Arxiu de l'autor: astroosona.net

La llarga marxa de l’Anestèsia

El proper dimarts dia 15 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La llarga marxa de l’Anestèsia. L’anestèsia, com a procediment per a suprimir el dolor en les intervencions quirúrgiques és avui dia una tècnica imprescindible. Però en els seus orígens la seva implantació es va veure obstaculitzada per una sèrie de prejudicis doctrinals, religiosos i pseudocientífics que impediren la seva ràpida acceptació per part de la comunitat científica i de la societat en general. L’objectiu d’aquesta conferència és oferir una panoràmica històrica del llarg camí recorregut per aquest transcendental descobriment fins a convertir-se en una especialitat mèdica complexa i reconeguda. A càrrec de Carles Hervás, Metge i historiador i membre de la SCHCT.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Gaia DR2 i més enllà: una revolució en tots els àmbits de l’astronomia (Jordi Portell de Mora)

El satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA), llançat el Desembre de 2013, ha recopilat una quantitat i qualitat de mesures d’objectes astronòmics sense precedents. Per processar i interpretar totes aquestes dades cal un gran equip internacional d’experts en diverses disciplines, així com grans centres de càlcul i una excel·lent coordinació. El Setembre de 2016 va tenir lloc la primera publicació de dades, però l’autèntica revolució fou el passat Abril de 2018 amb la segona publicació del catàleg de Gaia. En aquest, per primer cop en la història, s’inclou un cens representatiu de la nostra Galàxia en 6 dimensions (posicions, distàncies i velocitats), així com brillantors, colors i característiques astrofísiques.

En aquesta xerrada farem un ràpid repàs de les característiques principals de la missió i del consorci pel processament de dades, i mostrarem l’estat actual i els grans números amb què ens movem. Ens centrarem en la segona publicació del catàleg, les seves característiques principals i l’impacta que ha tingut en la comunitat astronòmica internacional. Per acabar, descriurem les previsions de calendari i continguts per les properes publicacions. A càrrec de Jordi Portell de Mora, Investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions i Electrònica a la UPC (2000), on també va obtenir el títol de Doctor en Física Aplicada i Simulació en Ciències (2005). La seva experiència en projectes relacionats amb l’Espai va començar l’any 2000, quan va treballar en un petit satèl·lit d’astronomia en rajos X, pel qual va dissenyar el sistema de tractament de dades a bord. Aquell mateix any va començar a treballar en la missió Gaia, de l’Agència Espacial Europea (ESA), en el qual ha centrat la seva vida laboral. Va començar proposant-ne el sistema de gestió i compressió de dades a bord, per continuar, a partir de 2005, treballant en els sistemes de processament de dades a terra. Ha estat gestor del centre de processament de dades de Barcelona (amb el supercomputador MareNostrum), i fins al 2016 ha estat gestor del principal sistema de processament diari de dades. Actualment és l’enginyer d’interfícies i operacions de la oficina de projecte de Gaia, donant suport a diversos centres europeus de la missió. Apart, des de 2013 és cap tecnològic de l’empresa DAPCOM (especialitzada en sistemes de compressió de dades d’alt rendiment), i des de 2017 és sotsdirector tècnic de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Gaia DR2 i més enllà: una revolució en tots els àmbits de l’astronomia

El proper dimarts dia 8 de genera hi haurà la conferència: Gaia DR2 i més enllà: una revolució en tots els àmbits de l’astronomia. El satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA), llançat el Desembre de 2013, ha recopilat una quantitat i qualitat de mesures d’objectes astronòmics sense precedents. Per processar i interpretar totes aquestes dades cal un gran equip internacional d’experts en diverses disciplines, així com grans centres de càlcul i una excel·lent coordinació. El Setembre de 2016 va tenir lloc la primera publicació de dades, però l’autèntica revolució fou el passat Abril de 2018 amb la segona publicació del catàleg de Gaia. En aquest, per primer cop en la història, s’inclou un cens representatiu de la nostra Galàxia en 6 dimensions (posicions, distàncies i velocitats), així com brillantors, colors i característiques astrofísiques.

En aquesta xerrada farem un ràpid repàs de les característiques principals de la missió i del consorci pel processament de dades, i mostrarem l’estat actual i els grans números amb què ens movem. Ens centrarem en la segona publicació del catàleg, les seves característiques principals i l’impacta que ha tingut en la comunitat astronòmica internacional. Per acabar, descriurem les previsions de calendari i continguts per les properes publicacions. A càrrec de Jordi Portell de Mora, Investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions i Electrònica a la UPC (2000), on també va obtenir el títol de Doctor en Física Aplicada i Simulació en Ciències (2005). La seva experiència en projectes relacionats amb l’Espai va començar l’any 2000, quan va treballar en un petit satèl·lit d’astronomia en rajos X, pel qual va dissenyar el sistema de tractament de dades a bord. Aquell mateix any va començar a treballar en la missió Gaia, de l’Agència Espacial Europea (ESA), en el qual ha centrat la seva vida laboral. Va començar proposant-ne el sistema de gestió i compressió de dades a bord, per continuar, a partir de 2005, treballant en els sistemes de processament de dades a terra. Ha estat gestor del centre de processament de dades de Barcelona (amb el supercomputador MareNostrum), i fins al 2016 ha estat gestor del principal sistema de processament diari de dades. Actualment és l’enginyer d’interfícies i operacions de la oficina de projecte de Gaia, donant suport a diversos centres europeus de la missió. Apart, des de 2013 és cap tecnològic de l’empresa DAPCOM (especialitzada en sistemes de compressió de dades d’alt rendiment), i des de 2017 és sotsdirector tècnic de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Rellotges de sol: Història, funcionament i construcció (Francesc Gutiérrez i Bonilla)

Conferència: Rellotges de sol: Història, funcionament i construcció. La xerrada pretén donar una visió dels rellotges de Sol des de tres vessants: la seva evolució històrica, els principis de funcionament i com podem construir-ne alguns models. Per il·lustrar-ho es farà un recorregut fotogràfic de rellotges molt propers a casa nostra i d’altres més llunyans, tots ells visitats per l’autor. A càrrec de Francesc Gutiérrez i Bonilla, Astrònom amateur, soci de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i fundador dels Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Rellotges de sol: Història, funcionament i construcció

El proper dimarts dia 18 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Rellotges de sol: Història, funcionament i construcció. La xerrada pretén donar una visió dels rellotges de Sol des de tres vessants: la seva evolució històrica, els principis de funcionament i com podem construir-ne alguns models. Per il·lustrar-ho es farà un recorregut fotogràfic de rellotges molt propers a casa nostra i d’altres més llunyans, tots ells visitats per l’autor. A càrrec de Francesc Gutiérrez i Bonilla, Astrònom amateur, soci de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i fundador dels Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: La Mecatrònica una nova disciplina per a la tecnologia (Juli Ordeig i Rigo)

Conferència: La Mecatrònica una nova disciplina per a la tecnologia. Una gran quantitat de productes que es dissenyen i manufacturen en l’actualitat disposen de mecanismes, circuits electrònics, sistemes automatitzats i d’informació. Aquesta integració dona lloc a sistemes integrats que s’anomenen sistemes mecatrònics. En són un exemple, i com a màxim exponent, els cotxes actuals o els robots, però també petits dispositius com un sistema de reg automàtic.

En aquest escenari, la mecatrònica apareix com una interdisciplina emergent que aglutina la mecànica, l’electrònica, el control i la informàtica per tal de concebre noves maneres de produir, de desenvolupar productes i de dissenyar noves màquines i enginys.

Aquesta idea integradora fa anys que s’aplica en diversos països europeus, americans i asiàtics. La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) l’any 2009 va iniciar, essent la primera del sistema universitari espanyol, el Grau en Enginyeria Mecatrònica a partir de la demanda de les empreses del teixit català de poder disposar d’enginyers amb aquesta visió multidisciplinària. D’aleshores ençà, la UVic-UCC està formant enginyers mecatrònics per tal que esdevinguin professionals amb capacitat d’integrar coneixements d’aquestes disciplines i oferir solucions que vagin més enllà de les que es poden obtenir amb cadascuna d’elles per separat. A càrrec de Juli Ordeig i Rigo, Enginyer Electrònic i professor de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC. Coordina el Grau en Enginyeria Mecatrònica i el programa de Robòtica Educativa que la Universitat desenvolupa per a estudiants des de secundària fins a nivell universitari i ha impulsat el Màster en Robòtica que la UVic-UCC coorganitza amb el Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La mecatrònica una nova disciplina per a la tecnologia

El proper dimarts dia 11 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La Mecatrònica una nova disciplina per a la tecnologia. Una gran quantitat de productes que es dissenyen i manufacturen en l’actualitat disposen de mecanismes, circuits electrònics, sistemes automatitzats i d’informació. Aquesta integració dona lloc a sistemes integrats que s’anomenen sistemes mecatrònics. En són un exemple, i com a màxim exponent, els cotxes actuals o els robots, però també petits dispositius com un sistema de reg automàtic.

En aquest escenari, la mecatrònica apareix com una interdisciplina emergent que aglutina la mecànica, l’electrònica, el control i la informàtica per tal de concebre noves maneres de produir, de desenvolupar productes i de dissenyar noves màquines i enginys.

Aquesta idea integradora fa anys que s’aplica en diversos països europeus, americans i asiàtics. La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) l’any 2009 va iniciar, essent la primera del sistema universitari espanyol, el Grau en Enginyeria Mecatrònica a partir de la demanda de les empreses del teixit català de poder disposar d’enginyers amb aquesta visió multidisciplinària. D’aleshores ençà, la UVic-UCC està formant enginyers mecatrònics per tal que esdevinguin professionals amb capacitat d’integrar coneixements d’aquestes disciplines i oferir solucions que vagin més enllà de les que es poden obtenir amb cadascuna d’elles per separat. A càrrec de Juli Ordeix i Rigo, Enginyer Electrònic i professor de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC. Coordina el Grau en Enginyeria Mecatrònica i el programa de Robòtica Educativa que la Universitat desenvolupa per a estudiants des de secundària fins a nivell universitari i ha impulsat el Màster en Robòtica que la UVic-UCC coorganitza amb el Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Dones astrònomes (Francesca Masnou i Puntí)

Conferència: Dones astrònomes. Explicaré quines són i la feina que han fet les dones que més han destacat en astronomia fins a principis de segle XX. Aprofundiré en les que varen treballar a l’observatori de Harvard, estudiant les plaques fotogràfiques que havien obtingut amb els telescopis astrònoms professionals.

Al principi eren familiars dels astrònoms, però més tard s’hi van afegir unes noies graduades a les universitats de dones que acabaven d’aparèixer a EEUU.

Entre elles destaquem Wiliamina Fleming que va identificar 10 noves i més de 300 estrelles variables i va començar la classificació espectral d’estrelles. Annie Jump Cannon que va dissenyar la classificació d’estrelles a partir dels seus espectres que encara s’utilitza avui dia. Henrietta Leavitt que va enunciar una famosa llei que va permetre calcular distàncies a estrelles molt llunyanes i va descobrir milers d’estrelles variables. Cecília Payne que el 1956 es va convertir en la primera professora titular d’astronomia i la primera dona cap de departament a Harvard. A càrrec de Francesca Masnou i Puntí, Professora de matemàtiques i membre de la Junta de l’AAd’O

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Mostra de les activitats de divulgació que l’Agrupació fa a les escoles i instituts. L’Estació Espacial Internacional o ISS, com a exemple

El proper dimarts dia 4 de desembre hi ha un canvi en la conferència que hi havia prevista.

Es presentarà una mostra de les activitats de divulgació que l’Agrupació fa a les escoles i instituts. L’Estació Espacial Internacional o ISS, com a exemple. Anirà a càrrec de Ramon Portell i Miquel Amblàs. Com sempre a les 8 del vespre.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Un científic atípic (Antoni Melción i Malo)

Conferència: Un científic atípic. Enguany s’ha commemorat el centenari del naixement de qui va ser, en opinió d’alguns, el segon físic més brillant del segle XX. Segons la revista Physics World, es considera un dels 10 més importants de la història.

Va col·laborar en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica i el 1965 va rebre el premi Nobel per la seva recerca en l’electrodinàmica quàntica. Però també treballà en la superfluïdesa, la força electrofeble i els precedents de la cromodinàmica quàntica. La seva actitud i el seu comportament, completament al marge dels convencionalismes acadèmics i socials, van contribuir a fer de Richard Philips Feynman un mite i una icona de la Física del segle passat. Seguir la seva trajectòria vital ens ha de servir per intentar entendre alguns d’aquests comportaments i per reflexionar sobre el que és o el que hauria de ser la ciència. A càrrec de Antoni Melción i Malo, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Un científic atípic

El proper dimarts dia 27 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Un científic atípic. Enguany s’ha commemorat el centenari del naixement de qui va ser, en opinió d’alguns, el segon físic més brillant del segle XX. Segons la revista Physics World, es considera un dels 10 més importants de la història.

Va col·laborar en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica i el 1965 va rebre el premi Nobel per la seva recerca en l’electrodinàmica quàntica. Però també treballà en la superfluïdesa, la força electrofeble i els precedents de la cromodinàmica quàntica. La seva actitud i el seu comportament, completament al marge dels convencionalismes acadèmics i socials, van contribuir a fer de Richard Philips Feynman un mite i una icona de la Física del segle passat. Seguir la seva trajectòria vital ens ha de servir per intentar entendre alguns d’aquests comportaments i per reflexionar sobre el que és o el que hauria de ser la ciència. A càrrec de Antoni Melción i Malo, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail