzava l’hivern que amb la neu protegia i humitejava les sements, la noia esponerosa que representava la primavera florida i augurava fecunditat… Però amb la nova societat industrialitzada els faunes estivals i les bruixes tardorals de les rondalles seran substituïts per enginyers i inventors, metges i mecànics que dominen els poders d’una tècnica de possibilitats il·limitades. Així, repassarem una quarantena de peces de la literatura catalana, narracions, novel·les, obres teatrals i sarsueles que entre 1874 i 1938 reflexionen entorn dels nous bruixots que sedueixen les masses. A càrrec d’Antoni Munné-Jordà , escriptor i membre de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.

Us recordem que les conferències són presencials i que es continuen emetent per Youtube a través de l’enllaç:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Una voluntat per saber. Lise Meitner (1878 – 1968) (per Antoni Melción)

Encara que la missió d’una dona és ser mare i quedar-se a casa, faré una excepció amb Lise Meitner per a deixar-la assistir a les classes degut a la seva vocació excepcional”. Aquest és un fragment de l’acta d’una reunió de govern de la Universitat de Berlin on Max Planck expressa la seva decisió formal justificant l’assistència de Lise a les seves classes.

Seguirem la trajectòria d’aquesta persona excepcional que, superant tots els obstacles deguts al fet de ser dona, passà a ser anomenada, el 1917, responsable del Departament de Física de l’Institut de Química Kaiser Wilhelm. Juntament amb Otto Hahn, aleshores professor associat, van consolidar el Departament com el centre de recerca en radioactivitat més important d’Alemanya. L’arribada de Hitler al poder canvià radicalment la situació i, l’any 1938, Lise es veurà obligada, pels seus orígens jueus, a marxar precipitadament d’Alemanya per a exiliar-se a Suecia. Tot i així mantindria el contacte amb els seus col·laboradors de Berlin seguint uns treballs començats a mitjans del 1934 que portarien al descobriment de la fissió nuclear el desembre del 1938. Meitner i el seu nebot Frisch, també exiliat, van interpretar correctament els experiments de Berlin, enviant les conclusions a la revista Nature el gener de 1939.

L’any 1945, Otto Hahn va ser premiat amb el Nobel de química sense que es fes cap esment a les aportacions de Lise Meitner. Només treballs historiogràfics posteriors han permès reivindicar la seva figura, la seva vàlua i el seu paper decisiu en la consolidació de la física nuclear a Alemanya. A càrrec de, Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física i soci de l’entitat.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail