Arxiu de la categoria: notícies d’actualitat

El Cub de Rubik

El dimarts dia 9 d’abril hi haurà la conferència: El Cub de Rubik. Tothom ha sentit a parlar del Cub de Rubik, però quants l’han aconseguit resoldre? Per a molts aquesta joguina és un gran misteri i per a altres gairebé un esport. En aquesta conferència explicaré l’origen, la història, els maquinismes i les matemàtiques que s’amaguen darrera un objecte tan conegut i desconegut a la vegada com el Cub de Rubik. A càrrec d’Aurora Pujols Rial, Alumna de 3r d’ESO de l’Institut les Margues de Calldetenes.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?

El dimarts dia 2 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència:Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta? Jorge Wagensberg va morir el 3 de març del 2018. Ha estat un dels grans pensadors de la ciència de la nostra època i un dels grans museògrafs del món. Com a humil homenatge envers ell farem un repàs a un dels seus llibres més amens, d’entre els molts que va publicar, on hi ha tota una sèrie de reflexions sobre el coneixement i la incertesa de l’Univers: «Si la natura és la resposta, ¿Quina era la pregunta?». Veurem algunes de les seves reflexions més importants compactades en una eina lingüística molt adient per a aquest objectiu: l’aforisme. A càrrec de Pep Pujols, Membre de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El moviment dels planetes al voltant del Sol

El dimarts dia 26 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El moviment dels planetes al voltant del Sol. Newton va demostrar que les seves tres lleis, en combinació amb la força de la gravetat originaven les òrbites el·líptiques dels planetes i donaven sentit a les tres lleis de Kepler. Ho va fer sense utilitzar el càlcul diferencial, només amb els principis de la geometria euclidiana. Nosaltres seguirem el mateix recorregut geomètric sense necessitat d’equacions diferencials. Les demostracions seran “elementals” en el sentit que per entendre-ho es necessiten molts pocs coneixements previs. Contarem, evidentment, amb l’ajuda dels Principia de Newton i d’una conferència “perduda” de Richard Feynman. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic

El proper dimarts dia 19 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic. Un dels elements notables de la trajectòria de Josep Comas i Solà va ser la seva fascinació per acostar-se als astrònoms amateurs i la notable repercussió  amb que va portar a terme aquest acostament. Per a Comas, seguint, per exemple, a Camile Flammarion, la pràctica de l’astronomia tenia valors més enllà de la ciència, aportava uns valors personals, una espiritualitat singular, que feia destacar els amants de l’astronomia de la resta de ciutadans. Tanmateix, Comas advocava perquè qualsevol persona s’endinsés al món de l’astronomia, com a camí de superació humana. Aquesta religiositat laica partia, per descomptat, d’una concepció mítica (gairebé mística) de la pràctica científica. Ens proposem analitzar diferents aspectes de l’acció de Comas i Solà en aquest terreny, els èxits i les contradiccions que va trobar i la projecció que ha tingut en la cultura científica catalana i espanyola (i més enllà!). A càrrec de Antoni Roca-Rosell, (Universitat Politècnica de Catalunya) – Institut d’Estudis Catalans.

Veureu que hi ha un canvi sobre el calendari previst, la conferència del dia 19 del Sr. Antoni Melcion es farà el dimarts dia 26.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Finestres a l’Univers

El dimarts dia 12 de març hi haurà la conferència: Finestres a l’Univers. Durant mil·lennis l’única informació sobre l’Univers va ser la llum a simple vista. Després han anat ampliant-se les formes en que rebem informació i com les processem. En fem un repàs, amb les fites i principals descobriments de cada nova finestra física i intel·lectual a l’Univers. A càrrec de Ricard Lázaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Fotometria i Astronomia CCD Pro-AM

El proper dimarts dia 5 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Fotometria i Astronomia CCD Pro-AM. La Fotometria CCD es una disciplina de control i estudi per detectar i verificar canvis dinàmics en tot tipus de fenòmens Astronòmics, la possibilitat de fer treballs destacats i seriosos de vigilància a nivell amateur es possible,ara en plena època tecnològica, pocs observadors entenen la capacitat i el potencial d’aportar dades de refinament Astromètric i Fotomètric  molt valuoses e importants per entendre,refinar i conèixer  millors aquest canvis i comportaments reals dels astres,es farà un repàs de les tècniques i possibilitats reals de contribució, aportar en definitiva valor al nostre equip i  aquestes hores d’observació que li dediquem a la nostra afició. A càrrec de Albert Sánchez, Treballa en el sector Químic en Controls de Qualitat.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Mobi Dick i l’inconscient

El dimarts dia 26 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Mobi Dick i l’inconscient. Moby Dick és una de les grans novel·les de la literatura universal. Escrita per Herman Melville el 1851, molt abans de que Sigmund Freud elaborés la seva teoria psicoanalítica, Melville ja va tractar i en va fer en la seva novel·la, una de les elegies més belles sobre el gran enigma del bé i del mal.

Encasellada en novel·la d’aventures que la varen portar a ser raconada durant molts anys, l’ autor en fa un vertader tractat psicològic de l’ ànima humana estructurant la novel·la           oníricament a partir de la fusió de realitat i el somni que seran com en l’obra de Poe, els antecedents del simbolisme en la literatura.

El malson obsessiu, la referència al voltor com la criatura creada que devora el creador que ens porta al món de Kafka i el ressò de Freud i Nietzsche. “Considereu tot això, i llavors gireu-vos a la terra verda amable i dòcil; considereu-les totes dues, la mar i la terra: no trobeu una estranya analogia amb alguna cosa de vosaltres mateixos? Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra verdejant, així l’ ànima de l’ home hi ha una Tahití insular, plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors de la vida mig coneguda” . Els horrors els dimonis de l’ inconscient i en l’ analogia terra/mar una magnífica descripció del JO i l’ ALLÒ freudians. D’una banda, la terra, la superfície, el conscient conegut, l’ instint de la vida; per l’ altra, el mar, les profunditats abissals, l’ inconscient desconegut, l’ instint de mort. A càrrec de Mercè Rigo Grimalt, Mestra i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació “Secció Psicologia”. Especialista en Psicologia Clínica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques

El dimarts dia 19 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques. La Nanotecnologia es considera una de les tecnologies clau del segle XXI. En ella, la nanomedicina explora el potencial de gran varietat de nanomaterials en medicina, tant en diagnòstic com en tractament de malalties. En les últimes dècades, les teràpies basades en proteïnes han tingut un impacte important en multitud de malalties com la diabetis i les malalties d’emmagatzematge lisosomal. No obstant això, aquestes teràpies presenten limitacions degut a la naturalesa de les proteïnes (degradació enzimàtica, vida mitja curta…); limitacions que podrien superar-se mitjançant estratègies nanotecnològiques.

En aquest estudi s’investiguen tècniques d’encapsulació i recobriment de proteïnes per tal de millorar la seva eficàcia terapèutica, centrant-se en dues proteïnes de naturalesa ben diversa. El Factor de Creixement Epidèrmic (EGF), malgrat haver-se descrit la seva capacitat per accelerar la cura d’ úlceres a l’estómac i al duodè, és vulnerable a les condicions que troba en aquests ambients, que en degraden l’activitat. La co-encapsulació d’aquesta proteïna amb un inhibidor de proteases, protegint-la del pH extrem i l’activitat proteolítica del tracte digestiu, promet augmentar la seva capacitat terapèutica.

La robustesa de l’EGF que li permet aguantar les condicions d’encapsulació, però, no es troba en totes les proteïnes. La Velaglucerasa alfa, una versió recombinant de la glucocerebrosidasa usada en el tractament del síndrome de Gaucher, perd completament l’activitat quan s’intenta encapsular. Tècniques menys agressives com el recobriment d’aquestes proteïnes mitjançant polímers semblen una alternativa viable a l’encapsulació. En aquest cas, el recobriment de la Velaglucerasa alfa amb un polímer biocompatible representa una millora prometedora a la teràpia de substitució enzimàtica pel síndrome de Gaucher. A càrrec de David Montpeyó, Graduat en Bioquímica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster i doctor en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina, també per la UAB. El juliol de 2018 va defensar la seva tesi doctoral, titulada “Estratègies nanotecnològiques per al recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques”, centrada en tècniques d’encapsulació de proteïnes enfocades al tractament d’úlceres pèptiques i al recobriment de proteïnes pel tractament del síndrome de Gaucher. Actualment treballa d’investigador al grup d’Enginyeria de Proteïnes i Proteòmica, a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina, a la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’accés femení a les institucions científiques catalanes

El proper dimarts dia 12 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes. Malgrat que actualment està més que assumida la presència femenina als diferents estaments científics, en la major part de la història de la humanitat això no ha estat així. En aquesta conferència intentarem analitzar com les dones van anar conquerint uns espais de ciència que se’ls pressuposaven aliens—com les facultats o les diferents institucions científiques—entre els últims anys del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Això ho farem a partir dels exemples d’algunes de les primeres noies que van accedir-hi amb l’objectiu de poder visualitzar les diferents limitacions, legals i socials, a què van estar sotmeses i, també, les diferents estratègies que van utilitzar per superar-les. Una informació que posarem en relació amb l’àmbit científic espanyol i americà per veure fins a quin punt es presentaven problemàtiques semblants i/o estratègies compartides per fer front als diferents obstacles que s’anaven trobant. A càrrec de Albert Caballeria Casals, Graduat en Biotecnologia i estudiant del Màster en Història de la Ciència de la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’illa de la ciència. La química en L’Illa misteriosa de Jules Verne

El proper dimarts dia 5 de febrer hi haurà la conferència: L’illa de la ciència. La química en L’Illa misteriosa de Jules Verne. Probablement una de les novel•les de Jules Verne que millor recull la intenció divulgadora i pedagògica de la ciència sigui L’illa misteriosa (1874-1875), una de les grans novel•les de l’autor, que podem qualificar com la gran epopeia de la ciència. Verne va voler fer una novel•la de robinsons  on els protagonistes comencessin la seva odissea desproveïts d’eines, armes, o qualsevol altre tipus d’ajuda material. No posseeixen res, excepte el coneixement científic i tecnològic acumulat fins al segle XIX, del qual Cyrus Smith, l’enginyer cap de colla dels nàufrags de l’illa Lincoln. L’escenari on es desenvolupa la narració, és dipositari. Els protagonistes seguiran, de manera ràpida i esquemàtica, l’evolució científica i tècnica de la humanitat, des del domini del foc fins a la construcció d’un telègraf. És a dir, no només aconsegueixen sobreviure, sinó que converteixen l’illa en una pròspera colònia. En aquesta xerrada ens centrarem en l’anàlisi de la utilització dels coneixements  químics per part dels colons per iniciar la vasta tasca civilitzadora que al llarg de la novel•la Verne ens desgrana amb tanta destresa i que ha meravellat tantes generacions de lectors .A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la Ciència i soci de l’AAd’O.

Veureu que ha canviat la temàtica que hi havia prevista segons el calendari anterior.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El nombre ɸ o nombre d’or

El proper dimarts dia 29 de gener a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El nombre ɸ o nombre d’or. “El nombre ɸ, o nombre d’or, anomenat també nombre auri, és un nombre singular de la matemàtica, curiós i interessant, potser immediatament després dels cinc nombres estrella que són el 0, l’1, el nombre π, el nombre e i la unitat imaginària i = √(-1). Veurem com està relacionat amb la divisió del segment en dues parts, tals que la part més gran sigui la mitjana proporcional entre el total i la part més petita, també com està relacionat amb la famosa successió de Fibonacci, i com apareix profusament en els pentàgons i decàgons regulars i en poliedres regulars com el dodecaedre i d’icosàedre. També la proporció àuria tradicionalment s’ha considerat com a condició necessària per aconseguir la bellesa en l’art, sigui en el cos humà, en el disseny i en l’arquitectura”. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sòlid, líquid, gas… Cristall líquid?

El proper dimarts dia 22 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Sòlid, líquid, gas… Cristall líquid? Tothom ha sentit a parlar alguna vegada del concepte de “cristall líquid”, però realment sabem què són? Amb un nom tan contradictori, com encaixa aquest estat de la matèria amb el model clàssic de sòlid, líquid i gas? En aquesta xerrada s’abordarà de ple què són, com es van descobrir i què els fa tan especials. Al final trobarem com funciona una tecnologia imprescindible per al nostre dia a dia: la pantalla LCD (Liquid Crystal Device). A càrrec de Raimon Terricabras i Polo, Estudiant de 4t del grau de Química a la Universitat de Barcelona. L’any 2015 va guanyar la Olimpíada Nacional de Química a Madrid. En els darrers anys ha fet estades de recerca en temes tan diversos com les cel·les fotovoltaiques a l’ICIQ (Institut Català d’investigació Química) o els cristalls líquids al grup de recerca SOC&SAM (Self Assembled Complexity and Self Assembled Materials).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La llarga marxa de l’Anestèsia

El proper dimarts dia 15 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La llarga marxa de l’Anestèsia. L’anestèsia, com a procediment per a suprimir el dolor en les intervencions quirúrgiques és avui dia una tècnica imprescindible. Però en els seus orígens la seva implantació es va veure obstaculitzada per una sèrie de prejudicis doctrinals, religiosos i pseudocientífics que impediren la seva ràpida acceptació per part de la comunitat científica i de la societat en general. L’objectiu d’aquesta conferència és oferir una panoràmica històrica del llarg camí recorregut per aquest transcendental descobriment fins a convertir-se en una especialitat mèdica complexa i reconeguda. A càrrec de Carles Hervás, Metge i historiador i membre de la SCHCT.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Gaia DR2 i més enllà: una revolució en tots els àmbits de l’astronomia

El proper dimarts dia 8 de genera hi haurà la conferència: Gaia DR2 i més enllà: una revolució en tots els àmbits de l’astronomia. El satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA), llançat el Desembre de 2013, ha recopilat una quantitat i qualitat de mesures d’objectes astronòmics sense precedents. Per processar i interpretar totes aquestes dades cal un gran equip internacional d’experts en diverses disciplines, així com grans centres de càlcul i una excel·lent coordinació. El Setembre de 2016 va tenir lloc la primera publicació de dades, però l’autèntica revolució fou el passat Abril de 2018 amb la segona publicació del catàleg de Gaia. En aquest, per primer cop en la història, s’inclou un cens representatiu de la nostra Galàxia en 6 dimensions (posicions, distàncies i velocitats), així com brillantors, colors i característiques astrofísiques.

En aquesta xerrada farem un ràpid repàs de les característiques principals de la missió i del consorci pel processament de dades, i mostrarem l’estat actual i els grans números amb què ens movem. Ens centrarem en la segona publicació del catàleg, les seves característiques principals i l’impacta que ha tingut en la comunitat astronòmica internacional. Per acabar, descriurem les previsions de calendari i continguts per les properes publicacions. A càrrec de Jordi Portell de Mora, Investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions i Electrònica a la UPC (2000), on també va obtenir el títol de Doctor en Física Aplicada i Simulació en Ciències (2005). La seva experiència en projectes relacionats amb l’Espai va començar l’any 2000, quan va treballar en un petit satèl·lit d’astronomia en rajos X, pel qual va dissenyar el sistema de tractament de dades a bord. Aquell mateix any va començar a treballar en la missió Gaia, de l’Agència Espacial Europea (ESA), en el qual ha centrat la seva vida laboral. Va començar proposant-ne el sistema de gestió i compressió de dades a bord, per continuar, a partir de 2005, treballant en els sistemes de processament de dades a terra. Ha estat gestor del centre de processament de dades de Barcelona (amb el supercomputador MareNostrum), i fins al 2016 ha estat gestor del principal sistema de processament diari de dades. Actualment és l’enginyer d’interfícies i operacions de la oficina de projecte de Gaia, donant suport a diversos centres europeus de la missió. Apart, des de 2013 és cap tecnològic de l’empresa DAPCOM (especialitzada en sistemes de compressió de dades d’alt rendiment), i des de 2017 és sotsdirector tècnic de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail