Arxiu de l'autor: astroosona.net

Vida a la Terra. La gran travessia de la vida.

El proper dimarts dia 10 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Vida a la Terra. La gran travessia de la vida. Durant els primers 2000 milions d’anys d’evolució, els microorganismes procariotes ( bacteris i arqueus) van ser els únics habitants de la Terra i els que “van inventar” gairebé totes les estratègies metabòliques que es coneixen avui dia. Un “error” metabòlic, la producció d’oxigen, va originar la vida aeròbia; un d’estratègic, l’endosimbiosi, va originar la cèl·lula eucariota.

L’evolució connecta la vida a traves del temps i, com en tot procés evolutiu, els organismes i sistemes posteriors no poden prescindir dels organismes i sistemes que els han precedit. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’ Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Internet ens espia? (Quim Perez)

En l’actualitat tothom pot gaudir de serveis amb tecnologia punta com el Whatsapp, Facebook, Google Maps, Gmail a cost zero. Però és realment a cost zero? Coneix com les grans empreses de tecnologia fan diners amb les dades dels seus usuaris. Fins a quin punt ens escolten i per a què ho fan servir. A càrrec de Quim Pérez, Enginyer informàtics i membre de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Internet ens espia?

El proper dimarts dia 3 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Internet ens espia? En l’actualitat tothom pot gaudir de serveis amb tecnologia punta com el Whatsapp, Facebook, Google Maps, Gmail a cost zero. Però és realment a cost zero? Coneix com les grans empreses de tecnologia fan diners amb les dades dels seus usuaris. Fins a quin punt ens escolten i per a què ho fan servir. A càrrec de Quim Pérez, Enginyer informàtics i membre de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Microorganismes. La vida en una gota d’aigua (Lluís Montoliu i Viñeta)

La presentació Microorganismes. La vida en una gota d’aigua, consta d’una curta explicació inicial i de la projecció de petites gravacions que he anat fent sobre la vida microscòpica. La meva intenció és difondre el coneixement d’aquestes formes de vida i, al mateix temps, despertar interès de cara al seu estudi i divulgació. A càrrec de Lluís Montoliu i Viñeta, Llicenciat en Filosofia i Lletres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Microorganismes. La vida en una gota d’aigua

El proper dimarts dia 26 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Microorganismes. La vida en una gota d’aigua. La presentació Microorganismes. La vida en una gota d’aigua, consta d’una curta explicació inicial i de la projecció de petites gravacions que he anat fent sobre la vida microscòpica. La meva intenció és difondre el coneixement d’aquestes formes de vida i, al mateix temps, despertar interès de cara al seu estudi i divulgació. A càrrec de Lluís Montoliu i Viñeta, Llicenciat en Filosofia i Lletres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Heinrich Hertz i les ones electromagnètiques (Antoni Melción)

Les ones electromagnètiques (les ones hertzianes) han suposat una veritable revolució. La seva utilització, des de la radio-astronomia a les comunicacions per satèl·lits, des del radar dels aeroports a la telefonia mòbil passant per la senzilla cocció per microones, ha estat total. El funcionament de la nostra societat no seria concebible sense aquesta tecnologia.

En aquesta xerrada explicarem com Heinrich Hertz, amb els seus experiments, arriba a palpar aquestes ones en l’espai, com interpreta teòricament la seva formació al voltant d’un oscil·lador, i com demostra la seva naturalesa d’ones de llum gegantines. En una carta escrita al seu mestre Helmholtz, el març de 1888, Hertz afirma referint-se als experiments que està duent a terme: “crec que la naturalesa ondulatòria del so en l’espai lliure no es manifesta tan clarament com la d’aquesta propagació electrodinàmica.

Comentarem també que la demostració de l’existència de les ones hertzianes va impulsar l’acceptació del concepte de camp com un element essencial en el desenvolupament de la Física contemporània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Heinrich Hertz i les ones electromagnètiques

Conferència: Heinrich Hertz i les ones electromagnètiques. Les ones electromagnètiques (les ones hertzianes) han suposat una veritable revolució. La seva utilització, des de la radio-astronomia a les comunicacions per satèl·lits, des del radar dels aeroports a la telefonia mòbil passant per la senzilla cocció per microones, ha estat total. El funcionament de la nostra societat no seria concebible sense aquesta tecnologia.

En aquesta xerrada explicarem com Heinrich Hertz, amb els seus experiments, arriba a palpar aquestes ones en l’espai, com interpreta teòricament la seva formació al voltant d’un oscil·lador, i com demostra la seva naturalesa d’ones de llum gegantines. En una carta escrita al seu mestre Helmholtz, el març de 1888, Hertz afirma referint-se als experiments que està duent a terme: “crec que la naturalesa ondulatòria del so en l’espai lliure no es manifesta tan clarament com la d’aquesta propagació electrodinàmica.

Comentarem també que la demostració de l’existència de les ones hertzianes va impulsar l’acceptació del concepte de camp com un element essencial en el desenvolupament de la Física contemporània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Vida a la Terra. Gènesi

El dimarts dia 12 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Vida a la Terra. Gènesi. La vida va aparèixer sobre el planeta Terra quan aquest encara era molt jove, ara fa uns 3850 milions d’anys. Els primers signes d’aquella vida primitiva encara avui dia són dubtosos, però el que si està clar és, que la continuïtat i unitat de la vida que coneixem avui es posa de manifest en la uniformitat dels sistemes genètics i en la composició molecular de les cèl·lules vives. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’ Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: El trànsit de Mercuri d’enguany (Josep M. Casals)

Conferència: El trànsit de Mercuri d’enguany. El pròxim dia 11 de novembre tindrà lloc un fenomen que no és molt freqüent però que ja hem tingut ocasió d’observar alguna altra vegada, que és un trànsit del planeta Mercuri per davant del disc solar. Aquest trànsit durarà unes 5 hores i mitja, i si la nuvolositat ens ho permet el podrem veure des de 2 quarts i 5 minuts de dues del migdia fins al vespre, però no el veurem acabar perquè el seu final és a les 7 i 4 minuts del vespre i el sol se’ns pondrà a les 5 i 36. Durant aquesta sessió veurem les característiques del trànsit d’enguany i també farem un repàs als trànsits dels planetes interiors, incloent-hi una referència als del planeta Venus, que són molt més escassos. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

El trànsit de Mercuri d’enguany

El dimarts dia 5 de novembre hi haurà la conferència: El trànsit de Mercuri d’enguany. El pròxim dia 11 de novembre tindrà lloc un fenomen que no és molt freqüent però que ja hem tingut ocasió d’observar alguna altra vegada, que és un trànsit del planeta Mercuri per davant del disc solar. Aquest trànsit durarà unes 5 hores i mitja, i si la nuvolositat ens ho permet el podrem veure des de 2 quarts i 5 minuts de dues del migdia fins al vespre, però no el veurem acabar perquè el seu final és a les 7 i 4 minuts del vespre i el sol se’ns pondrà a les 5 i 36. Durant aquesta sessió veurem les característiques del trànsit d’enguany i també farem un repàs als trànsits dels planetes interiors, incloent-hi una referència als del planeta Venus, que són molt més escassos. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou (Pere Grapí)

El 12 de maig de 1790, el químic-naturalista Antoni de Martí i Franquès va llegir a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios mètodes de conocerla, que no va ser publicada fins al 1795. L’article, escrit en termes de la nova química de l’oxigen de Lavoisier, va ser fruit dels experiments eudiomètrics que Martí havia realitzat a mitjan del 1787. El tema del seva memòria era l’examen de la idoneïtat i exactitud dels assaigs eudiomètriques existents amb la intenció de presentar el seu propi instrument (eudiòmetre) per l’anàlisi de l’aire atmosfèric. Després de diversos intents, Martí va aconseguir desenvolupar un procediment eudiomètric simple que va tenir un impacte significatiu en els químics interessats en la composició de l’aire atmosfèric. El seu eudiòmetre va ser rebut de forma notable en els textos de química de principis del segle dinou, tot i que la seva proposta eudiomètrica va ser mal interpretada ocasionalment.

Les traduccions abreujades en francès i anglès de la memòria de Martí es van publicar respectivament en el Journal de physique, de chimie et d’histoire naturelle i al Philosophical Magazine el 1801, i també se’n va publicar una ressenya als Annalen der Physik el 1805. És aleshores, a partir del 1801, quan el seu assaig eudiomètric comença a ser conegut i reproduït. El nucli d’aquesta presentació és el recorregut que va tenir l’assaig eudiomètric de Martí tot apuntant aspectes relatius a la seva repercussió i avaluació: la posada en funcionament de l’assaig en relació a l’equipament material i als reactius, les àrees de recerca on es va aplicar i, finalment, les opinions significatives que va merèixer. A càrrec de Pere Grapí, Llicenciat en Ciències Químiques (UB) i doctor en Filosofia i Lletres – Programa Història de la Ciència – (UAB).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou

Dimarts dia 29 a les 8 del vespre, conferència: Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou. El 12 de maig de 1790, el químic-naturalista Antoni de Martí i Franquès va llegir a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios mètodes de conocerla, que no va ser publicada fins al 1795. L’article, escrit en termes de la nova química de l’oxigen de Lavoisier, va ser fruit dels experiments eudiomètrics que Martí havia realitzat a mitjan del 1787. El tema del seva memòria era l’examen de la idoneïtat i exactitud dels assaigs eudiomètriques existents amb la intenció de presentar el seu propi instrument (eudiòmetre) per l’anàlisi de l’aire atmosfèric. Després de diversos intents, Martí va aconseguir desenvolupar un procediment eudiomètric simple que va tenir un impacte significatiu en els químics interessats en la composició de l’aire atmosfèric. El seu eudiòmetre va ser rebut de forma notable en els textos de química de principis del segle dinou, tot i que la seva proposta eudiomètrica va ser mal interpretada ocasionalment.

Les traduccions abreujades en francès i anglès de la memòria de Martí es van publicar respectivament en el Journal de physique, de chimie et d’histoire naturelle i al Philosophical Magazine el 1801, i també se’n va publicar una ressenya als Annalen der Physik el 1805. És aleshores, a partir del 1801, quan el seu assaig eudiomètric comença a ser conegut i reproduït. El nucli d’aquesta presentació és el recorregut que va tenir l’assaig eudiomètric de Martí tot apuntant aspectes relatius a la seva repercussió i avaluació: la posada en funcionament de l’assaig en relació a l’equipament material i als reactius, les àrees de recerca on es va aplicar i, finalment, les opinions significatives que va merèixer. A càrrec de Pere Grapí, Llicenciat en Ciències Químiques (UB) i doctor en Filosofia i Lletres – Programa Història de la Ciència – (UAB).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail