Arxiu de la categoria: notícies d’actualitat

Rellotges de sol: Història, funcionament i construcció

El proper dimarts dia 18 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Rellotges de sol: Història, funcionament i construcció. La xerrada pretén donar una visió dels rellotges de Sol des de tres vessants: la seva evolució històrica, els principis de funcionament i com podem construir-ne alguns models. Per il·lustrar-ho es farà un recorregut fotogràfic de rellotges molt propers a casa nostra i d’altres més llunyans, tots ells visitats per l’autor. A càrrec de Francesc Gutiérrez i Bonilla, Astrònom amateur, soci de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i fundador dels Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La mecatrònica una nova disciplina per a la tecnologia

El proper dimarts dia 11 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La Mecatrònica una nova disciplina per a la tecnologia. Una gran quantitat de productes que es dissenyen i manufacturen en l’actualitat disposen de mecanismes, circuits electrònics, sistemes automatitzats i d’informació. Aquesta integració dona lloc a sistemes integrats que s’anomenen sistemes mecatrònics. En són un exemple, i com a màxim exponent, els cotxes actuals o els robots, però també petits dispositius com un sistema de reg automàtic.

En aquest escenari, la mecatrònica apareix com una interdisciplina emergent que aglutina la mecànica, l’electrònica, el control i la informàtica per tal de concebre noves maneres de produir, de desenvolupar productes i de dissenyar noves màquines i enginys.

Aquesta idea integradora fa anys que s’aplica en diversos països europeus, americans i asiàtics. La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) l’any 2009 va iniciar, essent la primera del sistema universitari espanyol, el Grau en Enginyeria Mecatrònica a partir de la demanda de les empreses del teixit català de poder disposar d’enginyers amb aquesta visió multidisciplinària. D’aleshores ençà, la UVic-UCC està formant enginyers mecatrònics per tal que esdevinguin professionals amb capacitat d’integrar coneixements d’aquestes disciplines i oferir solucions que vagin més enllà de les que es poden obtenir amb cadascuna d’elles per separat. A càrrec de Juli Ordeix i Rigo, Enginyer Electrònic i professor de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC. Coordina el Grau en Enginyeria Mecatrònica i el programa de Robòtica Educativa que la Universitat desenvolupa per a estudiants des de secundària fins a nivell universitari i ha impulsat el Màster en Robòtica que la UVic-UCC coorganitza amb el Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Mostra de les activitats de divulgació que l’Agrupació fa a les escoles i instituts. L’Estació Espacial Internacional o ISS, com a exemple

El proper dimarts dia 4 de desembre hi ha un canvi en la conferència que hi havia prevista.

Es presentarà una mostra de les activitats de divulgació que l’Agrupació fa a les escoles i instituts. L’Estació Espacial Internacional o ISS, com a exemple. Anirà a càrrec de Ramon Portell i Miquel Amblàs. Com sempre a les 8 del vespre.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Un científic atípic

El proper dimarts dia 27 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Un científic atípic. Enguany s’ha commemorat el centenari del naixement de qui va ser, en opinió d’alguns, el segon físic més brillant del segle XX. Segons la revista Physics World, es considera un dels 10 més importants de la història.

Va col·laborar en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica i el 1965 va rebre el premi Nobel per la seva recerca en l’electrodinàmica quàntica. Però també treballà en la superfluïdesa, la força electrofeble i els precedents de la cromodinàmica quàntica. La seva actitud i el seu comportament, completament al marge dels convencionalismes acadèmics i socials, van contribuir a fer de Richard Philips Feynman un mite i una icona de la Física del segle passat. Seguir la seva trajectòria vital ens ha de servir per intentar entendre alguns d’aquests comportaments i per reflexionar sobre el que és o el que hauria de ser la ciència. A càrrec de Antoni Melción i Malo, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Uganda, terra de goril·les

El proper dimarts dia 20 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Uganda, terra de goril·les. La perla d’Àfrica fa honor al seu nom: Uganda és un país poc conegut i encara poc turístic i aquest és un dels seus encants: No hi trobareu la massificació de Kènia i, en canvi, hi ha sabanes amb els mateixos estadants: lleons, elefants, zebres, girafes… Però Uganda té més coses. A l’oest del país hi ha selves plujoses on hi viuen ximpanzés i la millor població de goril·les de muntanya. L’experiència de conviure amb els goril·les és el plat fort de la xerrada. A càrrec de Jaume Sañé, Naturalista, fotògraf, càmera i realitzador de televisió especialitzat en natura i viatges, i autor d’una dotzena de llibres sobre fauna i flora. Ha visitat més de vuitanta països de tot el món i s’ha enamorat de dos: Madagascar i Uganda.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

De Bellaterra a Mercuri. Desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacial

El proper dimarts dia 13 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: De Bellaterra a Mercuri. Desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacial. L’octubre de 2018 està previst el llançament de dues missions d’exploració de l’Agència Espacial Europea (ESA), una cap al planeta Mercuri (Bepi-Colombo) i l’altra cap al Sol (Solar Orbiter). Ambdues compartiran un component comú: els díodes de protecció dels panells solars, que han estat dissenyats i fabricats pel Grup de Dispositius i Sistemes de Potència (PDS) del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM, CSIC) situat a Bellaterra. En aquesta xerrada s’explicarà el complex procés que hi ha darrera el desenvolupament de components per aplicacions espacials com aquests. Anirà a càrrec de Philippe Godignon, que és enginyer electrònic i es va doctorar per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1993 i Xavier Jordà que és físic i es va doctorar per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1995. Tots dos formen part del Grup de Dispositius i Sistemes de Potència del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) del CSIC.

Aquesta conferència forma part de les activitats de la Setmana de la Ciència.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Processionària del pi: descripció de la plaga i actualitat dels sistemes de lluita

El dimarts dia 6 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Processionària del pi: descripció de la plaga i actualitat dels sistemes de lluita. La processionària del pi és possiblement la plaga més coneguda de les que afecten el nostre territori. Són fàcilment observables pels ciutadans la importància de les seves defoliacions, la presència de les bosses hivernals, les típiques processons d’enterrament i els efectes sobre les persones i animals dels pèls urticants de les erugues.

Els temes que s’exposaran en la xerrada, són els següents :

Descripció i biologia de la plaga .

Àrea de distribució.

Factors climatològics que l’afecten.

Enemics naturals

Danys que causa.

Sistemes actuals de lluita.

A càrrec de Josep M. Vives, Enginyer Agrònom.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Videojocs, un problema en augment?

El proper dimarts dia 30 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Videojocs, un problema en augment? Sovint veiem el videojoc com una cosa d’adolescents, però cada cop més ens trobem des de nadons fins a jubilats que ja en són consumidors. Com és que s’han acceptat amb tanta facilitat dins de la societat? Descobrirem quins beneficis ens aporten, com treure’n el màxim profit i sobretot evitar aquells jocs inadequats per alguns sectors de la societat. També farem una passada als principals problemes dels jocs en l’actualitat i debatrem sobre tots aquells temes o jocs que han generat controvèrsia. A càrrec de Aleix Rius i Fabregó, Disseny i Desenvolupament de videojocs per la Universitat de Girona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Les Plantes Carnívores de Catalunya

El dimarts dia 23 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Les Plantes Carnívores de Catalunya. A Catalunya tenim unes 10 espècies de plantes carnívores repartides en 3 gèneres. Ocupen sols pobres en nutrients i han aprés a caçar per poder complementar la seva alimentació. Els enginys que els ha donat la evolució per fer-ho són d’allò mes sorprenents. A càrrec de Pere Espinet i Godayol, Membre del GNO (Grup de Naturalistes d’Osona) i del GOC (Grup Orquidològic de Catalunya). Aficionat a la muntanya, a la botànica i a la meteorologia.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La contribució de les dones en la construcció de coneixement científic

El dimarts dia 16 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La contribució de les dones en la construcció de coneixement científic. Estem acostumats a llegir llibres de ciència en què no s’esmenta ni un nom propi de dona científica. La informació que s’ha anat transmetent, sobre els sabers populars i la cultura general, ha fet que arrelés en l’imaginari col·lectiu la versió confusa que han estat només els homes –no homes i dones- els que, des del paleolític ençà, han inventat, han dissenyat, han descobert i han transmès els sabers que posseïm actualment. Cal rellegir les fonts històriques en el seu context, reinterpretar la història i evidenciar les arrels de la jerarquització masclista amb el consegüent sotmetiment femení. Cal cercar i esmentar, una a una, aquelles dones heroiques que, malgrat les dificultats, han fet aportacions valuoses.

El camp que ens ocupa, la ciència, compta amb dones anònimes que ens han transmès socialment els seus sabers i que han contribuït a millorar els costums i la qualitat de vida. D’altres dones han passat a la història per haver estat acusades injustament de bruixeria. En tots els camps de la ciència tenim constància de científiques teòriques i científiques experimentadores que han fet aportacions de primera magnitud. Moltes d’elles han estat ocultades, menystingudes o, si més no, invisibilitzades, per voluntat expressa, per negligència o per la inèrcia masclista, que encara impregna tota la nostra societat. A càrrec de M. Tura Puigvert i Masó, Llicenciada en Ciències Químiques i Diplomada en Història de la Ciència.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El “lloc” del Temple Romà i del Palau dels Montcada de Vic

El proper dimarts dia 9 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El “lloc” del Temple Romà i del Palau dels Montcada de Vic. L’indret on es van produir les dues fundacions de Vic: la romana i la medieval, ha perdut la seva funcionalitat original però no el seu significat, que ens fa “sentir”, avui, el conjunt monumental amb una gran força. A càrrec de Miquel Suriñach i Pla, Arquitecte i Urbanista. Autor de la catalogació del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat Antiga de Vic.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Els rellotges de sol d’Otos

El dimarts dia 2 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Els rellotges de sol d’Otos. El 12 d’octubre de l’any passat la nostra Agrupació, en ruta per anar a visitar l’Observatori de Calar Alto, va fer una aturada al poble d’Otos, a prop de Xàtiva i de Gandia, per visitar una bona part dels quadrants solars que hi ha a diferents llocs del poble, visita que varem fer acompanyats del Sr. Joan Olivares, promotor de la iniciativa de tenir molts quadrants al poble, que va comptar amb la col·laboració de rellevants artistes valencians, i que ha estat projectista de molts d’ells. També veurem encara més rellotges que vaig poder veure en una nostra segona visita l’11 de novembre, ja que en la visita anterior no havíem tingut temps de veure’ls tots. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Cinc grans observatoris dels EEUU

El proper dimarts dia 25 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Cinc grans observatoris dels EEUU. Enguany s’han complert 70 anys de la inauguració de l’Observatori de Mount Palomar, amb el seu gran telescopi de 5 m. de diàmetre, i per commemorar l’efemèride li dediquem aquesta sessió, en què farem esment també d’altres quatre observatoris que en van ser els predecessors, que són l’Observatori Naval dels EUA (USNO), l’Observatori Lick, l’Obervatori Yerkes i l’Observatori de Mount Wilson, tots ells van contribuir en gran manera al progrés de l’astronomia gràcies als seus descobriments”. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Vida i intel·ligència a les estrelles

Dimarts 18 de setembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència:  Vida i intel·ligència a les estrelles. Un repàs a l’actualitat del tema de l’Exobiologia i la recerca SETI a partir dels importants descobriments de les últimes dècades sobre planetes habitables, estrelles similars al Sol i galàxies semblants a la Via Làctia, així com els recents descobriments de planetes i llunes amb aigua líquida o amb indicis de possible activitat biològica i la troballa de noves formes de vida microbiana en condicions extremes. A càrrec de Ricard Làzaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Construcció de grans observatoris: una visió des de dins

La conferència serà el dijous dia 1 a les 8 del vespre i anirà a càrrec de Pere Planesas, Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i Astrònom. El tema de la conferència serà: Construcció de grans observatoris: una visió des de dins. En la inauguració de qualsevol gran observatori se sol fer una apologia del ben planejat i executat que ha estat el seu procés de disseny i construcció. Des de dins el seu desenvolupament s’ha viscut d’una altra manera, ja que ha estat molt més complex, subjecte a incerteses, canvis de plans i redefinició d’objectius, especialment quan es tracta de projectes pioners i de gran envergadura. El conferenciant relatarà el viscut durant la seva participació en la construcció de l’Observatori Espacial Herschel i l’engegada de l’Observatori ALMA.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail