Conferència: E=mc 2 ? (d’Antoni Melción)

Einstein es va referir a l’equivalència de la massa i l’energia com
“la conclusió més important de la teoria de la relativitat especial” (Einstein 1919). L’equació és, sens
dubte, la més famosa de la física del segle XX.
Tot i que la primera derivació d’Einstein no expressava el resultat en la forma E = mc 2 , la conclusió
que la massa inercial d’un objecte canvia, si l’objecte absorbeix o emet energia, era revolucionària i
transformadora. Seguirem la deducció que Einstein va fer en el seu darrer treball de l’any 1905, «La
inèrcia d’un cos, depèn de l’energia que conté?» i també revisarem les diferents demostracions, fetes
en els anys següents fins el 1935. Al final de l’article de 1905, Einstein va proposar utilitzar la
radioactivitat per contrastar les seves prediccions, però les pèrdues de massa eren excessivament
petites per a poder detectar-les experimentalment, en aquells moments. No obstant, l’any 1932,
Cockcroft i Walton van obtenir una confirmació experimental directa, i explicaré com a finals de 1933,
els treballs relacionats amb l’obtenció de positrons, lligats amb la creació i anihilació de partícules
(parelles electró-positró) van posar de manifest que la massa de les partícules es podia convertir en
energia i viceversa. Avui en dia, l’existència de centrals nuclears i armes atòmiques és presenta com
una evidència de que la fórmula funciona.
En la part final de la conferència presentaré unes reflexions (gairebé inevitables) sobre el significat de
cadascun dels termes de l’equació: E, m i c 2 . A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i
Llicenciat en Física i soci de l’entitat.

Deixa un comentari