El viatge d’Ibèria per l’esfera terrestre durant els 600 darrers milions d’anys

El dimarts 7 de juny a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El viatge d’Ibèria per l’esfera terrestre durant els 600 darrers milions d’anys. Alguns fets importants que van anar succeint durant el viatge.

Les plaques litosfèriques de les que hem anat formant part emigraven constantment per la superfície terrestre. Durant el viatge s’anaven formant diferents roques. Comentarem el viatge per l’hemisferi sud, passant pel pol sud, i l’ascens latitudinal fins a assolir la posició actual.  Durant el viatge la biosfera es va desenvolupant i canviant. En comentarem les fites principals. També es generaran recursos energètics vitals per a la nostra espècie (que apareix al final de tot de la història que comentarem). A càrrec de, Pere Busquets, Doctor en Geologia.

Conferència: Els mareògrafs d’Europa (de Gabriel Guix)

Quan els països del món volen fer un mapa precís del seu territori, amb les altituds correctes, han de determinar,amb la màxima cura, el nivell zero del país. Això s’aconsegueix observant el nivell del mar, durant una bona temporada, amb un mareògraf. Em centraré a Europa i veurem els mareògrafs que s’han utilitzat per a determinar els nivells inicials de les altituds d’aquest continent. A càrrec de Gabriel Guix, Topògraf i membre de l’AAd’O.

Els mareògrafs d’Europa

El dimarts 31 de maig a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: Els mareògrafs d’Europa. Quan els països del món volen fer un mapa precís del seu territori, amb les altituds correctes, han de determinar,amb la màxima cura, el nivell zero del país. Això s’aconsegueix observant el nivell del mar, durant una bona temporada, amb un mareògraf. Em centraré a Europa i veurem els mareògrafs que s’han utilitzat per a determinar els nivells inicials de les altituds d’aquest continent. A càrrec de Gabriel Guix, Topògraf i membre de l’AAd’O.

Us recordem que les conferències són presencials però es continuen emetent per Youtube a través de l’enllaç:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Conferència:La Industrialització al Ter. Fàbriques, colònies, treball i vida a la conca mitja del riu Ter (de Jordi Grané)

A mitjan del segle XIX, Catalunya va viure un procés d’industrialització únic que va portar a conquerir les conques del riu Ter i del Llobregat per al seu aprofitament hidràulic. Això va canviar la producció, el treball i també la societat d’aquell moment. Repassarem les estratègies i els canvis que va provocar aquesta nova mentalitat del treball i la seva organització.

A càrrec de Jordi Grané, Llicenciat en Història Contemporània per la UAB, màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local per la Universitat de Girona. Actualment és tècnic de patrimoni al Museu del Ter, on desenvolupa la seva tasca professional en des de l’any 2009. Aquesta tasca ha abastat diferents àmbits al llarg d’aquests anys. Com a educador patrimonial ha treballat en la coordinació de projectes educatius innovadors. Ha desenvolupat projectes de recerca i divulgació patrimonial en forma de publicacions, exposicions i audiovisuals. Ha treballat i dinamitzat diversos projectes de digitalització i documentació col·lectiva de fons fotogràfics històrics. En aquest àmbit de la fotografia històrica autor dels volums “Manlleu desaparegut” i “La colònia de Borgonyà desapareguda”, de l’editorial Efadós.

La Industrialització al Ter. Fàbriques, colònies, treball i vida a la conca mitja del riu Ter

El dimarts 24 de maig a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: La Industrialització al Ter. Fàbriques, colònies, treball i vida a la conca mitja del riu Ter. A mitjan del segle XIX, Catalunya va viure un procés d’industrialització únic que va portar a conquerir les conques del riu Ter i del Llobregat per al seu aprofitament hidràulic. Això va canviar la producció, el treball i també la societat d’aquell moment. Repassarem les estratègies i els canvis que va provocar aquesta nova mentalitat del treball i la seva organització. A càrrec de Jordi Grané, Llicenciat en Història Contemporània per la UAB, màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local per la Universitat de Girona. Actualment és tècnic de patrimoni al Museu del Ter, on desenvolupa la seva tasca professional en des de l’any 2009. Aquesta tasca ha abastat diferents àmbits al llarg d’aquests anys. Com a educador patrimonial ha treballat en la coordinació de projectes educatius innovadors. Ha desenvolupat projectes de recerca i divulgació patrimonial en forma de publicacions, exposicions i audiovisuals. Ha treballat i dinamitzat diversos projectes de digitalització i documentació col·lectiva de fons fotogràfics històrics. En aquest àmbit de la fotografia històrica autor dels volums “Manlleu desaparegut” i “La colònia de Borgonyà desapareguda”, de l’editorial Efadós.

Us recordem que les conferències són presencials però es continuen emetent per Youtube a través de l’enllaç:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Conferència: Naufragi a la Patagònia 1987 (de Pep Garcia)

Naufragi a la Patagònia 1987, és una mirada enrere de la expedició Osonenca “Trapananda-87”.

La primera Travessia amb piragua del pacífic a l’Atlàntic per terres Patagòniques, ara fa 35 anys.

La manca d’informació cartogràfica de la zona, unida a la perillositat i duresa d’aquella terra inhòspita amb pluges abundants que vam patir durant setmanes, va fer impossible continuar la expedició tal i com estava plantejada inicialment, després que les nostres piragües s’estavellessin en un dels molts rapits existents. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’ Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Naufragi a la Patagònia 1987

El dimarts 17 de maig hi haurà la conferència: Naufragi a la Patagònia 1987. Naufragi a la Patagònia 1987, és una mirada enrere de la expedició Osonenca “Trapananda-87”. La primera Travessia amb piragua del pacífic a l’Atlàntic per terres Patagòniques, ara fa 35 anys.

La manca d’informació cartogràfica de la zona, unida a la perillositat i duresa d’aquella terra inhòspita amb pluges abundants que vam patir durant setmanes, va fer impossible continuar la expedició tal i com estava plantejada inicialment, després que les nostres piragües s’estavellessin en un dels molts rapits existents. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’ Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Us recordem que les conferències són presencials però es continuen emetent per Youtube a través de l’enllaç:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Conferència: Solarians, selenites i astrònoms a la ficció des del s. XVIII a principis del s. XX (de Manuel Moreno)

La presència d’habitants d’altres mons és notable no només en obres de ficció (Lunigrafía, 1855) sinó també en obres i articles especulatius de caire científic. W. Herschel (1795) o F. Arago (1854), per exemple, arriben a afirmar l’existència possible d’habitants… al Sol!

D’altra banda, els mateixos astrònoms són també personatges que apareixen, això sí no gaire sovint, en obres literàries. La majoria en les novel·les de Verne com, per exemple, els sis protagonistes de Aventures de tres russos i tres anglesos a l’Àfrica austral (1872). Però també, sense tant de protagonisme, en altres (habitants de la Illa de Laputa en els Viatges de Gulliver, 1726). I amb nom i cognoms, com J. Comas Solà o C. Flammarion, en comptades ocasions (L’estrella amb cua, 1919). En el cinema dels orígens, on aturarem aquest recorregut, la presència es dilueix. Encara que trobarem astrònoms i selenites compartint escenari en alguns films dels pioners Méliès i Chomón.

A càrrec de Manuel Moreno, astrònom i professor titular del Dep. de Física de la UPC.

Solarians, selenites i astrònoms a la ficció des del s. XVIII a principis del s. XX

El dimarts 10 de maig a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: Solarians, selenites i astrònoms a la ficció des del s. XVIII a principis del s. XX. La presència d’habitants d’altres mons és notable no només en obres de ficció (Lunigrafía, 1855) sinó també en obres i articles especulatius de caire científic. W. Herschel (1795) o F. Arago (1854), per exemple, arriben a afirmar l’existència possible d’habitants… al Sol!

D’altra banda, els mateixos astrònoms són també personatges que apareixen, això sí no gaire sovint, en obres literàries. La majoria en les novel·les de Verne com, per exemple, els sis protagonistes de Aventures de tres russos i tres anglesos a l’Àfrica austral (1872). Però també, sense tant de protagonisme, en altres (habitants de la Illa de Laputa en els Viatges de Gulliver, 1726). I amb nom i cognoms, com J. Comas Solà o C. Flammarion, en comptades ocasions (L’estrella amb cua, 1919). En el cinema dels orígens, on aturarem aquest recorregut, la presència es dilueix. Encara que trobarem astrònoms i selenites compartint escenari en alguns films dels pioners Méliès i Chomón. A càrrec de Manuel Moreno, astrònom i professor titular del Departament de Física de la UPC.

Us recordem que les conferències són presencials però es continuen emetent per Youtube a través de l’enllaç:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Conferència: El forn com a reactor químic en la ceràmica (de Pep Madrenas)

En la realització d’una peça de ceràmica intervenen diversos factors, com el tipus d’argila utilitzada, la tècnica de manufactura més adequada, la formulació d’esmalts, vidriats i colors… però n’hi ha un de cabdal i imprescindible, que és la cocció de l’obra en un forn dissenyat específicament per a pujar a altes temperatures. La conferència “el forn ceràmic com a reactor químic” versarà sobre aquest factor, transversal i decisori en la elaboració de qualsevol producte ceràmic, és parlarà de l’origen i l’evolució en el disseny dels forns de flama, de les matèries combustibles, de corbes i gràfiques de cocció i dels canvis químics que experimenta la matèria a altes temperatures dins d’un forn.

A càrrec de Pep Madrenas, Titulació oficial en l’especialitat de ceràmica artística per l’escola Massana de Barcelona. Durant 30 anys ha estat professor de ceràmica artística en escoles d’art i oficis artístics. Distinció amb el diploma de Mestre Artesà de la Generalitat de Catalunya. El 2019 el Museu del Disseny de Barcelona adquireix la peça escultòrica ” Crisàlide” per incorporar-la al fons permanent del Museu.