Conferència: La transficcionalitat de la hipnosi. Des de la novel·la decimonònica fins a les narratives de ficció actuals (de Marcos Bonet)

El subgènere literari de la ficció hipnòtica es va desenvolupar durant el segle XIX aconseguint la seua “època daurada” entre 1870 i 1900; en la primera dècada del XX, encara que va continuar havent-hi una producció considerable de textos del subgènere, comença a notar-se un cert cansament per part de la crítica i del lector cap a aquesta mena de producte. Són molts els factors en joc que hauríem d’analitzar per a comprendre l’auge i la posterior caiguda d’una moda literària com la ficció hipnòtica; des del sorgiment d’altres gèneres o subgèneres literaris (com la ciència-ficció, la novel·la de terror o la novel·la de detectius) que van irrompre amb força en el mercat editorial desplaçant a altres temàtiques fins a arribar al punt que la hipnosi va ser un tema que va deixar d’estar visible en la societat a principis del segle XX, un tema del qual la gent es va acabar cansant segons Pierre Janet i del qual es va deixar de parlar, d’escriure i de llegir.

No obstant això, la ficció hipnòtica no va desaparèixer, almenys no del tot, i els seus personatges més característics, l’hipnotitzador i la somnàmbula, van ser trasplantats, sovint amb variacions importants que reflectien les preocupacions socials del moment a altres subgèneres literaris com la novel·la de detectius o la novel·la eròtica i a altres formats narratius com el cinema, el còmic o els videojocs. En aquest sentit, seguint les tesis de Richard Saint-Gelais podem parlar d’una transficcionalitat de la hipnosi formant part d’un procés que va començar amb la literatura de ficció hipnòtica del segle XIX i que ha arribat fins als nostres dies. A càrrec de Marcos Bonet, Universitat de València.

Deixa un comentari