Arxiu de la categoria: activitats

Conferència: El Cub de Rubik (Aurora Pujols Rial)

Tothom ha sentit a parlar del Cub de Rubik, però quants l’han aconseguit resoldre? Per a molts aquesta joguina és un gran misteri i per a altres gairebé un esport. En aquesta conferència explicaré l’origen, la història, els maquinismes i les matemàtiques que s’amaguen darrera un objecte tan conegut i desconegut a la vegada com el Cub de Rubik. A càrrec d’Aurora Pujols Rial, Alumna de 3r d’ESO de l’Institut les Margues de Calldetenes.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic (Antoni Roca-Rosell)

Un dels elements notables de la trajectòria de Josep Comas i Solà va ser la seva fascinació per acostar-se als astrònoms amateurs i la notable repercussió  amb que va portar a terme aquest acostament. Per a Comas, seguint, per exemple, a Camile Flammarion, la pràctica de l’astronomia tenia valors més enllà de la ciència, aportava uns valors personals, una espiritualitat singular, que feia destacar els amants de l’astronomia de la resta de ciutadans. Tanmateix, Comas advocava perquè qualsevol persona s’endinsés al món de l’astronomia, com a camí de superació humana. Aquesta religiositat laica partia, per descomptat, d’una concepció mítica (gairebé mística) de la pràctica científica. Ens proposem analitzar diferents aspectes de l’acció de Comas i Solà en aquest terreny, els èxits i les contradiccions que va trobar i la projecció que ha tingut en la cultura científica catalana i espanyola (i més enllà!). A càrrec de Antoni Roca-Rosell, (Universitat Politècnica de Catalunya) – Institut d’Estudis Catalans.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: El moviment dels planetes al voltant del Sol (Antoni Melción)

Newton va demostrar que les seves tres lleis, en combinació amb la força de la gravetat originaven les òrbites el·líptiques dels planetes i donaven sentit a les tres lleis de Kepler. Ho va fer sense utilitzar el càlcul diferencial, només amb els principis de la geometria euclidiana. Nosaltres seguirem el mateix recorregut geomètric sense necessitat d’equacions diferencials. Les demostracions seran “elementals” en el sentit que per entendre-ho es necessiten molts pocs coneixements previs. Contarem, evidentment, amb l’ajuda dels Principia de Newton i d’una conferència “perduda” de Richard Feynman. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Fotometria i Astronomia CCD Pro-AM (Albert Sánchez)

La Fotometria CCD es una disciplina de control i estudi per detectar i verificar canvis dinàmics en tot tipus de fenòmens Astronòmics, la possibilitat de fer treballs destacats i seriosos de vigilància a nivell amateur es possible,ara en plena època tecnològica, pocs observadors entenen la capacitat i el potencial d’aportar dades de refinament Astromètric i Fotomètric molt valuoses e importants per entendre,refinar i conèixer millors aquest canvis i comportaments reals dels astres,es farà un repàs de les tècniques i possibilitats reals de contribució, aportar en definitiva valor al nostre equip i aquestes hores d’observació que li dediquem a la nostra afició. A càrrec de Albert Sánchez, Treballa en el sector Químic en Controls de Qualitat.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Mobi Dick i l’inconscient (Mercè Rigo Grimalt)

Moby Dick és una de les grans novel·les de la literatura universal. Escrita per Herman Melville el 1851, molt abans de que Sigmund Freud elaborés la seva teoria psicoanalítica, Melville ja va tractar i en va fer en la seva novel·la, una de les elegies més belles sobre el gran enigma del bé i del mal.

Encasellada en novel·la d’aventures que la varen portar a ser raconada durant molts anys, l’ autor en fa un vertader tractat psicològic de l’ ànima humana estructurant la novel·la oníricament a partir de la fusió de realitat i el somni que seran com en l’obra de Poe, els antecedents del simbolisme en la literatura.

El malson obsessiu, la referència al voltor com la criatura creada que devora el creador que ens porta al món de Kafka i el ressò de Freud i Nietzsche. “Considereu tot això, i llavors gireu-vos a la terra verda amable i dòcil; considereu-les totes dues, la mar i la terra: no trobeu una estranya analogia amb alguna cosa de vosaltres mateixos? Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra verdejant, així l’ ànima de l’ home hi ha una Tahití insular, plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors de la vida mig coneguda” . Els horrors els dimonis de l’ inconscient i en l’ analogia terra/mar una magnífica descripció del JO i l’ ALLÒ freudians. D’una banda, la terra, la superfície, el conscient conegut, l’ instint de la vida; per l’ altra, el mar, les profunditats abissals, l’ inconscient desconegut, l’ instint de mort. A càrrec de Mercè Rigo Grimalt, Mestra i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació “Secció Psicologia”. Especialista en Psicologia clínica.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes (Albert Caballeria Casals)

Conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes. Malgrat que actualment està més que assumida la presència femenina als diferents estaments científics, en la major part de la història de la humanitat això no ha estat així. En aquesta conferència intentarem analitzar com les dones van anar conquerint uns espais de ciència que se’ls pressuposaven aliens—com les facultats o les diferents institucions científiques—entre els últims anys del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Això ho farem a partir dels exemples d’algunes de les primeres noies que van accedir-hi amb l’objectiu de poder visualitzar les diferents limitacions, legals i socials, a què van estar sotmeses i, també, les diferents estratègies que van utilitzar per superar-les. Una informació que posarem en relació amb l’àmbit científic espanyol i americà per veure fins a quin punt es presentaven problemàtiques semblants i/o estratègies compartides per fer front als diferents obstacles que s’anaven trobant. A càrrec de Albert Caballeria Casals, Graduat en Biotecnologia i estudiant del Màster en Història de la Ciència de la UAB.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: De la Terra a la Lluna. El cas de Jules Verne (Pasqual Bernat)

Viatjar a la Lluna sempre ha estat un somni bellament cobejat per la humanitat al llarg de la història. La Lluna i l’espectacle del cel nocturn han estat una constant font d’inspiració d’artistes i literats. Ja durant el segle II, l’escriptor grec Llucià de Samosata va escriure una narració en la que es tracta d’un viatge fantàstic a la Lluna i al Sol. Altres plomes il·lustres com les d’Ariosto (1474-1533), Francis Godwin (1562-1633) Cyrano de Bergerac (1619-1655), Edgar Allan Poe (1809-1849) o Alexandre Dumas pare (1803-1870) ens han regalat amb relats lunars on es fan volar coloms “astronòmics” i “tecnològics” d’una fantasia i inversemblança delicioses.

El “cas Verne” és substancialment diferent. La voluntat de conferir versemblança a l’hipotètic viatge de la Terra a la Lluna van fer que l’escriptor francès s’esforcés notablement en donar al periple una fonamentació científica i tecnològica el més creïble possible. En aquesta xerrada mirarem d’explicar aquesta voluntat cientista i la seva concreció en un relat que ha esdevingut un clàssic universal. I tot en el context de la commemoració del cinquantè aniversari de l’arribada, de debò, del primer home a la Lluna. A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la Ciència i soci de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail