Els ocells del passeig del Ter de Manlleu

El dimarts dia 29 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Els ocells del passeig del Ter de Manlleu. D’ocells se’n poden observar arreu, però hi ha llocs que per les seves característiques en presenten una elevada diversitat al llarg de l’any, i un d’aquest és el passeig del Ter de Manlleu. Es farà una introducció general que seguirà amb l’explicació de les característiques del passeig i dels diferents ambients que hi ha. Després es centrarà en els ocells, comparant el nombre d’espècies d’ocells que hi trobem amb d’altres indrets i els criteris que s’han fet servir; explicant les dinàmiques de les diferents espècies d’ocells segons l’època de l’any que són presents (fenologia), dels ocells nidificants i el lloc on nidifiquen, dels ocells hivernants; i  comentant els recursos alimentaris que els hi ofereix el passeig i el règim alimentari d’alguns ocells. Posteriorment es farà un breu comentari de la importància de la conservació de la biodiversitat. I, per acabar s’indicarà on es pot consultar tota la informació explicada. A càrrec d’Albert Pedro i Font, Biòleg, naturalista i ornitòleg. Anellador i soci de l’Institut Català d’Ornitologia. Membre del Grup de Naturalistes d’Osona. Col·laborador del Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona. Co-autor de l’exposició al Museu del Ter “OCELLOTS DEL TER. ELS OCELLS DEL TER DE MANLLEU, D’INSTAGRAM AL MUSEU”. Autor del llibre digital “ELS OCELLS DEL PASSEIG DEL TER A MANLLEU”.

Us recordem que també la podeu seguir o recuperar al nostre canal de Youtube a través d’aquest enllaç: https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Conferència: E=mc 2 ? (d’Antoni Melción)

Einstein es va referir a l’equivalència de la massa i l’energia com
“la conclusió més important de la teoria de la relativitat especial” (Einstein 1919). L’equació és, sens
dubte, la més famosa de la física del segle XX.
Tot i que la primera derivació d’Einstein no expressava el resultat en la forma E = mc 2 , la conclusió
que la massa inercial d’un objecte canvia, si l’objecte absorbeix o emet energia, era revolucionària i
transformadora. Seguirem la deducció que Einstein va fer en el seu darrer treball de l’any 1905, «La
inèrcia d’un cos, depèn de l’energia que conté?» i també revisarem les diferents demostracions, fetes
en els anys següents fins el 1935. Al final de l’article de 1905, Einstein va proposar utilitzar la
radioactivitat per contrastar les seves prediccions, però les pèrdues de massa eren excessivament
petites per a poder detectar-les experimentalment, en aquells moments. No obstant, l’any 1932,
Cockcroft i Walton van obtenir una confirmació experimental directa, i explicaré com a finals de 1933,
els treballs relacionats amb l’obtenció de positrons, lligats amb la creació i anihilació de partícules
(parelles electró-positró) van posar de manifest que la massa de les partícules es podia convertir en
energia i viceversa. Avui en dia, l’existència de centrals nuclears i armes atòmiques és presenta com
una evidència de que la fórmula funciona.
En la part final de la conferència presentaré unes reflexions (gairebé inevitables) sobre el significat de
cadascun dels termes de l’equació: E, m i c 2 . A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i
Llicenciat en Física i soci de l’entitat.