Arxiu de la categoria: activitats

Conferència: La sordesa del gest a la paraula. La història d’una prohibició (Begoña Torres Gallardo)

Fins al S. XVI no es va començar a educar als nens sords perquè, segons la doctrina d’Aristòrtil, els sords, als que s’anomenava “muts”, no podien discórrer. La doctrina aristotèlica es va incorporar al pensament cristià a través de Sant Agustí, qui considerava que els sords, com no podien sentir-hi, mai podrien entendre ni rebre la fe. Fou el monjo Pedro Ponce de León el primer en idear un mètode per ensenyar a parlar els nens sords. La desmutització era necessària perquè se’ls pogués considerar persones jurídicament (als muts no se’ls considerava com a tals) i poguessin heretar els títols i fortunes de les seves famílies.

A partir de Ponce de León s’idearen diferents mètodes per educar els sords. Hi havia dues escoles de pensament enfrontades: a) la francesa, encapçalada per l’abat Charles-Michel l’Épée (1712-1789), que considerava la llengua de signes com la llengua materna de les persones sordes i la utilitzava per a la instrucció; i l’alemanya, encapçalada per Samuel Heinicke (1729-1790), que creia que l’ús dels signes era fraudulent i que l’educació s’havia de basar únicament en l’ús de la paraula. En el Segon Congrés Internacional sobre la Instrucció dels Sordmuts que es va celebrar del 6 a l’11 de setembre de 1880 a Milà, van guanyar les tesis d’aquesta segona escola. Es va arribar a la conclusió que la llengua oral era l’únic mètode útil per educar les persones sordes i es va prohibir l’ús de la llengua de signes o altres mètodes gestuals com a mètodes educatius. Aquesta prohibició va estendre’s per tota Europa i Llatinoamèrica, i va afectar tant l’àmbit educatiu com el mèdic, ja que aleshores l’única forma d’intervenció de la sordesa era la pedagògica.

En la nostra xerrada veurem els principals actors d’aquesta pugna, alguns tan inesperats com Alexander Graham Bell (1847-1922), i analitzarem les possibles causes que van dur a una prohibició que ha durat fins fa ben poc. No fou fins els anys 90 del segle passat que es començà a acceptar l’ús de la llengua de signes en l’educació dels sords, i no fou fins a l’any 2010 en que el Parlament reconegué que la llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants a Catalunya és la llengua de signes catalana (LSC). A càrrec de Begoña Torres Gallardo, Professora de la Facultat de Medicina UB, logopeda i llicenciada en Humanitats.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Què en sabem de l’Auso romana? Ja és conegut de fa temps que l’Esquerda és un poblat ausetà…. ara bé, podria haver estat la capital dels ausetans, és a dir l’Ausa ibèrica? I quin paper tindria aleshores la ciutat de Vic, a qui tradicionalment se li havia atribuït aquesta capitalitat? (Montserrat de Rocafiguera i Espona)

Per respondre a aquestes qüestions cal estudiar de manera global el territori ausetà, per entendre que ja a finals del segle IV aC. es trobava organitzat com a un territori polític, amb uns nuclis perifèrics de control de les fronteres, una jerarquització de nuclis habitats i una ciutat, Ausa-L’Esquerda, que faria les funcions de capital. Aquest territori governat segurament per una elit de cavallers o guerrers, va participar de manera activa en el desenvolupament de la Segona Guerra Púnica i de les successives revoltes ibèriques a la fi del segle III aC.

Aquest caràcter guerrer, i la presència militar romana a partir del segle II aC. expliquen la creació de nous nuclis a la banda meridional de la Plana, i l’establiment d’una xarxa de comunicacions a través del Lluçanès, així com la construcció de la via Sergia, una de les vies romanes republicanes més antigues d’Hispània.

La ciutat romana d’Auso, a Vic, de nova planta, s’edificarà en el context de la reforma territorial de la Hispània Citerior que portarà a terme l’emperador August a inicis del segle I dC., i esdevindrà la nova capital del territori, ja plenament romanitzat. La ciutat, amb el seu temple, i una estructura urbana que cal anar descobrint entre les migrades restes arqueològiques que ens han pervingut, era el centre d’un territori agrícola ben comunicat. El nom, usurpat de l’antic nucli indígena coincideix amb el total abandonament de l’Esquerda durant el període imperial romà.

La ciutat i el seu territori experimentaran un creixement durant els segles baix-imperials (IV-VI dC.), i això explicarà la fundació a Ausona (Vic) d’una de les seus episcopals més antigues del Principat. A partir del segle V dC., el poder militar recaurà sobre les noves elits visigodes que s’establiran i refortificaran l’Esquerda, l’antiga Ausa ibèrica, ara anomenada Roda Ciutat. Mentrestant, la Plana, solcada de grans vil·les agràries, evolucionarà sense ruptures fins ben entrada l’Edat Mitjana. A càrrec de Montserrat de Rocafiguera i Espona, és Doctora en Història, especialitat Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona, i Màster en Arqueologia Medieval. Des del 1988 codirigeix les excavacions al jaciment de l’Esquerda (Roda de Ter) essent responsable de l’àrea ibèrica. També ha participat en l’excavació d’altres jaciments, com el Casol de Puigcastellet (Folgueroles), l’Escorial (Vic), Sant Feliuet de Savassona (Tavèrnoles), Lattes (Montpeller), entre d’altres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Els nous assistents personals informàtics (Joan Pujolàs)

Conferència: Els nous assistents personals informàtics. Siri, Cortana, Google Assistant, Alexa, etc. Els assistents de veu i els altaveus intel·ligents estan de moda.

Varen començar en dispositius mòbils telèfons i tauletes, també en ordinadors per després entrar dins de les cases. Tot amb l’objectiu d’ajudar-nos en l’acostament al món virtual, l’Internet de les coses i fer-nos la vida més fàcil.

Farem una breu introducció a alguns d’aquests ajudants virtuals i veurem com començar a aprofitar-nos d’aquestes utilitats que la tecnologia ens ofereix.A càrrec de Joan Pujolàs, Tècnic electrònic i membre de l’AAd’O

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Internet ens espia? (Quim Perez)

En l’actualitat tothom pot gaudir de serveis amb tecnologia punta com el Whatsapp, Facebook, Google Maps, Gmail a cost zero. Però és realment a cost zero? Coneix com les grans empreses de tecnologia fan diners amb les dades dels seus usuaris. Fins a quin punt ens escolten i per a què ho fan servir. A càrrec de Quim Pérez, Enginyer informàtics i membre de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Microorganismes. La vida en una gota d’aigua (Lluís Montoliu i Viñeta)

La presentació Microorganismes. La vida en una gota d’aigua, consta d’una curta explicació inicial i de la projecció de petites gravacions que he anat fent sobre la vida microscòpica. La meva intenció és difondre el coneixement d’aquestes formes de vida i, al mateix temps, despertar interès de cara al seu estudi i divulgació. A càrrec de Lluís Montoliu i Viñeta, Llicenciat en Filosofia i Lletres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Heinrich Hertz i les ones electromagnètiques (Antoni Melción)

Les ones electromagnètiques (les ones hertzianes) han suposat una veritable revolució. La seva utilització, des de la radio-astronomia a les comunicacions per satèl·lits, des del radar dels aeroports a la telefonia mòbil passant per la senzilla cocció per microones, ha estat total. El funcionament de la nostra societat no seria concebible sense aquesta tecnologia.

En aquesta xerrada explicarem com Heinrich Hertz, amb els seus experiments, arriba a palpar aquestes ones en l’espai, com interpreta teòricament la seva formació al voltant d’un oscil·lador, i com demostra la seva naturalesa d’ones de llum gegantines. En una carta escrita al seu mestre Helmholtz, el març de 1888, Hertz afirma referint-se als experiments que està duent a terme: “crec que la naturalesa ondulatòria del so en l’espai lliure no es manifesta tan clarament com la d’aquesta propagació electrodinàmica.

Comentarem també que la demostració de l’existència de les ones hertzianes va impulsar l’acceptació del concepte de camp com un element essencial en el desenvolupament de la Física contemporània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: El trànsit de Mercuri d’enguany (Josep M. Casals)

Conferència: El trànsit de Mercuri d’enguany. El pròxim dia 11 de novembre tindrà lloc un fenomen que no és molt freqüent però que ja hem tingut ocasió d’observar alguna altra vegada, que és un trànsit del planeta Mercuri per davant del disc solar. Aquest trànsit durarà unes 5 hores i mitja, i si la nuvolositat ens ho permet el podrem veure des de 2 quarts i 5 minuts de dues del migdia fins al vespre, però no el veurem acabar perquè el seu final és a les 7 i 4 minuts del vespre i el sol se’ns pondrà a les 5 i 36. Durant aquesta sessió veurem les característiques del trànsit d’enguany i també farem un repàs als trànsits dels planetes interiors, incloent-hi una referència als del planeta Venus, que són molt més escassos. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou (Pere Grapí)

El 12 de maig de 1790, el químic-naturalista Antoni de Martí i Franquès va llegir a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios mètodes de conocerla, que no va ser publicada fins al 1795. L’article, escrit en termes de la nova química de l’oxigen de Lavoisier, va ser fruit dels experiments eudiomètrics que Martí havia realitzat a mitjan del 1787. El tema del seva memòria era l’examen de la idoneïtat i exactitud dels assaigs eudiomètriques existents amb la intenció de presentar el seu propi instrument (eudiòmetre) per l’anàlisi de l’aire atmosfèric. Després de diversos intents, Martí va aconseguir desenvolupar un procediment eudiomètric simple que va tenir un impacte significatiu en els químics interessats en la composició de l’aire atmosfèric. El seu eudiòmetre va ser rebut de forma notable en els textos de química de principis del segle dinou, tot i que la seva proposta eudiomètrica va ser mal interpretada ocasionalment.

Les traduccions abreujades en francès i anglès de la memòria de Martí es van publicar respectivament en el Journal de physique, de chimie et d’histoire naturelle i al Philosophical Magazine el 1801, i també se’n va publicar una ressenya als Annalen der Physik el 1805. És aleshores, a partir del 1801, quan el seu assaig eudiomètric comença a ser conegut i reproduït. El nucli d’aquesta presentació és el recorregut que va tenir l’assaig eudiomètric de Martí tot apuntant aspectes relatius a la seva repercussió i avaluació: la posada en funcionament de l’assaig en relació a l’equipament material i als reactius, les àrees de recerca on es va aplicar i, finalment, les opinions significatives que va merèixer. A càrrec de Pere Grapí, Llicenciat en Ciències Químiques (UB) i doctor en Filosofia i Lletres – Programa Història de la Ciència – (UAB).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail