Arxiu de l'autor: astroosona.net

Darwin i l’expressió de les emocions

El dimarts dia 24 d’abril a les 8 del vespre hi ha la conferència: Darwin i l’expressió de les emocions. El 1872 apareixia The Expression of Emotions in Man and Animals, un dels llibres més singulars de Charles Darwin. La idea era descriure les principals expressions en l’home i en altres animals, i explicar l’origen i desenvolupament de les mateixes. Per a això, va establir un fascinant catàleg d’expressions de les més diverses emocions, basat en humans i en altres animals. La comparació de resultats va permetre a Darwin identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apunta a un origen comú i ve a donar suport a la teoria de l’evolució per selecció natural. Les aportacions de Darwin a l’estudi de les expressions no només van tenir un impacte rellevant en la teoria de l’evolució per selecció natural, sinó que també van representar un sòlid antecedent d’altres disciplines, com l’etologia i la psicologia. El 1872 apareixia The Expression of Emotions in Man and Animals, un dels llibres més singulars de Charles Darwin. La idea era descriure les principals expressions en l’home i en altres animals, i explicar l’origen i desenvolupament de les mateixes. Per a això, va establir un fascinant catàleg d’expressions de les més diverses emocions, basat en humans i en altres animals. La comparació de resultats va permetre a Darwin identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apunta a un origen comú i ve a donar suport a la teoria de l’evolució per selecció natural. Les aportacions de Darwin a l’estudi de les expressions no només van tenir un impacte rellevant en la teoria de l’evolució per selecció natural, sinó que també van representar un sòlid antecedent d’altres disciplines, com l’etologia i la psicologia. A càrrec de Xavier Bellés, CSIC

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Història de la Cosmologia (Ricard Làzaro)

Des de les cosmologies antigues i a partir dels descobriments i encerts de diversos astrònoms fins a les contribucions decisives de Copèrnic, Galileo, Newton, Olbers i les dels segles XIX i XX, incloent les de filòsofs, científics i pensadors no principalment astrònoms fins arribar a la visió actual de l’Univers, molt més gran i complex no sols del que es suposava sinó, com diu un autor, “molt més del que podíem imaginar. A càrrec de Ricard Làzaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

HISTÒRIA DE LA COSMOLOGIA

El dimarts dia 17 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència:
Història de la Cosmologia. Des de les cosmologies antigues i a partir dels descobriments i encerts de diversos astrònoms fins a les contribucions decisives de Copèrnic, Galileo, Newton, Olbers i les dels segles XIX i XX, incloent les de filòsofs, científics i pensadors no principalment astrònoms fins arribar a la visió actual de l’Univers, molt més gran i complex no sols del que es suposava sinó, com diu un autor, “molt més del que podíem imaginar. A càrrec de Ricard Làzaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Història de l’astronàutica soviètica. Els pares de l’astronàutica moderna i els principals enginyers aeronàutics russos. (Lluís Franquesa)

En aquesta xerrada parlarem dels principals científics que van crear el programa espacial de la URSS des del final de la II Guerra Mundial i durant la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX.

Explicarem perquè la URSS va perdre la cursa espacial a la Lluna envers USA i perquè després no hi van anar. A càrrec de Lluís Franquesa, Metge especialista en Ginecologia i Obstetrícia i estudiós de l’Astronàutica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Història de l’astronàutica soviètica. Els pares de l’astronàutica moderna i els principals enginyers aeronàutics russos.

El proper dimarts dia 10 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència:Història de l’astronàutica soviètica. Els pares de l’astronàutica moderna i els principals enginyers aeronàutics russos. En aquesta xerrada parlarem dels principals científics que van crear el programa espacial de la URSS des del final de la II Guerra Mundial i durant la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX.
Explicarem perquè la URSS va perdre la cursa espacial a la Lluna envers USA i perquè després no hi van anar. A càrrec de Lluís Franquesa, Metge especialista en Ginecologia i Obstetrícia i estudiós de l’Astronàutica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Lleida i el canal d’Urgell (Andreu Valls)

 Fa poc més de 150 anys que finalment les aigües del Segre començaren a regar les assedegades terres del pla de Lleida, després de superar els innombrables entrebancs que durant més de 300 anys van endarrerir l’inici d’aquesta imponent infraestructura hidràulica. Repassarem l’èpica i l’impacte social i econòmic de la que durant molt anys va ser una de les infraestructures més importants d’Europa. A càrrec de Andreu Valls, Enginyer Industrial.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Lleida i el canal d’Urgell

El dimarts dia 3 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Lleida i el canal d’Urgell. Fa poc més de 150 anys que finalment les aigües del Segre començaren a regar les assedegades terres del pla de Lleida, després de superar els innombrables entrebancs que durant més de 300 anys van endarrerir l’inici d’aquesta imponent infraestructura hidràulica. Repassarem l’èpica i l’impacte social i econòmic de la que durant molt anys va ser una de les infraestructures més importants d’Europa. A càrrec de Andreu Valls, Enginyer Industrial.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: L’Home destronat. “The descent of man” i el lloc de l’esser humà a la naturalesa (Pasqual Bernat)

Conferència: L’Home destronat. “The descent of man” i el lloc de l’esser humà a la naturalesa. Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el primer llibre que ens bé al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte, ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica. És el cas de l’Origen de l’home, aparegut el 1871, que va causar tan o més rebombori que l’Origen de les espècies i que va provocar tensions tan grosses en el debat evolucionista del moment que fins i tot alguns dels primers partidaris de les idees de Darwin en qüestionessin algunes de les afirmacions que s’hi sostenien. En aquesta xerrada farem un repàs als continguts d’aquesta obra i a les repercussions científiques, socials i ideològiques que va comportar la seva publicació. A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la ciència i membre de CEHIC.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’ésser humà a la naturalesa

Dimarts 20  de març a les 8 del vespre,    conferència: L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’ésser humà a la naturalesa. Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el  primer llibre que ens bé al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte,  ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica. És el cas de l’Origen de l’home, aparegut el 1871, que va causar tan o més rebombori que l’Origen de les espècies  i que va provocar tensions tan grosses en el debat evolucionista del moment que fins i tot alguns dels primers partidaris de les idees de Darwin en qüestionessin algunes de les afirmacions que s’hi sostenien. En aquesta xerrada farem un repàs als continguts d’aquesta obra i a les repercussions  científiques, socials i ideològiques que va comportar la seva publicació. A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la ciència i membre de CEHIC.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Faraday : la teoria del camp electromagnètic (Antoni Melción)

Conferència: Faraday : la teoria del camp electromagnètic. Farem una breu exposició de quins eren els coneixements de l’electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX, i de com el descobriment de Volta i l’experiment d’Oersted van plantejar noves incògnites. Veurem com, entre 1820 i 1825, André-Marie Ampère va establir una teoria que acabaria per imposar-se en l’Europa d’aquell moment. El 1821, Faraday inicià les seves investigacions sobre l’electromagnetisme amb una modificació de l’experiment d’Oersted que posava en evidència uns moviments de rotació. A partir de 1831, la seva activitat donà com a resultat una sèrie de descobertes com la llei d’inducció, les lleis de l’electròlisi, la rotació del pla de polarització de la llum i el diamagnetisme. S’explicaran els arguments de Faraday utilitzant conceptes tan estranys com línies de força i camps, i com van ser rebutjats en front d’una teoria newtoniana de fluids que acceptava forces actuant a distància de forma instantània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Faraday: la teoria del camp electromagnètic

El dimarts dia 13 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Faraday : la teoria del camp electromagnètic. Farem una breu exposició de quins eren els coneixements de l’electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX, i de com el descobriment de Volta i l’experiment d’Oersted van plantejar noves incògnites. Veurem com, entre 1820 i 1825, André-Marie Ampère va establir una teoria que acabaria per imposar-se en l’Europa d’aquell moment. El 1821, Faraday inicià les seves investigacions sobre l’electromagnetisme amb una modificació de l’experiment d’Oersted que posava en evidència uns moviments de rotació. A partir de 1831, la seva activitat donà com a resultat una sèrie de descobertes com la llei d’inducció, les lleis de l’electròlisi, la rotació del pla de polarització de la llum i el diamagnetisme. S’explicaran els arguments de Faraday utilitzant conceptes tan estranys com línies de força i camps, i com van ser rebutjats en front d’una teoria newtoniana de fluids que acceptava forces actuant a distància de forma instantània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Faraday : una biografia (Antoni Melción)

Conferència: Faraday : una biografia. Parlar de Faraday vol dir parlar d’electricitat i de magnetisme, però també de química, d’òptica, de metal·lúrgia i de moltes altres coses. Seguirem la seva trajectòria vital des del seu aprenentatge com enquadernador fins a la seva tasca com assistent de Sir Humphery Davy i, posteriorment, com a responsable dels experiments i les conferències a la Royal Institution, entitat amb la qual va estar-hi vinculat tota la vida. Una vida desenvolupada dins d’una fe religiosa inqüestionable. La seva activitat com expert i consultor en moltíssimes qüestions li van permetre assolir un prestigi indiscutible. Veurem com, tot i tenir uns coneixements matemàtics mínims i problemes de memòria, va arribar a ser un dels científics experimentals més rellevants del seu temps. Les seves descobertes van marcar pautes i van qüestionar teories, establint, segons molts autors, les bases del que avui coneixem com la teoria clàssica del camp electromagnètic. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail