Arxiu de l'autor: astroosona.net

Processionària del pi: descripció de la plaga i actualitat dels sistemes de lluita

El dimarts dia 6 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Processionària del pi: descripció de la plaga i actualitat dels sistemes de lluita. La processionària del pi és possiblement la plaga més coneguda de les que afecten el nostre territori. Són fàcilment observables pels ciutadans la importància de les seves defoliacions, la presència de les bosses hivernals, les típiques processons d’enterrament i els efectes sobre les persones i animals dels pèls urticants de les erugues.

Els temes que s’exposaran en la xerrada, són els següents :

Descripció i biologia de la plaga .

Àrea de distribució.

Factors climatològics que l’afecten.

Enemics naturals

Danys que causa.

Sistemes actuals de lluita.

A càrrec de Josep M. Vives, Enginyer Agrònom.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Videojocs, un problema en augment? (Aleix Rius i Fabregó)

Conferència: Videojocs, un problema en augment? Sovint veiem el videojoc com una cosa d’adolescents, però cada cop més ens trobem des de nadons fins a jubilats que ja en són consumidors. Com és que s’han acceptat amb tanta facilitat dins de la societat? Descobrirem quins beneficis ens aporten, com treure’n el màxim profit i sobretot evitar aquells jocs inadequats per alguns sectors de la societat. També farem una passada als principals problemes dels jocs en l’actualitat i debatrem sobre tots aquells temes o jocs que han generat controvèrsia. A càrrec de Aleix Rius i Fabregó, Disseny i Desenvolupament de videojocs per la Universitat de Girona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Videojocs, un problema en augment?

El proper dimarts dia 30 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Videojocs, un problema en augment? Sovint veiem el videojoc com una cosa d’adolescents, però cada cop més ens trobem des de nadons fins a jubilats que ja en són consumidors. Com és que s’han acceptat amb tanta facilitat dins de la societat? Descobrirem quins beneficis ens aporten, com treure’n el màxim profit i sobretot evitar aquells jocs inadequats per alguns sectors de la societat. També farem una passada als principals problemes dels jocs en l’actualitat i debatrem sobre tots aquells temes o jocs que han generat controvèrsia. A càrrec de Aleix Rius i Fabregó, Disseny i Desenvolupament de videojocs per la Universitat de Girona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Les Plantes Carnívores de Catalunya (Pere Espinet i Godayol)

Conferència: Les Plantes Carnívores de Catalunya. A Catalunya tenim unes 10 espècies de plantes carnívores repartides en 3 gèneres. Ocupen sols pobres en nutrients i han aprés a caçar per poder complementar la seva alimentació. Els enginys que els ha donat la evolució per fer-ho són d’allò mes sorprenents. A càrrec de Pere Espinet i Godayol, Membre del GNO (Grup de Naturalistes d’Osona) i del GOC (Grup Orquidològic de Catalunya). Aficionat a la muntanya, a la botànica i a la meteorologia.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Les Plantes Carnívores de Catalunya

El dimarts dia 23 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Les Plantes Carnívores de Catalunya. A Catalunya tenim unes 10 espècies de plantes carnívores repartides en 3 gèneres. Ocupen sols pobres en nutrients i han aprés a caçar per poder complementar la seva alimentació. Els enginys que els ha donat la evolució per fer-ho són d’allò mes sorprenents. A càrrec de Pere Espinet i Godayol, Membre del GNO (Grup de Naturalistes d’Osona) i del GOC (Grup Orquidològic de Catalunya). Aficionat a la muntanya, a la botànica i a la meteorologia.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: La contribució de les dones en la construcció de coneixement científic (M. Tura Puigvert i Masó)

Conferència: La contribució de les dones en la construcció de coneixement científic. Estem acostumats a llegir llibres de ciència en què no s’esmenta ni un nom propi de dona científica. La informació que s’ha anat transmetent, sobre els sabers populars i la cultura general, ha fet que arrelés en l’imaginari col·lectiu la versió confusa que han estat només els homes –no homes i dones- els que, des del paleolític ençà, han inventat, han dissenyat, han descobert i han transmès els sabers que posseïm actualment. Cal rellegir les fonts històriques en el seu context, reinterpretar la història i evidenciar les arrels de la jerarquització masclista amb el consegüent sotmetiment femení. Cal cercar i esmentar, una a una, aquelles dones heroiques que, malgrat les dificultats, han fet aportacions valuoses.

El camp que ens ocupa, la ciència, compta amb dones anònimes que ens han transmès socialment els seus sabers i que han contribuït a millorar els costums i la qualitat de vida. D’altres dones han passat a la història per haver estat acusades injustament de bruixeria. En tots els camps de la ciència tenim constància de científiques teòriques i científiques experimentadores que han fet aportacions de primera magnitud. Moltes d’elles han estat ocultades, menystingudes o, si més no, invisibilitzades, per voluntat expressa, per negligència o per la inèrcia masclista, que encara impregna tota la nostra societat. A càrrec de M. Tura Puigvert i Masó, Llicenciada en Ciències Químiques i Diplomada en Història de la Ciència.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La contribució de les dones en la construcció de coneixement científic

El dimarts dia 16 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La contribució de les dones en la construcció de coneixement científic. Estem acostumats a llegir llibres de ciència en què no s’esmenta ni un nom propi de dona científica. La informació que s’ha anat transmetent, sobre els sabers populars i la cultura general, ha fet que arrelés en l’imaginari col·lectiu la versió confusa que han estat només els homes –no homes i dones- els que, des del paleolític ençà, han inventat, han dissenyat, han descobert i han transmès els sabers que posseïm actualment. Cal rellegir les fonts històriques en el seu context, reinterpretar la història i evidenciar les arrels de la jerarquització masclista amb el consegüent sotmetiment femení. Cal cercar i esmentar, una a una, aquelles dones heroiques que, malgrat les dificultats, han fet aportacions valuoses.

El camp que ens ocupa, la ciència, compta amb dones anònimes que ens han transmès socialment els seus sabers i que han contribuït a millorar els costums i la qualitat de vida. D’altres dones han passat a la història per haver estat acusades injustament de bruixeria. En tots els camps de la ciència tenim constància de científiques teòriques i científiques experimentadores que han fet aportacions de primera magnitud. Moltes d’elles han estat ocultades, menystingudes o, si més no, invisibilitzades, per voluntat expressa, per negligència o per la inèrcia masclista, que encara impregna tota la nostra societat. A càrrec de M. Tura Puigvert i Masó, Llicenciada en Ciències Químiques i Diplomada en Història de la Ciència.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: El “lloc” del Temple Romà i del Palau dels Montcada de Vic (Miquel Suriñach i Pla)

Conferència: El “lloc” del Temple Romà i del Palau dels Montcada de Vic. L’indret on es van produïr les dues fundacions de Vic: la romana i la medieval, ha perdut la seva funcionalitat original però no el seu significat, que ens fa “sentir”, avui, el conjunt monumental amb una gran força. A càrrec de Miquel Suriñach i Pla, Arquitecte i Urbanista. Autor de la catalogació del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat Antiga de Vic.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El “lloc” del Temple Romà i del Palau dels Montcada de Vic

El proper dimarts dia 9 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El “lloc” del Temple Romà i del Palau dels Montcada de Vic. L’indret on es van produir les dues fundacions de Vic: la romana i la medieval, ha perdut la seva funcionalitat original però no el seu significat, que ens fa “sentir”, avui, el conjunt monumental amb una gran força. A càrrec de Miquel Suriñach i Pla, Arquitecte i Urbanista. Autor de la catalogació del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat Antiga de Vic.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Els rellotges de sol d’Otos (Josep M. Casals)

Conferència: Els rellotges de sol d’Otos. El 12 d’octubre de l’any passat la nostra Agrupació, en ruta per anar a visitar l’Observatori de Calar Alto, va fer una aturada al poble d’Otos, a prop de Xàtiva i de Gandia, per visitar una bona part dels quadrants solars que hi ha a diferents llocs del poble, visita que varem fer acompanyats del Sr. Joan Olivares, promotor de la iniciativa de tenir molts quadrants al poble, que va comptar amb la col·laboració de rellevants artistes valencians, i que ha estat projectista de molts d’ells. També veurem encara més rellotges que vaig poder veure en una nostra segona visita l’11 de novembre, ja que en la visita anterior no havíem tingut temps de veure’ls tots. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Els rellotges de sol d’Otos

El dimarts dia 2 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Els rellotges de sol d’Otos. El 12 d’octubre de l’any passat la nostra Agrupació, en ruta per anar a visitar l’Observatori de Calar Alto, va fer una aturada al poble d’Otos, a prop de Xàtiva i de Gandia, per visitar una bona part dels quadrants solars que hi ha a diferents llocs del poble, visita que varem fer acompanyats del Sr. Joan Olivares, promotor de la iniciativa de tenir molts quadrants al poble, que va comptar amb la col·laboració de rellevants artistes valencians, i que ha estat projectista de molts d’ells. També veurem encara més rellotges que vaig poder veure en una nostra segona visita l’11 de novembre, ja que en la visita anterior no havíem tingut temps de veure’ls tots. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Cinc grans observatoris dels EEUU (Josep M. Casals)

Conferència: Cinc grans observatoris dels EEUU. Enguany s’han complert 70 anys de la inauguració de l’Observatori de Mount Palomar, amb el seu gran telescopi de 5 m. de diàmetre, i per commemorar l’efemèride li dediquem aquesta sessió, en què farem esment també d’altres quatre observatoris que en van ser els predecessors, que són l’Observatori Naval dels EUA (USNO), l’Observatori Lick, l’Obervatori Yerkes i l’Observatori de Mount Wilson, tots ells van contribuir en gran manera al progrés de l’astronomia gràcies als seus descobriments“. A càrrec de

A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail