Biografia de Mn. Manel Serinanell i Mir, fundador de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

El 9 d’abril de 1909, un Divendres Sant, va néixer a la ciutat de Vic en Manuel Serinanell i Mir, fill de Pilar Mir i Parés i de Miquel Serinanell i Benet, de professió campaner de la Catedral i sabater. Aquell dia, segons dades meteorològiques de l’observatori de Sant Julià de Vilatorta, que dirigia el pare Cazador, S.F., hi va haver una temperatura màxima de 15º, una mínima de 4º i el cel estava ennuvolat. En aquest mateix any va descobrir-se, per mitjà de la fotografia, la tornada del cometa Halley, segons va escriure a la publicació de Vic Gazeta Montanyesa el conegut astrònom vigatà Josep Pratdesaba.

En Manuel Serinanell, de petit va anar a l’escola de «donya» Rosa i després amb els «Hermanos» Maristes, i als deu anys va ingressar al Seminari Tridentí, on ell i alguns altres pocs alumnes, per ser de Vic, anaven a dormir a casa. Entre els set i vuit anys, en Manuel va veure que al seu veïnat, concretament al carrer de l’Escola, el senyor Josep Pratdesaba feia construir un observatori astronòmic, amb una gran cúpula, que va cridar-li l’atenció d’una manera permanent. Sabia que en aquell lloc hi havia un gran telescopi amb el qual podia contemplar-se el cel estrellat. Als tretze anys, juntament amb altres companys de curs, va fer una visita a aquell observatori, i va poder veure la Lluna, Júpiter i Saturn. Aquesta visita li va causar una gran impressió. Va començar a llegir llibres de geografia i qualsevol publicació que li arribés a les mans sobre astronomia, fins i tot repassava els calendaris. Manuel Serinanell es va assabentar que pel 3 de març de 1924 s’anunciava un eclipsi parcial de Sol i es va presentar a casa del Sr. Pratdesaba demanant-li de veure l’eclipsi. Des d’aleshores els va unir una amistat permanent. Pratdesaba va orientar i ajudar el jove en els seus primers passos astronòmics. Li va facilitar el llibre de Josep Comas Solà “Astronomia” amb el qual va adquirir ja uns coneixements generals d’aquesta matèria. En aquest mateix llibre es descriu una ullera de lents simples de 40 mm d’obertura. El jove Serinanell, amb l’ajuda del Sr. Pratdesaba se’l va construir i es va iniciar com a observador amb instrument propi. A partir d’aquí es va establir un gran vincle entre mestre i alumne.

L’any 1925 ingressà a la “Sociedad Astronòmica de España y América”; el 1929 ingressà , amb el núm. 11.889, a la “Société Astronomique de France”, entitat de la qual va rebre, l’any 1989, la medalla de bronze Camille Flamarion. El 1954 començà l’observació de les taques del Sol, tasca en la qual va continuar treballant durant tota la seva vida, sent un dels observadors més regulars del món, segons la valoració de” l’Astronomische Sternwarte” (organisme que coordina les observacions solars). El 1955 va adquirir un telescopi reflector azimutal de 210 mm d’obertura. El 1959 fou nomenat vocal de la “Comisión Nacional de Astronomía”, del “Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid”, en representació dels astrònoms afeccionats. També va ser membre de la “International Lunar Society” mentre aquesta va funcionar. El seu interès per les matemàtiques el va portar a realitzar diversos treballs de càlcul, particularment d’efemèrides de fenòmens, i, entre moltes altres coses, també va establir les coordenades geogràfiques de l’observatori Pratdesaba. El seu afany per obtenir unes bones fotografies del firmament el va portar a adquirir, l’any 1985, un telescopi catadiòptric Celestron de 280 mm, equatorial. L’1 de Març d’aquest mateix any Mn Manuel Serinanell va iniciar la publicació al setmanari Ausona d’una sèrie d’articles amb el títol genèric de ” Amics del cometa Halley”, ja que desprès de 76 anys, i seguint la seva òrbita, el cometa tornava a visitar-nos. En total va publicar 40 articles . El primer es titulava “Mentre esperem el Cometa”, i al final deia textualment: “Nota al lector. Pel que heu llegit , està naixent el grup “Amics del Cometa Halley” a la comarca d’Osona. Un grup que no està pas reservat només a tècnics o a sectors especialitzats, sinó a tots els qui vulguin intercanviar idees, saber coses, “preparar” la vinguda del Cometa. Des d’ara podeu posar-vos en contacte amb la redacció d’Ausona per adreçar-ho tot al nostre mentor, Mn Serinanell”. A partir d’aquest moment van començar a fer-se trobades d’una sèrie d’afeccionats de Vic i comarca que van culminar amb la convocatòria d’una reunió el dia 13 de gener de 1986 a la casa de cultura “Can Galadies”, en la qual una quarantena de persones van manifestar la intenció de crear una societat astronòmica.

Finalment, l’any següent, 1987, el dia 13 de Maig, es constitueix formalment l’agrupació astronòmica d’Osona. Mn Manel va ser el fundador i soci honorari. Poc desprès, davant del notari, el Mossèn va llegar els seus llibres d’astronomia, l’arxiu i els aparells astronòmics a l’agrupació.

El 1986 és proclamat osonenc de l’any pel setmanari Ausona. El 1990 va ser pregoner de les festes de tardor i ,aquest mateix any, l’ajuntament posa el seu nom a un carrer de Vic. El 1992 és nomenat soci d’honor del patronat d’Estudis Osonencs.

Als anys 70, Mossèn Manel es va iniciar en la meteorologia, col·laborant amb el Sr. Llucià Riubrogent i ,l’agost de 1976, l’Institut Nacional de Meteorologia de Barcelona li va proposar fer-se càrrec de l’estació meteorològica 347D de Vic, cosa que va complir rigorosament fins que la malaltia no li va permetre continuar.

Des de 1985 donava les dades diàriament a l’ajuntament de Vic. Més endavant, l’associació Catalana d’Observadors meteorològics  li atorgà una placa reconeixent el seu treball.

Pel que fa a la seva vida sacerdotal, el 1932 va rebre el presbiterat de mans del bisbe Joan Perelló. Va ser vicari de Sora, Perafita, l’Esquirol i Tona a on el va agafar la guerra civil. Durant aquesta va residir a Barcelona i ho aprofità per estudiar música, òpera i astronomia. El 1939 torna a Tona i el 1943 fou destinat a la parròquia de la Pietat de Vic on, entre altres coses organitzà el cor parroquial. Posteriorment va ser beneficiat de la Catedral i el 1996 el nomenen Canonge de la Santa Església Catedral Basílica de Vic.

Mossèn Manel ha publicat molts articles en diverses publicacions i dos llibres “Pinzellades sobre la història i orígens de l’astronomia fins al nostre mil·lenari”  i “l’Observatori Pratdesaba de Vic”.

Va caure malalt l’any 2000 i es va traslladar a la casa sacerdotal a on va morir el 5 de Març de 2001.

Podem dir que va veure complert el somni de la seva vida, crear una agrupació astronòmica a la qual deixaria tot el seu material recollit durant anys i que fos oberta a tothom.

El seu ex-libris té dibuixades les seves tres passions.  El Sacerdoci, l’Astronomia i la Música”. No cal cap més definició.

Biografia escrita per Josep Sala Orri.

 Exlibris mossen Serinanell

Deixa un comentari