Conferència: Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic (Antoni Roca-Rosell)

Un dels elements notables de la trajectòria de Josep Comas i Solà va ser la seva fascinació per acostar-se als astrònoms amateurs i la notable repercussió  amb que va portar a terme aquest acostament. Per a Comas, seguint, per exemple, a Camile Flammarion, la pràctica de l’astronomia tenia valors més enllà de la ciència, aportava uns valors personals, una espiritualitat singular, que feia destacar els amants de l’astronomia de la resta de ciutadans. Tanmateix, Comas advocava perquè qualsevol persona s’endinsés al món de l’astronomia, com a camí de superació humana. Aquesta religiositat laica partia, per descomptat, d’una concepció mítica (gairebé mística) de la pràctica científica. Ens proposem analitzar diferents aspectes de l’acció de Comas i Solà en aquest terreny, els èxits i les contradiccions que va trobar i la projecció que ha tingut en la cultura científica catalana i espanyola (i més enllà!). A càrrec de Antoni Roca-Rosell, (Universitat Politècnica de Catalunya) – Institut d’Estudis Catalans.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Deixa un comentari