Conferència: Solarians, selenites i astrònoms a la ficció des del s. XVIII a principis del s. XX (de Manuel Moreno)

La presència d’habitants d’altres mons és notable no només en obres de ficció (Lunigrafía, 1855) sinó també en obres i articles especulatius de caire científic. W. Herschel (1795) o F. Arago (1854), per exemple, arriben a afirmar l’existència possible d’habitants… al Sol!

D’altra banda, els mateixos astrònoms són també personatges que apareixen, això sí no gaire sovint, en obres literàries. La majoria en les novel·les de Verne com, per exemple, els sis protagonistes de Aventures de tres russos i tres anglesos a l’Àfrica austral (1872). Però també, sense tant de protagonisme, en altres (habitants de la Illa de Laputa en els Viatges de Gulliver, 1726). I amb nom i cognoms, com J. Comas Solà o C. Flammarion, en comptades ocasions (L’estrella amb cua, 1919). En el cinema dels orígens, on aturarem aquest recorregut, la presència es dilueix. Encara que trobarem astrònoms i selenites compartint escenari en alguns films dels pioners Méliès i Chomón.

A càrrec de Manuel Moreno, astrònom i professor titular del Dep. de Física de la UPC.

Deixa un comentari