Conferència: La transficcionalitat de la hipnosi. Des de la novel·la decimonònica fins a les narratives de ficció actuals (de Marcos Bonet)

El subgènere literari de la ficció hipnòtica es va desenvolupar durant el segle XIX aconseguint la seua “època daurada” entre 1870 i 1900; en la primera dècada del XX, encara que va continuar havent-hi una producció considerable de textos del subgènere, comença a notar-se un cert cansament per part de la crítica i del lector cap a aquesta mena de producte. Són molts els factors en joc que hauríem d’analitzar per a comprendre l’auge i la posterior caiguda d’una moda literària com la ficció hipnòtica; des del sorgiment d’altres gèneres o subgèneres literaris (com la ciència-ficció, la novel·la de terror o la novel·la de detectius) que van irrompre amb força en el mercat editorial desplaçant a altres temàtiques fins a arribar al punt que la hipnosi va ser un tema que va deixar d’estar visible en la societat a principis del segle XX, un tema del qual la gent es va acabar cansant segons Pierre Janet i del qual es va deixar de parlar, d’escriure i de llegir.

No obstant això, la ficció hipnòtica no va desaparèixer, almenys no del tot, i els seus personatges més característics, l’hipnotitzador i la somnàmbula, van ser trasplantats, sovint amb variacions importants que reflectien les preocupacions socials del moment a altres subgèneres literaris com la novel·la de detectius o la novel·la eròtica i a altres formats narratius com el cinema, el còmic o els videojocs. En aquest sentit, seguint les tesis de Richard Saint-Gelais podem parlar d’una transficcionalitat de la hipnosi formant part d’un procés que va començar amb la literatura de ficció hipnòtica del segle XIX i que ha arribat fins als nostres dies. A càrrec de Marcos Bonet, Universitat de València.

La transficcionalitat de la hipnosi. Des de la novel·la decimonònica fins a les narratives de ficció actuals.

El dimarts dia 14 a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: La transficcionalitat de la hipnosi. Des de la novel·la decimonònica fins a les narratives de ficció actuals. El subgènere literari de la ficció hipnòtica es va desenvolupar durant el segle XIX aconseguint la seua “època daurada” entre 1870 i 1900; en la primera dècada del XX, encara que va continuar havent-hi una producció considerable de textos del subgènere, comença a notar-se un cert cansament per part de la crítica i del lector cap a aquesta mena de producte. Són molts els factors en joc que hauríem d’analitzar per a comprendre l’auge i la posterior caiguda d’una moda literària com la ficció hipnòtica; des del sorgiment d’altres gèneres o subgèneres literaris (com la ciència-ficció, la novel·la de terror o la novel·la de detectius) que van irrompre amb força en el mercat editorial desplaçant a altres temàtiques fins a arribar al punt que la hipnosi va ser un tema que va deixar d’estar visible en la societat a principis del segle XX, un tema del qual la gent es va acabar cansant segons Pierre Janet i del qual es va deixar de parlar, d’escriure i de llegir.

No obstant això, la ficció hipnòtica no va desaparèixer, almenys no del tot, i els seus personatges més característics, l’hipnotitzador i la somnàmbula, van ser trasplantats, sovint amb variacions importants que reflectien les preocupacions socials del moment a altres subgèneres literaris com la novel·la de detectius o la novel·la eròtica i a altres formats narratius com el cinema, el còmic o els videojocs. En aquest sentit, seguint les tesis de Richard Saint-Gelais podem parlar d’una transficcionalitat de la hipnosi formant part d’un procés que va començar amb la literatura de ficció hipnòtica del segle XIX i que ha arribat fins als nostres dies. A càrrec de Marcos Bonet, Universitat de València.

Us recordem que les conferències són presencials però es continuen emetent per Youtube a través de l’enllaç:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Conferència:El viatge d’Iberia per l’esfera terrestre durant els 600 darrers milions d’anys (de Pere Busquets)

Alguns fets importants que van anar succeint durant el viatge.

Les plaques litosfèriques de les que hem anat formant part emigraven constantment per la superfície terrestre. Durant el viatge s’anaven formant diferents roques.

Comentarem el viatge per l’hemisferi sud, passant pel pol sud, i l’ascens latitudinal fins a assolir la posició actual.

Durant el viatge la biosfera es va desenvolupant i canviant. En comentarem les fites principals. També es generaran recursos energètics vitals per a la nostra espècie (que apareix al final de tot de la història que comentarem). A càrrec de, Pere Busquets, Doctor en Geologia.