Arxiu de l'autor: astroosona.net

Fronteres de la ciència

El dimarts dia 14 de maig a les 8 del vespe hi haurà la conferència: Fronteres de la ciència. Enllaçant d’entrada amb l’anterior conferència de Finestres a l’Univers, continuarem amb els límits que ha trobat la ciència en els diversos camps, els enigmes que queden per resoldre i els descobriments més moderns, fent-ne un panorama dels límits del nostre coneixement científic de l’Univers. A càrrec de Ricard Lázaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica (per Sara Fajula)

Conferència: El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica. La contracepció va estar prohibida durant tot el Franquisme. Les dones des dels moviments feminista i veïnal van lluitar pel dret a la Planificació Familiar i van participar en la creació de nous espais d’atenció mèdica, els Centres de Planificació Familiar. Aquests centres, abans de la legalització dels mètodes anticonceptius el 1978, van començar a donar informació sobre anticoncepció, fer educació sexual i contraceptiva i també oferir assistència ginecològica. D’aquesta manera, les dones van aconseguir el domini sobre el seu cos i la decisió sobre la seva maternitat. A càrrec de Sara Fajula, Historiadora de la ciència. Centre d’Estudis d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica.

El dimarts dia 7 de maig a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica. La contracepció va estar prohibida durant tot el Franquisme. Les dones des dels moviments feminista i veïnal van lluitar pel dret a la Planificació Familiar i van participar en la creació de nous espais d’atenció mèdica, els Centres de Planificació Familiar. Aquests centres, abans de la legalització dels mètodes anticonceptius el 1978, van començar a donar informació sobre anticoncepció, fer educació sexual i contraceptiva i també oferir assistència ginecològica. D’aquesta manera, les dones van aconseguir el domini sobre el seu cos i la decisió sobre la seva maternitat. A càrrec de Sara Fajula, Historiadora de la ciència. Centre d’Estudis d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: James Clerk Maxwell (1831-1879)

Conferència: James Clerk Maxwell (1831-1879). Maxwell és un físic escocès prominent i conegut per les equacions del camp electromagnètic que porten el seu nom, les famoses equacions de Maxwell. Però el seu treball científic ha excel•lit en altres àmbits de la física, com és ara la teoria cinètica dels gasos i la mecànica estadística. Així mateix, per discutir l’abast i les implicacions filosòfiques del segon principi de la termodinàmica es habitual de recórrer a l’anomenat dimoni de Maxwell, un ésser supranatural amb poders màgics per intentar de fer trontollar aquest principi.
En aquesta conferència es presentarà una aproximació biogràfica de Maxwell, amb les seves principals aportacions científiques, i es ressaltarà el procés d’aquest físic per introduir un terme cabdal en una de les equacions que regeixen el comportament del camp electromagnètic, l’equació coneguda amb el nom de llei d’Ampère-Maxwell. Conèixer la història del procés que va servir perquè Maxwell introduís aquest terme cabdal il•lustra les singularitats, els artificis i les giragonses que sovint es fan servir en les diferents etapes de la creació científica. A càrrec de Joaquim Pla Brunet, doctor en Ciències Físiques i professor jubilat de la Universitat de Vic. A càrrec de Joaquim Pla i Brunet, Doctor en Ciències Físiques i professor jubilat de la Universitat de Vic i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

James Clerk Maxwell (1831-1879)

El dimarts dia 30 d’abril a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: James Clerk Maxwell (1831-1879). Maxwell és un físic escocès prominent i conegut per les equacions del camp electromagnètic que porten el seu nom, les famoses equacions de Maxwell. Però el seu treball científic ha excel•lit en altres àmbits de la física, com és ara la teoria cinètica dels gasos i la mecànica estadística. Així mateix, per discutir l’abast i les implicacions filosòfiques del segon principi de la termodinàmica es habitual de recórrer a l’anomenat dimoni de Maxwell, un ésser supranatural amb poders màgics per intentar de fer trontollar aquest principi.
En aquesta conferència es presentarà una aproximació biogràfica de Maxwell, amb les seves principals aportacions científiques, i es ressaltarà el procés d’aquest físic per introduir un terme cabdal en una de les equacions que regeixen el comportament del camp electromagnètic, l’equació coneguda amb el nom de llei d’Ampère-Maxwell. Conèixer la història del procés que va servir perquè Maxwell introduís aquest terme cabdal il•lustra les singularitats, els artificis i les giragonses que sovint es fan servir en les diferents etapes de la creació científica. A càrrec de Joaquim Pla i Brunet, Doctor en Ciències Físiques i professor jubilat de la Universitat de Vic i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta? (Pep Pujols)

Jorge Wagensberg va morir el 3 de març del 2018. Ha estat un dels grans pensadors de la ciència de la nostra època i un dels grans museògrafs del món. Com a humil homenatge envers ell farem un repàs a un dels seus llibres més amens, d’entre els molts que va publicar, on hi ha tota una sèrie de reflexions sobre el coneixement i la incertesa de l’Univers: «Si la natura és la resposta, ¿Quina era la pregunta?». Veurem algunes de les seves reflexions més importants compactades en una eina lingüística molt adient per a aquest objectiu: l’aforisme. A càrrec de Pep Pujols, Membre de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El Cub de Rubik

El dimarts dia 9 d’abril hi haurà la conferència: El Cub de Rubik. Tothom ha sentit a parlar del Cub de Rubik, però quants l’han aconseguit resoldre? Per a molts aquesta joguina és un gran misteri i per a altres gairebé un esport. En aquesta conferència explicaré l’origen, la història, els maquinismes i les matemàtiques que s’amaguen darrera un objecte tan conegut i desconegut a la vegada com el Cub de Rubik. A càrrec d’Aurora Pujols Rial, Alumna de 3r d’ESO de l’Institut les Margues de Calldetenes.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: El Cub de Rubik (Aurora Pujols Rial)

Tothom ha sentit a parlar del Cub de Rubik, però quants l’han aconseguit resoldre? Per a molts aquesta joguina és un gran misteri i per a altres gairebé un esport. En aquesta conferència explicaré l’origen, la història, els maquinismes i les matemàtiques que s’amaguen darrera un objecte tan conegut i desconegut a la vegada com el Cub de Rubik. A càrrec d’Aurora Pujols Rial, Alumna de 3r d’ESO de l’Institut les Margues de Calldetenes.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?

El dimarts dia 2 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència:Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta? Jorge Wagensberg va morir el 3 de març del 2018. Ha estat un dels grans pensadors de la ciència de la nostra època i un dels grans museògrafs del món. Com a humil homenatge envers ell farem un repàs a un dels seus llibres més amens, d’entre els molts que va publicar, on hi ha tota una sèrie de reflexions sobre el coneixement i la incertesa de l’Univers: «Si la natura és la resposta, ¿Quina era la pregunta?». Veurem algunes de les seves reflexions més importants compactades en una eina lingüística molt adient per a aquest objectiu: l’aforisme. A càrrec de Pep Pujols, Membre de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic (Antoni Roca-Rosell)

Un dels elements notables de la trajectòria de Josep Comas i Solà va ser la seva fascinació per acostar-se als astrònoms amateurs i la notable repercussió  amb que va portar a terme aquest acostament. Per a Comas, seguint, per exemple, a Camile Flammarion, la pràctica de l’astronomia tenia valors més enllà de la ciència, aportava uns valors personals, una espiritualitat singular, que feia destacar els amants de l’astronomia de la resta de ciutadans. Tanmateix, Comas advocava perquè qualsevol persona s’endinsés al món de l’astronomia, com a camí de superació humana. Aquesta religiositat laica partia, per descomptat, d’una concepció mítica (gairebé mística) de la pràctica científica. Ens proposem analitzar diferents aspectes de l’acció de Comas i Solà en aquest terreny, els èxits i les contradiccions que va trobar i la projecció que ha tingut en la cultura científica catalana i espanyola (i més enllà!). A càrrec de Antoni Roca-Rosell, (Universitat Politècnica de Catalunya) – Institut d’Estudis Catalans.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail