Arxiu de l'autor: astroosona.net

Mobi Dick i l’inconscient

El dimarts dia 26 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Mobi Dick i l’inconscient. Moby Dick és una de les grans novel·les de la literatura universal. Escrita per Herman Melville el 1851, molt abans de que Sigmund Freud elaborés la seva teoria psicoanalítica, Melville ja va tractar i en va fer en la seva novel·la, una de les elegies més belles sobre el gran enigma del bé i del mal.

Encasellada en novel·la d’aventures que la varen portar a ser raconada durant molts anys, l’ autor en fa un vertader tractat psicològic de l’ ànima humana estructurant la novel·la           oníricament a partir de la fusió de realitat i el somni que seran com en l’obra de Poe, els antecedents del simbolisme en la literatura.

El malson obsessiu, la referència al voltor com la criatura creada que devora el creador que ens porta al món de Kafka i el ressò de Freud i Nietzsche. “Considereu tot això, i llavors gireu-vos a la terra verda amable i dòcil; considereu-les totes dues, la mar i la terra: no trobeu una estranya analogia amb alguna cosa de vosaltres mateixos? Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra verdejant, així l’ ànima de l’ home hi ha una Tahití insular, plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors de la vida mig coneguda” . Els horrors els dimonis de l’ inconscient i en l’ analogia terra/mar una magnífica descripció del JO i l’ ALLÒ freudians. D’una banda, la terra, la superfície, el conscient conegut, l’ instint de la vida; per l’ altra, el mar, les profunditats abissals, l’ inconscient desconegut, l’ instint de mort. A càrrec de Mercè Rigo Grimalt, Mestra i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació “Secció Psicologia”. Especialista en Psicologia Clínica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques

El dimarts dia 19 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques. La Nanotecnologia es considera una de les tecnologies clau del segle XXI. En ella, la nanomedicina explora el potencial de gran varietat de nanomaterials en medicina, tant en diagnòstic com en tractament de malalties. En les últimes dècades, les teràpies basades en proteïnes han tingut un impacte important en multitud de malalties com la diabetis i les malalties d’emmagatzematge lisosomal. No obstant això, aquestes teràpies presenten limitacions degut a la naturalesa de les proteïnes (degradació enzimàtica, vida mitja curta…); limitacions que podrien superar-se mitjançant estratègies nanotecnològiques.

En aquest estudi s’investiguen tècniques d’encapsulació i recobriment de proteïnes per tal de millorar la seva eficàcia terapèutica, centrant-se en dues proteïnes de naturalesa ben diversa. El Factor de Creixement Epidèrmic (EGF), malgrat haver-se descrit la seva capacitat per accelerar la cura d’ úlceres a l’estómac i al duodè, és vulnerable a les condicions que troba en aquests ambients, que en degraden l’activitat. La co-encapsulació d’aquesta proteïna amb un inhibidor de proteases, protegint-la del pH extrem i l’activitat proteolítica del tracte digestiu, promet augmentar la seva capacitat terapèutica.

La robustesa de l’EGF que li permet aguantar les condicions d’encapsulació, però, no es troba en totes les proteïnes. La Velaglucerasa alfa, una versió recombinant de la glucocerebrosidasa usada en el tractament del síndrome de Gaucher, perd completament l’activitat quan s’intenta encapsular. Tècniques menys agressives com el recobriment d’aquestes proteïnes mitjançant polímers semblen una alternativa viable a l’encapsulació. En aquest cas, el recobriment de la Velaglucerasa alfa amb un polímer biocompatible representa una millora prometedora a la teràpia de substitució enzimàtica pel síndrome de Gaucher. A càrrec de David Montpeyó, Graduat en Bioquímica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster i doctor en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina, també per la UAB. El juliol de 2018 va defensar la seva tesi doctoral, titulada “Estratègies nanotecnològiques per al recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques”, centrada en tècniques d’encapsulació de proteïnes enfocades al tractament d’úlceres pèptiques i al recobriment de proteïnes pel tractament del síndrome de Gaucher. Actualment treballa d’investigador al grup d’Enginyeria de Proteïnes i Proteòmica, a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina, a la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes (Albert Caballeria Casals)

Conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes. Malgrat que actualment està més que assumida la presència femenina als diferents estaments científics, en la major part de la història de la humanitat això no ha estat així. En aquesta conferència intentarem analitzar com les dones van anar conquerint uns espais de ciència que se’ls pressuposaven aliens—com les facultats o les diferents institucions científiques—entre els últims anys del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Això ho farem a partir dels exemples d’algunes de les primeres noies que van accedir-hi amb l’objectiu de poder visualitzar les diferents limitacions, legals i socials, a què van estar sotmeses i, també, les diferents estratègies que van utilitzar per superar-les. Una informació que posarem en relació amb l’àmbit científic espanyol i americà per veure fins a quin punt es presentaven problemàtiques semblants i/o estratègies compartides per fer front als diferents obstacles que s’anaven trobant. A càrrec de Albert Caballeria Casals, Graduat en Biotecnologia i estudiant del Màster en Història de la Ciència de la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’accés femení a les institucions científiques catalanes

El proper dimarts dia 12 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes. Malgrat que actualment està més que assumida la presència femenina als diferents estaments científics, en la major part de la història de la humanitat això no ha estat així. En aquesta conferència intentarem analitzar com les dones van anar conquerint uns espais de ciència que se’ls pressuposaven aliens—com les facultats o les diferents institucions científiques—entre els últims anys del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Això ho farem a partir dels exemples d’algunes de les primeres noies que van accedir-hi amb l’objectiu de poder visualitzar les diferents limitacions, legals i socials, a què van estar sotmeses i, també, les diferents estratègies que van utilitzar per superar-les. Una informació que posarem en relació amb l’àmbit científic espanyol i americà per veure fins a quin punt es presentaven problemàtiques semblants i/o estratègies compartides per fer front als diferents obstacles que s’anaven trobant. A càrrec de Albert Caballeria Casals, Graduat en Biotecnologia i estudiant del Màster en Història de la Ciència de la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: De la Terra a la Lluna. El cas de Jules Verne (Pasqual Bernat)

Viatjar a la Lluna sempre ha estat un somni bellament cobejat per la humanitat al llarg de la història. La Lluna i l’espectacle del cel nocturn han estat una constant font d’inspiració d’artistes i literats. Ja durant el segle II, l’escriptor grec Llucià de Samosata va escriure una narració en la que es tracta d’un viatge fantàstic a la Lluna i al Sol. Altres plomes il·lustres com les d’Ariosto (1474-1533), Francis Godwin (1562-1633) Cyrano de Bergerac (1619-1655), Edgar Allan Poe (1809-1849) o Alexandre Dumas pare (1803-1870) ens han regalat amb relats lunars on es fan volar coloms “astronòmics” i “tecnològics” d’una fantasia i inversemblança delicioses.

El “cas Verne” és substancialment diferent. La voluntat de conferir versemblança a l’hipotètic viatge de la Terra a la Lluna van fer que l’escriptor francès s’esforcés notablement en donar al periple una fonamentació científica i tecnològica el més creïble possible. En aquesta xerrada mirarem d’explicar aquesta voluntat cientista i la seva concreció en un relat que ha esdevingut un clàssic universal. I tot en el context de la commemoració del cinquantè aniversari de l’arribada, de debò, del primer home a la Lluna. A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la Ciència i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: El nombre ɸ o nombre d’or (Josep M. Casals)

“El nombre ɸ, o nombre d’or, anomenat també nombre auri, és un nombre singular de la matemàtica, curiós i interessant, potser immediatament després dels cinc nombres estrella que són el 0, l’1, el nombre π, el nombre e i la unitat imaginària i = √(-1). Veurem com està relacionat amb la divisió del segment en dues parts, tals que la part més gran sigui la mitjana proporcional entre el total i la part més petita, també com està relacionat amb la famosa successió de Fibonacci, i com apareix profusament en els pentàgons i decàgons regulars i en poliedres regulars com el dodecaedre i d’icosàedre. També la proporció àuria tradicionalment s’ha considerat com a condició necessària per aconseguir la bellesa en l’art, sigui en el cos humà, en el disseny i en l’arquitectura”. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’illa de la ciència. La química en L’Illa misteriosa de Jules Verne

El proper dimarts dia 5 de febrer hi haurà la conferència: L’illa de la ciència. La química en L’Illa misteriosa de Jules Verne. Probablement una de les novel•les de Jules Verne que millor recull la intenció divulgadora i pedagògica de la ciència sigui L’illa misteriosa (1874-1875), una de les grans novel•les de l’autor, que podem qualificar com la gran epopeia de la ciència. Verne va voler fer una novel•la de robinsons  on els protagonistes comencessin la seva odissea desproveïts d’eines, armes, o qualsevol altre tipus d’ajuda material. No posseeixen res, excepte el coneixement científic i tecnològic acumulat fins al segle XIX, del qual Cyrus Smith, l’enginyer cap de colla dels nàufrags de l’illa Lincoln. L’escenari on es desenvolupa la narració, és dipositari. Els protagonistes seguiran, de manera ràpida i esquemàtica, l’evolució científica i tècnica de la humanitat, des del domini del foc fins a la construcció d’un telègraf. És a dir, no només aconsegueixen sobreviure, sinó que converteixen l’illa en una pròspera colònia. En aquesta xerrada ens centrarem en l’anàlisi de la utilització dels coneixements  químics per part dels colons per iniciar la vasta tasca civilitzadora que al llarg de la novel•la Verne ens desgrana amb tanta destresa i que ha meravellat tantes generacions de lectors .A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la Ciència i soci de l’AAd’O.

Veureu que ha canviat la temàtica que hi havia prevista segons el calendari anterior.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El nombre ɸ o nombre d’or

El proper dimarts dia 29 de gener a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El nombre ɸ o nombre d’or. “El nombre ɸ, o nombre d’or, anomenat també nombre auri, és un nombre singular de la matemàtica, curiós i interessant, potser immediatament després dels cinc nombres estrella que són el 0, l’1, el nombre π, el nombre e i la unitat imaginària i = √(-1). Veurem com està relacionat amb la divisió del segment en dues parts, tals que la part més gran sigui la mitjana proporcional entre el total i la part més petita, també com està relacionat amb la famosa successió de Fibonacci, i com apareix profusament en els pentàgons i decàgons regulars i en poliedres regulars com el dodecaedre i d’icosàedre. També la proporció àuria tradicionalment s’ha considerat com a condició necessària per aconseguir la bellesa en l’art, sigui en el cos humà, en el disseny i en l’arquitectura”. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Sòlid, líquid, gas… Cristall líquid (Raimon Terricabras i Polo)

? Tothom ha sentit a parlar alguna vegada del concepte de “cristall líquid”, però realment sabem què són? Amb un nom tan contradictori, com encaixa aquest estat de la matèria amb el model clàssic de sòlid, líquid i gas? En aquesta xerrada s’abordarà de ple què són, com es van descobrir i què els fa tan especials. Al final trobarem com funciona una tecnologia imprescindible per al nostre dia a dia: la pantalla LCD (Liquid Crystal Device). A càrrec de Raimon Terricabras i Polo, Estudiant de 4t del grau de Química a la Universitat de Barcelona. L’any 2015 va guanyar la Olimpíada Nacional de Química a Madrid. En els darrers anys ha fet estades de recerca en temes tan diversos com les cel·les fotovoltaiques a l’ICIQ (Institut Català d’investigació Química) o els cristalls líquids al grup de recerca SOC&SAM (Self Assembled Complexity and Self Assembled Materials).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sòlid, líquid, gas… Cristall líquid?

El proper dimarts dia 22 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Sòlid, líquid, gas… Cristall líquid? Tothom ha sentit a parlar alguna vegada del concepte de “cristall líquid”, però realment sabem què són? Amb un nom tan contradictori, com encaixa aquest estat de la matèria amb el model clàssic de sòlid, líquid i gas? En aquesta xerrada s’abordarà de ple què són, com es van descobrir i què els fa tan especials. Al final trobarem com funciona una tecnologia imprescindible per al nostre dia a dia: la pantalla LCD (Liquid Crystal Device). A càrrec de Raimon Terricabras i Polo, Estudiant de 4t del grau de Química a la Universitat de Barcelona. L’any 2015 va guanyar la Olimpíada Nacional de Química a Madrid. En els darrers anys ha fet estades de recerca en temes tan diversos com les cel·les fotovoltaiques a l’ICIQ (Institut Català d’investigació Química) o els cristalls líquids al grup de recerca SOC&SAM (Self Assembled Complexity and Self Assembled Materials).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: La llarga marxa de l’Anestèsia (Carles Hervás)

 L’anestèsia, com a procediment per a suprimir el dolor en les intervencions quirúrgiques és avui dia una tècnica imprescindible. Però en els seus orígens la seva implantació es va veure obstaculitzada per una sèrie de prejudicis doctrinals, religiosos i pseudocientífics que impediren la seva ràpida acceptació per part de la comunitat científica i de la societat en general. L’objectiu d’aquesta conferència és oferir una panoràmica històrica del llarg camí recorregut per aquest transcendental descobriment fins a convertir-se en una especialitat mèdica complexa i reconeguda. A càrrec de Carles Hervás, Metge i historiador i membre de la SCHCT.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail