Arxiu de l'autor: astroosona.net

Conferència: Què en sabem de l’Auso romana? Ja és conegut de fa temps que l’Esquerda és un poblat ausetà…. ara bé, podria haver estat la capital dels ausetans, és a dir l’Ausa ibèrica? I quin paper tindria aleshores la ciutat de Vic, a qui tradicionalment se li havia atribuït aquesta capitalitat? (Montserrat de Rocafiguera i Espona)

Per respondre a aquestes qüestions cal estudiar de manera global el territori ausetà, per entendre que ja a finals del segle IV aC. es trobava organitzat com a un territori polític, amb uns nuclis perifèrics de control de les fronteres, una jerarquització de nuclis habitats i una ciutat, Ausa-L’Esquerda, que faria les funcions de capital. Aquest territori governat segurament per una elit de cavallers o guerrers, va participar de manera activa en el desenvolupament de la Segona Guerra Púnica i de les successives revoltes ibèriques a la fi del segle III aC.

Aquest caràcter guerrer, i la presència militar romana a partir del segle II aC. expliquen la creació de nous nuclis a la banda meridional de la Plana, i l’establiment d’una xarxa de comunicacions a través del Lluçanès, així com la construcció de la via Sergia, una de les vies romanes republicanes més antigues d’Hispània.

La ciutat romana d’Auso, a Vic, de nova planta, s’edificarà en el context de la reforma territorial de la Hispània Citerior que portarà a terme l’emperador August a inicis del segle I dC., i esdevindrà la nova capital del territori, ja plenament romanitzat. La ciutat, amb el seu temple, i una estructura urbana que cal anar descobrint entre les migrades restes arqueològiques que ens han pervingut, era el centre d’un territori agrícola ben comunicat. El nom, usurpat de l’antic nucli indígena coincideix amb el total abandonament de l’Esquerda durant el període imperial romà.

La ciutat i el seu territori experimentaran un creixement durant els segles baix-imperials (IV-VI dC.), i això explicarà la fundació a Ausona (Vic) d’una de les seus episcopals més antigues del Principat. A partir del segle V dC., el poder militar recaurà sobre les noves elits visigodes que s’establiran i refortificaran l’Esquerda, l’antiga Ausa ibèrica, ara anomenada Roda Ciutat. Mentrestant, la Plana, solcada de grans vil·les agràries, evolucionarà sense ruptures fins ben entrada l’Edat Mitjana. A càrrec de Montserrat de Rocafiguera i Espona, és Doctora en Història, especialitat Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona, i Màster en Arqueologia Medieval. Des del 1988 codirigeix les excavacions al jaciment de l’Esquerda (Roda de Ter) essent responsable de l’àrea ibèrica. També ha participat en l’excavació d’altres jaciments, com el Casol de Puigcastellet (Folgueroles), l’Escorial (Vic), Sant Feliuet de Savassona (Tavèrnoles), Lattes (Montpeller), entre d’altres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Què en sabem de l’Auso romana? Ja és conegut de fa temps que l’Esquerda és un poblat ausetà…. ara bé, podria haver estat la capital dels ausetans, és a dir l’Ausa ibèrica? I quin paper tindria aleshores la ciutat de Vic, a qui tradicionalment se li havia atribuït aquesta capitalitat?

El dimarts 14 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Què en sabem de l’Auso romana? Ja és conegut de fa temps que l’Esquerda és un poblat ausetà…. ara bé, podria haver estat la capital dels ausetans, és a dir l’Ausa ibèrica? I quin paper tindria aleshores la ciutat de Vic, a qui tradicionalment se li havia atribuït aquesta capitalitat?

Per respondre a aquestes qüestions cal estudiar de manera global el territori ausetà, per entendre que ja a finals del segle IV aC. es trobava organitzat com a un territori polític, amb uns nuclis perifèrics de control de les fronteres, una jerarquització de nuclis habitats i una ciutat, Ausa-L’Esquerda, que faria les funcions de capital. Aquest territori governat segurament per una elit de cavallers o guerrers, va participar de manera activa en el desenvolupament de la Segona Guerra Púnica i de les successives revoltes ibèriques a la fi del segle III aC.

Aquest caràcter guerrer, i la presència militar romana a partir del segle II aC. expliquen la creació de nous nuclis a la banda meridional de la Plana, i l’establiment d’una xarxa de comunicacions a través del Lluçanès, així com la construcció de la via Sergia, una de les vies romanes republicanes més antigues d’Hispània.

La ciutat romana d’Auso, a Vic, de nova planta, s’edificarà en el context de la reforma territorial de la Hispània Citerior que portarà a terme l’emperador August a inicis del segle I dC., i esdevindrà la nova capital del territori, ja plenament romanitzat. La ciutat, amb el seu temple, i una estructura urbana que cal anar descobrint entre les migrades restes arqueològiques que ens han pervingut, era el centre d’un territori agrícola ben comunicat. El nom, usurpat de l’antic nucli indígena coincideix amb el total abandonament de l’Esquerda durant el període imperial romà.

La ciutat i el seu territori experimentaran un creixement durant els segles baix-imperials (IV-VI dC.), i això explicarà la fundació a Ausona (Vic) d’una de les seus episcopals més antigues del Principat. A partir del segle V dC., el poder militar recaurà sobre les noves elits visigodes que s’establiran i refortificaran l’Esquerda, l’antiga Ausa ibèrica, ara anomenada Roda Ciutat. Mentrestant, la Plana, solcada de grans vil·les agràries, evolucionarà sense ruptures fins ben entrada l’Edat Mitjana. A càrrec de Montserrat de Rocafiguera i Espona, és Doctora en Història, especialitat Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona, i Màster en Arqueologia Medieval. Des del 1988 codirigeix les excavacions al jaciment de l’Esquerda (Roda de Ter) essent responsable de l’àrea ibèrica. També ha participat en l’excavació d’altres jaciments, com el Casol de Puigcastellet (Folgueroles), l’Escorial (Vic), Sant Feliuet de Savassona (Tavèrnoles), Lattes (Montpeller), entre d’altres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Els nous assistents personals informàtics (Joan Pujolàs)

Conferència: Els nous assistents personals informàtics. Siri, Cortana, Google Assistant, Alexa, etc. Els assistents de veu i els altaveus intel·ligents estan de moda.

Varen començar en dispositius mòbils telèfons i tauletes, també en ordinadors per després entrar dins de les cases. Tot amb l’objectiu d’ajudar-nos en l’acostament al món virtual, l’Internet de les coses i fer-nos la vida més fàcil.

Farem una breu introducció a alguns d’aquests ajudants virtuals i veurem com començar a aprofitar-nos d’aquestes utilitats que la tecnologia ens ofereix.A càrrec de Joan Pujolàs, Tècnic electrònic i membre de l’AAd’O

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Els nous assistents personals informàtics

El proper dimarts dia 17 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Els nous assistents personals informàtics. Siri, Cortana, Google Assistant, Alexa, etc. Els assistents de veu i els altaveus intel·ligents estan de moda.

Varen començar en dispositius mòbils telèfons i tauletes, també en ordinadors per després entrar dins de les cases. Tot amb l’objectiu d’ajudar-nos en l’acostament al món virtual, l’Internet de les coses i fer-nos la vida més fàcil.

Farem una breu introducció a alguns d’aquests ajudants virtuals i veurem com començar a aprofitar-nos d’aquestes utilitats que la tecnologia ens ofereix.A càrrec de Joan Pujolàs, Tècnic electrònic i membre de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Vida a la Terra. La gran travessia de la vida.

El proper dimarts dia 10 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Vida a la Terra. La gran travessia de la vida. Durant els primers 2000 milions d’anys d’evolució, els microorganismes procariotes ( bacteris i arqueus) van ser els únics habitants de la Terra i els que “van inventar” gairebé totes les estratègies metabòliques que es coneixen avui dia. Un “error” metabòlic, la producció d’oxigen, va originar la vida aeròbia; un d’estratègic, l’endosimbiosi, va originar la cèl·lula eucariota.

L’evolució connecta la vida a traves del temps i, com en tot procés evolutiu, els organismes i sistemes posteriors no poden prescindir dels organismes i sistemes que els han precedit. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’ Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Internet ens espia? (Quim Perez)

En l’actualitat tothom pot gaudir de serveis amb tecnologia punta com el Whatsapp, Facebook, Google Maps, Gmail a cost zero. Però és realment a cost zero? Coneix com les grans empreses de tecnologia fan diners amb les dades dels seus usuaris. Fins a quin punt ens escolten i per a què ho fan servir. A càrrec de Quim Pérez, Enginyer informàtics i membre de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Internet ens espia?

El proper dimarts dia 3 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Internet ens espia? En l’actualitat tothom pot gaudir de serveis amb tecnologia punta com el Whatsapp, Facebook, Google Maps, Gmail a cost zero. Però és realment a cost zero? Coneix com les grans empreses de tecnologia fan diners amb les dades dels seus usuaris. Fins a quin punt ens escolten i per a què ho fan servir. A càrrec de Quim Pérez, Enginyer informàtics i membre de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Microorganismes. La vida en una gota d’aigua (Lluís Montoliu i Viñeta)

La presentació Microorganismes. La vida en una gota d’aigua, consta d’una curta explicació inicial i de la projecció de petites gravacions que he anat fent sobre la vida microscòpica. La meva intenció és difondre el coneixement d’aquestes formes de vida i, al mateix temps, despertar interès de cara al seu estudi i divulgació. A càrrec de Lluís Montoliu i Viñeta, Llicenciat en Filosofia i Lletres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Microorganismes. La vida en una gota d’aigua

El proper dimarts dia 26 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Microorganismes. La vida en una gota d’aigua. La presentació Microorganismes. La vida en una gota d’aigua, consta d’una curta explicació inicial i de la projecció de petites gravacions que he anat fent sobre la vida microscòpica. La meva intenció és difondre el coneixement d’aquestes formes de vida i, al mateix temps, despertar interès de cara al seu estudi i divulgació. A càrrec de Lluís Montoliu i Viñeta, Llicenciat en Filosofia i Lletres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Heinrich Hertz i les ones electromagnètiques (Antoni Melción)

Les ones electromagnètiques (les ones hertzianes) han suposat una veritable revolució. La seva utilització, des de la radio-astronomia a les comunicacions per satèl·lits, des del radar dels aeroports a la telefonia mòbil passant per la senzilla cocció per microones, ha estat total. El funcionament de la nostra societat no seria concebible sense aquesta tecnologia.

En aquesta xerrada explicarem com Heinrich Hertz, amb els seus experiments, arriba a palpar aquestes ones en l’espai, com interpreta teòricament la seva formació al voltant d’un oscil·lador, i com demostra la seva naturalesa d’ones de llum gegantines. En una carta escrita al seu mestre Helmholtz, el març de 1888, Hertz afirma referint-se als experiments que està duent a terme: “crec que la naturalesa ondulatòria del so en l’espai lliure no es manifesta tan clarament com la d’aquesta propagació electrodinàmica.

Comentarem també que la demostració de l’existència de les ones hertzianes va impulsar l’acceptació del concepte de camp com un element essencial en el desenvolupament de la Física contemporània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail