Arxiu de la categoria: activitats

Conferència: Comentari del llibre: “Crònica de la tècnica” (Josep Pujols)

A partir de l’anàlisi de l’estructura i el contingut del llibre de la biblioteca de l’agrupació “Crónica de la técnica” farem un viatge general al llarg de la història de la tècnica, des del 3.000 a.c. fins al 1988 d.c.. Entre d’altres coses veurem de quina manera han evolucionat els coneixements al llarg de la història i les seves aplicacions pràctiques. No es pot explicar la història d’imperis, regnats, guerres, batalles i revolucions socials sense entendre que la base de tots els canvis ha estat la comprensió de nous fenòmens físics, les seves lleis, el seu domini i les aplicacions pràctiques que han influït directament a la vida de les persones. A càrrec de Josep Pujols, Membre de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Vida i intel·ligència a les estrelles (Ricard Làzaro)

Un repàs a l’actualitat del tema de l’Exobiologia i la recerca SETI a partir dels importants descobriments de les últimes dècades sobre planetes habitables, estrelles similars al Sol i galàxies semblants a la Via Làctia, així com els recents descobriments de planetes i llunes amb aigua líquida o amb indicis de possible activitat biològica i la troballa de noves formes de vida microbiana en condicions extremes. A càrrec de Ricard Làzaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Mitologia Clàssica i Astronomia II (Josep M. Casals)

En aquesta sessió acabarem el tema iniciat el trimestre passat, de la presència de diversos noms de la mitologia clàssica greco-llatina en l’astronomia. Un cop vistos els casos dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits, passarem ara als cossos menors, asteroides, cúmuls i constel·lacions. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Una nova economia de la natura: orquídies, insectes i els viaranys coevolutius (Jesús Català Gorgues)

La fecundació de les orquídies de Darwin (1862) passa per ser la primera demostració detallada dels efectes de la selecció natural. A més, però, és una exploració pels problemes de la coevolució d’espècies, amb clares ressonàncies en allò que ara anomenaríem l’abordatge ecològic de la biodiversitat. Lluny de les polèmiques altisonants que generà l’Origen de les espècies, aquest llibre fou prou millor acollit, fins i tot per aquells decididament contraris a les tesis evolucionistes. El revestiment experimental que palesa potser contribuí al seu prestigi, així com la força persuasiva d’una tria de casos ja de bestreta afavorits per l’aura de bellesa natural que els envolta. La fortuna editorial de l’obra, nogensmenys, no va fer justícia al seu contingut. Només dues edicions angleses i les traduccions al francès i l’alemany van ser conegudes per Darwin. A casa nostra, la primera traducció castellana té una data tan inversemblant com 2007, mentre que encara no n’hi ha cap al català. A càrrec de Jesús Català Gorgues, Universidad Cardenal Herrera.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Impressions del viatge a Colòmbia: únic país del Carib, 2a part (Eduard Botey i Montse Bundó)

Colòmbia és un país d’un gran creixement urbà (Bogotà, Cartagena, Medellín) degut a la pèrdua de població rural produïda, principalment, pels conflictes armats i l‘ocupació de finques per grans empreses. Últimament es van produint canvis socials i polítics interessants. Un exemple d’això ens el trobem a la ciutat de Medellín, que durant els anys 90 posseïa una de les taxes de mortalitat més altes del món. Avui és modèlica: ha aconseguit reduir la pobresa i la delinqüència amb armes com l’urbanisme, l’arquitectura, les comunicacions, la cultura i una emprenedoria propis del caràcter “paisa”, malgrat això encara resten grans desafiaments com la desigualtat.

La pregunta que se’ls planteja és: Què cal fer per continuar sent un referent en aquesta transformació social. A càrrec de Eduard Botey i Montse Bundó, Geògraf i Enginyer Tècnic Agrícola, jubilat i mestra, jubilada, respectivament.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Què hi fem uns osonencs a l’Ebre coordinant un projecte de recuperació de peixos migradors? (Marc Ordeig i Rigo)

El projecte LIFE MigratoEbre (www.migratoebre.eu) està duent a terme accions beneficioses per a totes les espècies autòctones, però es centra principalment en la recuperació dels peixos migradors més amenaçats, especialment l’esturió europeu, l’anguila, la saboga i la llamprea. Pretén millorar la gestió del tram final del riu Ebre, des de FIix fins a la seva desembocadura, al Delta. El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – UVic – UCC (http://mon.uvic.cat/cerm), també associat al Museu del Ter, en porta la coordinació científica. El projecte LIFE MigratoEbre (www.migratoebre.eu) està duent a terme accions beneficioses per a totes les espècies autòctones, però es centra principalment en la recuperació dels peixos migradors més amenaçats, especialment l’esturió europeu, l’anguila, la saboga i la llamprea. Pretén millorar la gestió del tram final del riu Ebre, des de FIix fins a la seva desembocadura, al Delta. El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – UVic – UCC (http://mon.uvic.cat/cerm), també associat al Museu del Ter, en porta la coordinació científica. A càrrec de Marc Ordeig i Rigo, Biòleg. Coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Del viatge d’un naturalista a l’Autobiografia. Principi i final del recorregut científic i personal de Charles Darwin (Agustí Camós)

Primerament es farà una presentació de les circumstàncies en que Darwin va escriure les dues obres per explicar a continuació el singular paper que han tingut en la cultura científica escrita en català. Després, a través de l’autobiografia veurem com Darwin va arribar a enrolar-se en el Beagle i publicar el viatge d’un naturalista. També veurem a través d’aquesta obra els canvis que va anar sofrint al llarg del viatge tant a nivell personal com en la seva visió de la natura i dels essers vius, així com les transcendents preguntes que es formulà. Explicarem el que li va suposar a Darwin haver publicat aquesta exitosa obra, i a través de l’autobiografia veurem com Darwin ho va viure i valorar. Finalment i per acabar comentarem les limitacions que te l’autobiografia per entendre el que explica Darwin, així com la important informació que ens aporta la censura que van fer la seva dona i el seu fill abans de fer-la pública. A càrrec de Agustí Camós, CEHIC

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Darwin i l’expressió de les emocions (Xavier Bellés)

El 1872 apareixia The Expression of Emotions in Man and Animals, un dels llibres més singulars de Charles Darwin. La idea era descriure les principals expressions en l’home i en altres animals, i explicar l’origen i desenvolupament de les mateixes. Per a això, va establir un fascinant catàleg d’expressions de les més diverses emocions, basat en humans i en altres animals. La comparació de resultats va permetre a Darwin identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apunta a un origen comú i ve a donar suport a la teoria de l’evolució per selecció natural. Les aportacions de Darwin a l’estudi de les expressions no només van tenir un impacte rellevant en la teoria de l’evolució per selecció natural, sinó que també van representar un sòlid antecedent d’altres disciplines, com l’etologia i la psicologia. El 1872 apareixia The Expression of Emotions in Man and Animals, un dels llibres més singulars de Charles Darwin. La idea era descriure les principals expressions en l’home i en altres animals, i explicar l’origen i desenvolupament de les mateixes. Per a això, va establir un fascinant catàleg d’expressions de les més diverses emocions, basat en humans i en altres animals. La comparació de resultats va permetre a Darwin identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apunta a un origen comú i ve a donar suport a la teoria de l’evolució per selecció natural. Les aportacions de Darwin a l’estudi de les expressions no només van tenir un impacte rellevant en la teoria de l’evolució per selecció natural, sinó que també van representar un sòlid antecedent d’altres disciplines, com l’etologia i la psicologia. A càrrec de Xavier Bellés, CSIC

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail