Dimarts dia 24 a les 8 del vespre conferència online: Una qüestió crítica: dels gasos i ferromagnets a la simetria conforme. El conjunt de fenòmens coneguts que s’agrupen sota el terme de “criticalitat” són ben abundants a la natura. Una de les seves vessants més sorprenents és que tot i que les lleis que els descriuen no són sempre les mateixes, és habitual que sistemes de natura molt diferent admetin descripcions idèntiques, i per tant els puguem agrupar en les anomenades “classes d’universalitat”. L’orígen d’aquesta propietat misteriosa està lligat a l’emergència dinàmica d’una simetria matemàtica molt poc explícita als sistemes originals: la simetria conforme. A càrrec de Genís Torrents Verdaguer, Doctor en Física per la UB i la tasca professional: Desenvolupador web.

Conferència inscrita dins els actes de la Setmana de la Ciència.

Dimarts 10 de novembre a les 8 del vespre ia través del canal de youtube, es farà la conferència: Novetats i descobriments en Astronomia. Un panorama de la situació actual del nostre coneixement de l’Univers. A càrrec de Ricard Lázaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

L’enllaç per a poder-la seguir en directe o en diferit:  https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

El dimarts dia 3 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència a través de l’enllaç de youtube: El projecte Escape Earth. És un projecte d’astronomia per alumnes de secundària, focalitzat en la temàtica dels exoplanetes. Els alumnes hauran de trobar quin és el millor planeta on l’humanitat podria assentar-s’hi a través de reptes i treballant amb les competències bàsiques.  El nom del projecte, Escape Earth, pretén emular els jocs de tipus “Escape Room” on els participants han d’escapar-se d’una habitació tancada amb l’ajuda de certes pistes. Així doncs, l’objectiu  per als estudiants és descobrir el millor exoplaneta on la humanitat podria fugir. Al llarg dels 13 tallers, s’utilitzen dades reals: el viatge comença a la Terra per entendre les causes d’una possible fugida de la humanitat, continua al Sistema Solar amb l’estudi de condicions d’habitabilitat, evolució estelar (diagrama HR), estudi de galàxies i estrelles, descoberta d’exoplanetes (trànsits, habitabilitat), observacions astronòmiques (simulacions de programari, aplicacions, telescopis casolans), lleis de Kepler, forces de l’Univers, etc.  Finalment, els alumnes han de justificar l’elecció de l’exoplaneta proposat, descrivint la seva habitabilitat a partir de les característiques que han anat descobrint durant el projecte.. A càrrec de Olga Schlüter, Màster en Astronomia i Astrofísica iés Enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió. Des de sempre li ha captivat tot el que té a veure amb l’Univers. Ha treballat d’analista-programadora, de professora d’informàtica i actualment treballa al Centre de Recursos Pedagògics de Sant Celoni. A les xarxes socials porta el canal de Telegram @noticiesastronomia.

Enllaç per seguir la conferència:

https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Aquesta conferència es farà el proper dimarts dia 27 a les 8 del vespre i la podreu seguir través de l’enllç:https://www.youtube.com/channel/UC-BZDnBJJSCVKxh7TQssCXw/featured

Explicarem el viatge a Xile que vàrem fer amb l’Agrupació a Astronòmica de Sabadell per tal d’observar l’eclipse total de Sol del dia 2 de juliol del 2019 i a l’observatori ALMA al desert d’Atacama. A càrrec de Miquel Torrent, Soci i membre de la Junta de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

Aquesta conferència es farà el proper dimarts dia 20 a les 8 del vespre i la podreu seguir través de l’enllç:

Aquesta conferència és la tercera part de la conferència feta el 24 de setembre de 2019 sobre el científic i divulgador Jorge Wagensberg que va morir el 3 de març del 2018. Anirà a càrrec de Pep Pujols, membre de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

El dimarts dia 13 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència que podreu seguir a través de l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=kNOcLu1px9E

En aquesta sessió parlarem dels pugons. De les destrosses que poden provocar en conreus, en jardins i -a petita escala-, en les plantes ornamentals que tenim a casa nostra. Al costat d’aquests mals, veurem els possibles remeis, però també les dificultats que hi ha a l’hora de controlar-ne les plagues. Les destrosses que provoquen els pugons van lligades a un determinat sistema d’alimentació. I per tant, també a una determinada anatomia. Veurem a grans trets com és, aquesta anatomia.

Més enllà d’això, ens endinsarem en diversos aspectes de la vida dels pugons. Per exemple, podrem assistir al naixement d’un pugó. Veurem com insereixen els estilets en les parts toves de les plantes. Observarem com actuen les formigues que, a diferència de les marietes, són els seus aliats. Reconeixerem les parts del pugó en l’exúvia que deixa quan muda l’exosquelet… I descobrirem com una petita vespa el parasita, fent que la larva el devori per dintre. Fins que del pugó només en queda una mòmia resseca i trencadissa.

Els pugons i les plantes que parasiten, les formigues, les marietes, les vespes i nosaltres mateixos -implicats com estem tots plegats en aquest entramat-, formem part de la riquesa de la vida. Una riquesa que comporta, al capdavall, l’esforç per adaptar-se i sobreviure.A càrrec de Lluís Montoliu Viñeta, Llicenciat en Filosofia i Lletres.

Benvinguts de nou a les activitats de l’AAd’O que aquest trimestre podreu seguir de forma virtual, tots els dimarts a partir de les 8 del vespre a través del següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=kNOcLu1px9E

Dimarts dia 6 a les 8 del vespre hi haurà la conferència:

El príncep de la botànica. Carl Von Linné i la classificació de les plantes. A mesura que el coneixement del món i de la natura es va anar engrandint a partir dels segles XVI i XVII, la necessitat de posar ordre en la classificació dels éssers vius es va convertir en una de les empreses intel·lectuals més ambicioses de la ciència. Ordenar els objectes naturals es va convertir en una prioritat. Van aparèixer una gran diversitat de mètodes i procediments, però cap va tenir tant d’èxit com el que va proposar el suec Carl Von Linné. En aquesta conferència parlarem de la trajectòria vital d’aquest científic i de la seva obra sistematitzadora, una aportació que va revolucionar les ciències naturals del segle XVIII i que va exercir una gran influència en l’estudi de la naturalesa de moltes generacions de naturalistes de tot el món.

Aquesta activitat està organitzada conjuntament amb l’Associació Flora Catalana.A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la Ciència i soci de l’AAd’O.

A la secció Astrofotog/ vídeos trobareu vídeos tan fantàstics com aquest

Benvolguts

Seguim la normativa, les recomanacions sanitàries i les disposicions de l’Ajuntament de confinament i per tant la suspensió d’activitats que no siguin necessàries. La Junta de l’Agrupació Astronòmica d’Osona estarà amatent a com evolucioni la situació i per tant no hi posem data, us informarem amb antelació de la represa de les activitats.

Salut i força a tots!

Benvolguts

Davant la situació generada pel coronavirus i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries i les últimes disposicions de l’Ajuntament de Vic, La Junta de l’Agrupació Astronòmica d’Osona ha decidit suspendre les dues properes sessions del dimarts, concretament els dies 17 i 24 de març. Estarem atents a com evolucioni la situació i us informarem amb antelació de la represa de les activitats.

Disculpeu les molèsties

Hi ha hagut un canvi en la temàtica prevista inicialment.

El dimarts dia 17 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Novetats i descobriments en Astronomia. Un panorama de la situació actual del nostre coneixement de l’Univers. A càrrec de Ricard Lázaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

El proper dimarts dia 10 a les 8 del vespre hi haurà la conferència:Metges botànics catalans. El que ens expliquen el nom de les plantes. Durant els segles XVII i XVIII, l’estudi de la botànica experimentà un impuls extraordinari. Les nombroses expedicions a terres llunyanes afavoriren els descobriments. A Catalunya molts científics herboritzaren per tot el país.

Als estudis de medicina, la botànica era una matèria important; les plantes constituïen, a més, una font gairebé inesgotable de remeis i de tractaments per a moltes malalties. Molts metges compaginaren llavors l’exercici de la medicina amb una intensa activitat com a botànics. Alguns, fins i tot, abandonaren la medicina per dedicar-s’hi íntegrament.

La dedicació dels metges a diferents branques de la botànica no ha estat, però, limitada a aquests segles de major esplendor. N’hi va haver molts anteriorment i n’hi ha hagut fins als nostres dies.

La descoberta de noves plantes va lligada a la necessitat de donar-hi nom. L’elecció del nom en moltes ocasions té en compte qui la va descobrir, però també pot atorgar-se com a mostra de reconeixement a mèrits de diversa índole.

Hi ha moltes plantes que porten el nom de metges catalans, molts dels quals van ser també importants botànics. Estudiant aquestes plantes, descobrirem una quinzena de metges botànics i ens detindrem, especialment, en dos il·lustres osonencs, Francesc Micó i Ramon Masferrer. Explicarem també què va fer que altres botànics bategessin amb el nom d’aquests metges catalans les plantes que anaven descobrint. A càrrec de, Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños, Facultat de Medicina. Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

El dimarts dia 3 de març a les 8 del vespre es passarà el documental: Associar-se a l’ecosistema Terra. Documental d’uns 70’ que resumeix d’una forma molt didàctica les tres conferències fetes sota el títol general: Vida a la Terra. Presentació i comentaris a càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’ Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Tingueu en compte que és una mica més llarg que la durada normal de les nostres conferències i procurarem començar ben puntuals.

El dimarts dia 25 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La cartografia submarina: una revolució en marxa. Prop de tres quartes parts de la superfície terrestre està coberta per mars i oceans. Tanmateix, encara avui coneixem molt millor el relleu de Mercuri, Mart o la Lluna que el dels nostres fons marins. En aquesta sessió proposem un itinerari per la història de la cartografia submarina, que començà més de 3500 anys enrere i que ha estat sempre acompanyada d’importants revolucions tecnològiques i científiques. A càrrec de David Amblàs, Professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Universitat de Barcelona. Ha estat investigador postdoctoral al Scott Polar Research Institute de la Universitat de Cambridge i ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit marí i en més d’una vintena de campanyes oceanogràfiques a la Mediterrània, Atlàntic, Pacífic, Àrtic i a l’Antàrtida.

El proper dimarts dia 18 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Microorganismes. La vida en una gota d’aigua (2^a part). Com ja es va fer a la primera conferència, es continuarà amb una curta explicació inicial i la projecció de petites gravacions que he anat fent sobre la vida microscòpica. La meva intenció és difondre el coneixement d’aquestes formes de vida i, al mateix temps, despertar interès de cara al seu estudi i divulgació. A càrrec de Lluís Montoliu Viñeta, Llicenciat en Filosofia i Lletres.