Arxiu de l'autor: astroosona.net

Conferència: El príncep de la botànica. Carl Von Linné i la classificació de les plantes (Pasqual Bernat)

A mesura que el coneixement del món i de la natura es va anar engrandint a partir dels segles XVI i XVII, la necessitat de posar ordre en la classificació dels éssers vius es va convertir en una de les empreses intel·lectuals més ambicioses de la ciència. Ordenar els objectes naturals es va convertir en una prioritat. Van aparèixer una gran diversitat de mètodes i procediments, però cap va tenir tant d’èxit com el que va proposar el suec Carl Von Linné. En aquesta conferència parlarem de la trajectòria vital d’aquest científic i de la seva obra sistematitzadora, una aportació que va revolucionar les ciències naturals del segle XVIII i que va exercir una gran influència en l’estudi de la naturalesa de moltes generacions de naturalistes de tot el món.

Aquesta activitat està organitzada conjuntament amb l’Associació Flora Catalana.A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la Ciència i soci de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Seguim confinats!

Benvolguts

Seguim la normativa, les recomanacions sanitàries i les disposicions de l’Ajuntament de confinament i per tant la suspensió d’activitats que no siguin necessàries. La Junta de l’Agrupació Astronòmica d’Osona estarà amatent a com evolucioni la situació i per tant no hi posem data, us informarem amb antelació de la represa de les activitats.

Salut i força a tots!

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: L’Astronomie Populaire de Francesc Aragó (Josep M. Casals)

L’Astronomie Populaire, de Francesc Aragó és un llibre excel·lent que recull les lliçons o conferències que Aragó va donar en els seus cursos d’astronomia que van tenir lloc a l’Observatori de París entre 1813 i 1847. El títol d’Astronomie Populaire sembla indicar que es tracta d’un llibre elemental o senzill destinat a un públic profà, però va bastant més enllà d’això ja que es tracta d’un manual complet d’astronomia i que, segons el propi autor, només demana una mínima capacitat de comprensió en temes de matemàtiques i de física. Cal dir que és un llibre molt important i molt interessant de llegir encara avui dia, tenint en compte, a més que està tot el digitalitzat i que es pot consultar i llegir íntegrament a internet. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Atenció!

Benvolguts

Davant la situació generada pel coronavirus i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries i les últimes disposicions de l’Ajuntament de Vic, La Junta de l’Agrupació Astronòmica d’Osona ha decidit suspendre les dues properes sessions del dimarts, concretament els dies 17 i 24 de març. Estarem atents a com evolucioni la situació i us informarem amb antelació de la represa de les activitats.

Disculpeu les molèsties

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència:Metges botànics catalans. El que ens expliquen el nom de les plantes (Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños)

Durant els segles XVII i XVIII, l’estudi de la botànica experimentà un impuls extraordinari. Les nombroses expedicions a terres llunyanes afavoriren els descobriments. A Catalunya molts científics herboritzaren per tot el país.

Als estudis de medicina, la botànica era una matèria important; les plantes constituïen, a més, una font gairebé inesgotable de remeis i de tractaments per a moltes malalties. Molts metges compaginaren llavors l’exercici de la medicina amb una intensa activitat com a botànics. Alguns, fins i tot, abandonaren la medicina per dedicar-s’hi íntegrament.

La dedicació dels metges a diferents branques de la botànica no ha estat, però, limitada a aquests segles de major esplendor. N’hi va haver molts anteriorment i n’hi ha hagut fins als nostres dies.

La descoberta de noves plantes va lligada a la necessitat de donar-hi nom. L’elecció del nom en moltes ocasions té en compte qui la va descobrir, però també pot atorgar-se com a mostra de reconeixement a mèrits de diversa índole.

Hi ha moltes plantes que porten el nom de metges catalans, molts dels quals van ser també importants botànics. Estudiant aquestes plantes, descobrirem una quinzena de metges botànics i ens detindrem, especialment, en dos il·lustres osonencs, Francesc Micó i Ramon Masferrer. Explicarem també què va fer que altres botànics bategessin amb el nom d’aquests metges catalans les plantes que anaven descobrint. A càrrec de, Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños, Facultat de Medicina. Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Metges botànics catalans. El que ens expliquen el nom de les plantes

El proper dimarts dia 10 a les 8 del vespre hi haurà la conferència:Metges botànics catalans. El que ens expliquen el nom de les plantes. Durant els segles XVII i XVIII, l’estudi de la botànica experimentà un impuls extraordinari. Les nombroses expedicions a terres llunyanes afavoriren els descobriments. A Catalunya molts científics herboritzaren per tot el país.

Als estudis de medicina, la botànica era una matèria important; les plantes constituïen, a més, una font gairebé inesgotable de remeis i de tractaments per a moltes malalties. Molts metges compaginaren llavors l’exercici de la medicina amb una intensa activitat com a botànics. Alguns, fins i tot, abandonaren la medicina per dedicar-s’hi íntegrament.

La dedicació dels metges a diferents branques de la botànica no ha estat, però, limitada a aquests segles de major esplendor. N’hi va haver molts anteriorment i n’hi ha hagut fins als nostres dies.

La descoberta de noves plantes va lligada a la necessitat de donar-hi nom. L’elecció del nom en moltes ocasions té en compte qui la va descobrir, però també pot atorgar-se com a mostra de reconeixement a mèrits de diversa índole.

Hi ha moltes plantes que porten el nom de metges catalans, molts dels quals van ser també importants botànics. Estudiant aquestes plantes, descobrirem una quinzena de metges botànics i ens detindrem, especialment, en dos il·lustres osonencs, Francesc Micó i Ramon Masferrer. Explicarem també què va fer que altres botànics bategessin amb el nom d’aquests metges catalans les plantes que anaven descobrint. A càrrec de, Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños, Facultat de Medicina. Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Vídeo: Associar-se a l’ecosistema Terra (Pep Garcia)

Vídeo: Associar-se a l’ecosistema Terra. Documental d’uns 70’ que resumeix d’una forma molt didàctica les tres conferències fetes sota el títol general: Vida a la Terra. Presentació i comentaris a càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’ Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN)

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Documental: Associar-se a l’ecosistema Terra

El dimarts dia 3 de març a les 8 del vespre es passarà el documental: Associar-se a l’ecosistema Terra. Documental d’uns 70’ que resumeix d’una forma molt didàctica les tres conferències fetes sota el títol general: Vida a la Terra. Presentació i comentaris a càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’ Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Tingueu en compte que és una mica més llarg que la durada normal de les nostres conferències i procurarem començar ben puntuals.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: La cartografia submarina: una revolució en marxa (David Amblàs)

Prop de tres quartes parts de la superfície terrestre està coberta per mars i oceans. Tanmateix, encara avui coneixem molt millor el relleu de Mercuri, Mart o la Lluna que el dels nostres fons marins. En aquesta sessió proposem un itinerari per la història de la cartografia submarina, que començà més de 3500 anys enrere i que ha estat sempre acompanyada d’importants revolucions tecnològiques i científiques.Prop de tres quartes parts de la superfície terrestre està coberta per mars i oceans. Tanmateix, encara avui coneixem molt millor el relleu de Mercuri, Mart o la Lluna que el dels nostres fons marins. En aquesta sessió proposem un itinerari per la història de la cartografia submarina, que començà més de 3500 anys enrere i que ha estat sempre acompanyada d’importants revolucions tecnològiques i científiques. A càrrec de David Amblàs, Professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Universitat de Barcelona. Ha estat investigador postdoctoral al Scott Polar Research Institute de la Universitat de Cambridge i ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit marí i en més d’una vintena de campanyes oceanogràfiques a la Mediterrània, Atlàntic, Pacífic, Àrtic i a l’Antàrtida.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail