Arxiu de la categoria: notícies d’actualitat

Fotometria i Astronomia CCD Pro-AM

El proper dimarts dia 5 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Fotometria i Astronomia CCD Pro-AM. La Fotometria CCD es una disciplina de control i estudi per detectar i verificar canvis dinàmics en tot tipus de fenòmens Astronòmics, la possibilitat de fer treballs destacats i seriosos de vigilància a nivell amateur es possible,ara en plena època tecnològica, pocs observadors entenen la capacitat i el potencial d’aportar dades de refinament Astromètric i Fotomètric  molt valuoses e importants per entendre,refinar i conèixer  millors aquest canvis i comportaments reals dels astres,es farà un repàs de les tècniques i possibilitats reals de contribució, aportar en definitiva valor al nostre equip i  aquestes hores d’observació que li dediquem a la nostra afició. A càrrec de Albert Sánchez, Treballa en el sector Químic en Controls de Qualitat.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Mobi Dick i l’inconscient

El dimarts dia 26 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Mobi Dick i l’inconscient. Moby Dick és una de les grans novel·les de la literatura universal. Escrita per Herman Melville el 1851, molt abans de que Sigmund Freud elaborés la seva teoria psicoanalítica, Melville ja va tractar i en va fer en la seva novel·la, una de les elegies més belles sobre el gran enigma del bé i del mal.

Encasellada en novel·la d’aventures que la varen portar a ser raconada durant molts anys, l’ autor en fa un vertader tractat psicològic de l’ ànima humana estructurant la novel·la           oníricament a partir de la fusió de realitat i el somni que seran com en l’obra de Poe, els antecedents del simbolisme en la literatura.

El malson obsessiu, la referència al voltor com la criatura creada que devora el creador que ens porta al món de Kafka i el ressò de Freud i Nietzsche. “Considereu tot això, i llavors gireu-vos a la terra verda amable i dòcil; considereu-les totes dues, la mar i la terra: no trobeu una estranya analogia amb alguna cosa de vosaltres mateixos? Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra verdejant, així l’ ànima de l’ home hi ha una Tahití insular, plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors de la vida mig coneguda” . Els horrors els dimonis de l’ inconscient i en l’ analogia terra/mar una magnífica descripció del JO i l’ ALLÒ freudians. D’una banda, la terra, la superfície, el conscient conegut, l’ instint de la vida; per l’ altra, el mar, les profunditats abissals, l’ inconscient desconegut, l’ instint de mort. A càrrec de Mercè Rigo Grimalt, Mestra i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació “Secció Psicologia”. Especialista en Psicologia Clínica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques

El dimarts dia 19 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques. La Nanotecnologia es considera una de les tecnologies clau del segle XXI. En ella, la nanomedicina explora el potencial de gran varietat de nanomaterials en medicina, tant en diagnòstic com en tractament de malalties. En les últimes dècades, les teràpies basades en proteïnes han tingut un impacte important en multitud de malalties com la diabetis i les malalties d’emmagatzematge lisosomal. No obstant això, aquestes teràpies presenten limitacions degut a la naturalesa de les proteïnes (degradació enzimàtica, vida mitja curta…); limitacions que podrien superar-se mitjançant estratègies nanotecnològiques.

En aquest estudi s’investiguen tècniques d’encapsulació i recobriment de proteïnes per tal de millorar la seva eficàcia terapèutica, centrant-se en dues proteïnes de naturalesa ben diversa. El Factor de Creixement Epidèrmic (EGF), malgrat haver-se descrit la seva capacitat per accelerar la cura d’ úlceres a l’estómac i al duodè, és vulnerable a les condicions que troba en aquests ambients, que en degraden l’activitat. La co-encapsulació d’aquesta proteïna amb un inhibidor de proteases, protegint-la del pH extrem i l’activitat proteolítica del tracte digestiu, promet augmentar la seva capacitat terapèutica.

La robustesa de l’EGF que li permet aguantar les condicions d’encapsulació, però, no es troba en totes les proteïnes. La Velaglucerasa alfa, una versió recombinant de la glucocerebrosidasa usada en el tractament del síndrome de Gaucher, perd completament l’activitat quan s’intenta encapsular. Tècniques menys agressives com el recobriment d’aquestes proteïnes mitjançant polímers semblen una alternativa viable a l’encapsulació. En aquest cas, el recobriment de la Velaglucerasa alfa amb un polímer biocompatible representa una millora prometedora a la teràpia de substitució enzimàtica pel síndrome de Gaucher. A càrrec de David Montpeyó, Graduat en Bioquímica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster i doctor en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina, també per la UAB. El juliol de 2018 va defensar la seva tesi doctoral, titulada “Estratègies nanotecnològiques per al recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques”, centrada en tècniques d’encapsulació de proteïnes enfocades al tractament d’úlceres pèptiques i al recobriment de proteïnes pel tractament del síndrome de Gaucher. Actualment treballa d’investigador al grup d’Enginyeria de Proteïnes i Proteòmica, a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina, a la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’accés femení a les institucions científiques catalanes

El proper dimarts dia 12 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes. Malgrat que actualment està més que assumida la presència femenina als diferents estaments científics, en la major part de la història de la humanitat això no ha estat així. En aquesta conferència intentarem analitzar com les dones van anar conquerint uns espais de ciència que se’ls pressuposaven aliens—com les facultats o les diferents institucions científiques—entre els últims anys del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Això ho farem a partir dels exemples d’algunes de les primeres noies que van accedir-hi amb l’objectiu de poder visualitzar les diferents limitacions, legals i socials, a què van estar sotmeses i, també, les diferents estratègies que van utilitzar per superar-les. Una informació que posarem en relació amb l’àmbit científic espanyol i americà per veure fins a quin punt es presentaven problemàtiques semblants i/o estratègies compartides per fer front als diferents obstacles que s’anaven trobant. A càrrec de Albert Caballeria Casals, Graduat en Biotecnologia i estudiant del Màster en Història de la Ciència de la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’illa de la ciència. La química en L’Illa misteriosa de Jules Verne

El proper dimarts dia 5 de febrer hi haurà la conferència: L’illa de la ciència. La química en L’Illa misteriosa de Jules Verne. Probablement una de les novel•les de Jules Verne que millor recull la intenció divulgadora i pedagògica de la ciència sigui L’illa misteriosa (1874-1875), una de les grans novel•les de l’autor, que podem qualificar com la gran epopeia de la ciència. Verne va voler fer una novel•la de robinsons  on els protagonistes comencessin la seva odissea desproveïts d’eines, armes, o qualsevol altre tipus d’ajuda material. No posseeixen res, excepte el coneixement científic i tecnològic acumulat fins al segle XIX, del qual Cyrus Smith, l’enginyer cap de colla dels nàufrags de l’illa Lincoln. L’escenari on es desenvolupa la narració, és dipositari. Els protagonistes seguiran, de manera ràpida i esquemàtica, l’evolució científica i tècnica de la humanitat, des del domini del foc fins a la construcció d’un telègraf. És a dir, no només aconsegueixen sobreviure, sinó que converteixen l’illa en una pròspera colònia. En aquesta xerrada ens centrarem en l’anàlisi de la utilització dels coneixements  químics per part dels colons per iniciar la vasta tasca civilitzadora que al llarg de la novel•la Verne ens desgrana amb tanta destresa i que ha meravellat tantes generacions de lectors .A càrrec de Pasqual Bernat, Historiador de la Ciència i soci de l’AAd’O.

Veureu que ha canviat la temàtica que hi havia prevista segons el calendari anterior.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El nombre ɸ o nombre d’or

El proper dimarts dia 29 de gener a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El nombre ɸ o nombre d’or. “El nombre ɸ, o nombre d’or, anomenat també nombre auri, és un nombre singular de la matemàtica, curiós i interessant, potser immediatament després dels cinc nombres estrella que són el 0, l’1, el nombre π, el nombre e i la unitat imaginària i = √(-1). Veurem com està relacionat amb la divisió del segment en dues parts, tals que la part més gran sigui la mitjana proporcional entre el total i la part més petita, també com està relacionat amb la famosa successió de Fibonacci, i com apareix profusament en els pentàgons i decàgons regulars i en poliedres regulars com el dodecaedre i d’icosàedre. També la proporció àuria tradicionalment s’ha considerat com a condició necessària per aconseguir la bellesa en l’art, sigui en el cos humà, en el disseny i en l’arquitectura”. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sòlid, líquid, gas… Cristall líquid?

El proper dimarts dia 22 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Sòlid, líquid, gas… Cristall líquid? Tothom ha sentit a parlar alguna vegada del concepte de “cristall líquid”, però realment sabem què són? Amb un nom tan contradictori, com encaixa aquest estat de la matèria amb el model clàssic de sòlid, líquid i gas? En aquesta xerrada s’abordarà de ple què són, com es van descobrir i què els fa tan especials. Al final trobarem com funciona una tecnologia imprescindible per al nostre dia a dia: la pantalla LCD (Liquid Crystal Device). A càrrec de Raimon Terricabras i Polo, Estudiant de 4t del grau de Química a la Universitat de Barcelona. L’any 2015 va guanyar la Olimpíada Nacional de Química a Madrid. En els darrers anys ha fet estades de recerca en temes tan diversos com les cel·les fotovoltaiques a l’ICIQ (Institut Català d’investigació Química) o els cristalls líquids al grup de recerca SOC&SAM (Self Assembled Complexity and Self Assembled Materials).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La llarga marxa de l’Anestèsia

El proper dimarts dia 15 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La llarga marxa de l’Anestèsia. L’anestèsia, com a procediment per a suprimir el dolor en les intervencions quirúrgiques és avui dia una tècnica imprescindible. Però en els seus orígens la seva implantació es va veure obstaculitzada per una sèrie de prejudicis doctrinals, religiosos i pseudocientífics que impediren la seva ràpida acceptació per part de la comunitat científica i de la societat en general. L’objectiu d’aquesta conferència és oferir una panoràmica històrica del llarg camí recorregut per aquest transcendental descobriment fins a convertir-se en una especialitat mèdica complexa i reconeguda. A càrrec de Carles Hervás, Metge i historiador i membre de la SCHCT.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Gaia DR2 i més enllà: una revolució en tots els àmbits de l’astronomia

El proper dimarts dia 8 de genera hi haurà la conferència: Gaia DR2 i més enllà: una revolució en tots els àmbits de l’astronomia. El satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA), llançat el Desembre de 2013, ha recopilat una quantitat i qualitat de mesures d’objectes astronòmics sense precedents. Per processar i interpretar totes aquestes dades cal un gran equip internacional d’experts en diverses disciplines, així com grans centres de càlcul i una excel·lent coordinació. El Setembre de 2016 va tenir lloc la primera publicació de dades, però l’autèntica revolució fou el passat Abril de 2018 amb la segona publicació del catàleg de Gaia. En aquest, per primer cop en la història, s’inclou un cens representatiu de la nostra Galàxia en 6 dimensions (posicions, distàncies i velocitats), així com brillantors, colors i característiques astrofísiques.

En aquesta xerrada farem un ràpid repàs de les característiques principals de la missió i del consorci pel processament de dades, i mostrarem l’estat actual i els grans números amb què ens movem. Ens centrarem en la segona publicació del catàleg, les seves característiques principals i l’impacta que ha tingut en la comunitat astronòmica internacional. Per acabar, descriurem les previsions de calendari i continguts per les properes publicacions. A càrrec de Jordi Portell de Mora, Investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions i Electrònica a la UPC (2000), on també va obtenir el títol de Doctor en Física Aplicada i Simulació en Ciències (2005). La seva experiència en projectes relacionats amb l’Espai va començar l’any 2000, quan va treballar en un petit satèl·lit d’astronomia en rajos X, pel qual va dissenyar el sistema de tractament de dades a bord. Aquell mateix any va començar a treballar en la missió Gaia, de l’Agència Espacial Europea (ESA), en el qual ha centrat la seva vida laboral. Va començar proposant-ne el sistema de gestió i compressió de dades a bord, per continuar, a partir de 2005, treballant en els sistemes de processament de dades a terra. Ha estat gestor del centre de processament de dades de Barcelona (amb el supercomputador MareNostrum), i fins al 2016 ha estat gestor del principal sistema de processament diari de dades. Actualment és l’enginyer d’interfícies i operacions de la oficina de projecte de Gaia, donant suport a diversos centres europeus de la missió. Apart, des de 2013 és cap tecnològic de l’empresa DAPCOM (especialitzada en sistemes de compressió de dades d’alt rendiment), i des de 2017 és sotsdirector tècnic de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Rellotges de sol: Història, funcionament i construcció

El proper dimarts dia 18 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Rellotges de sol: Història, funcionament i construcció. La xerrada pretén donar una visió dels rellotges de Sol des de tres vessants: la seva evolució històrica, els principis de funcionament i com podem construir-ne alguns models. Per il·lustrar-ho es farà un recorregut fotogràfic de rellotges molt propers a casa nostra i d’altres més llunyans, tots ells visitats per l’autor. A càrrec de Francesc Gutiérrez i Bonilla, Astrònom amateur, soci de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i fundador dels Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La mecatrònica una nova disciplina per a la tecnologia

El proper dimarts dia 11 de desembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La Mecatrònica una nova disciplina per a la tecnologia. Una gran quantitat de productes que es dissenyen i manufacturen en l’actualitat disposen de mecanismes, circuits electrònics, sistemes automatitzats i d’informació. Aquesta integració dona lloc a sistemes integrats que s’anomenen sistemes mecatrònics. En són un exemple, i com a màxim exponent, els cotxes actuals o els robots, però també petits dispositius com un sistema de reg automàtic.

En aquest escenari, la mecatrònica apareix com una interdisciplina emergent que aglutina la mecànica, l’electrònica, el control i la informàtica per tal de concebre noves maneres de produir, de desenvolupar productes i de dissenyar noves màquines i enginys.

Aquesta idea integradora fa anys que s’aplica en diversos països europeus, americans i asiàtics. La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) l’any 2009 va iniciar, essent la primera del sistema universitari espanyol, el Grau en Enginyeria Mecatrònica a partir de la demanda de les empreses del teixit català de poder disposar d’enginyers amb aquesta visió multidisciplinària. D’aleshores ençà, la UVic-UCC està formant enginyers mecatrònics per tal que esdevinguin professionals amb capacitat d’integrar coneixements d’aquestes disciplines i oferir solucions que vagin més enllà de les que es poden obtenir amb cadascuna d’elles per separat. A càrrec de Juli Ordeix i Rigo, Enginyer Electrònic i professor de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC. Coordina el Grau en Enginyeria Mecatrònica i el programa de Robòtica Educativa que la Universitat desenvolupa per a estudiants des de secundària fins a nivell universitari i ha impulsat el Màster en Robòtica que la UVic-UCC coorganitza amb el Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Mostra de les activitats de divulgació que l’Agrupació fa a les escoles i instituts. L’Estació Espacial Internacional o ISS, com a exemple

El proper dimarts dia 4 de desembre hi ha un canvi en la conferència que hi havia prevista.

Es presentarà una mostra de les activitats de divulgació que l’Agrupació fa a les escoles i instituts. L’Estació Espacial Internacional o ISS, com a exemple. Anirà a càrrec de Ramon Portell i Miquel Amblàs. Com sempre a les 8 del vespre.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Un científic atípic

El proper dimarts dia 27 de novembre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Un científic atípic. Enguany s’ha commemorat el centenari del naixement de qui va ser, en opinió d’alguns, el segon físic més brillant del segle XX. Segons la revista Physics World, es considera un dels 10 més importants de la història.

Va col·laborar en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica i el 1965 va rebre el premi Nobel per la seva recerca en l’electrodinàmica quàntica. Però també treballà en la superfluïdesa, la força electrofeble i els precedents de la cromodinàmica quàntica. La seva actitud i el seu comportament, completament al marge dels convencionalismes acadèmics i socials, van contribuir a fer de Richard Philips Feynman un mite i una icona de la Física del segle passat. Seguir la seva trajectòria vital ens ha de servir per intentar entendre alguns d’aquests comportaments i per reflexionar sobre el que és o el que hauria de ser la ciència. A càrrec de Antoni Melción i Malo, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Uganda, terra de goril·les

El proper dimarts dia 20 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Uganda, terra de goril·les. La perla d’Àfrica fa honor al seu nom: Uganda és un país poc conegut i encara poc turístic i aquest és un dels seus encants: No hi trobareu la massificació de Kènia i, en canvi, hi ha sabanes amb els mateixos estadants: lleons, elefants, zebres, girafes… Però Uganda té més coses. A l’oest del país hi ha selves plujoses on hi viuen ximpanzés i la millor població de goril·les de muntanya. L’experiència de conviure amb els goril·les és el plat fort de la xerrada. A càrrec de Jaume Sañé, Naturalista, fotògraf, càmera i realitzador de televisió especialitzat en natura i viatges, i autor d’una dotzena de llibres sobre fauna i flora. Ha visitat més de vuitanta països de tot el món i s’ha enamorat de dos: Madagascar i Uganda.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

De Bellaterra a Mercuri. Desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacial

El proper dimarts dia 13 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: De Bellaterra a Mercuri. Desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacial. L’octubre de 2018 està previst el llançament de dues missions d’exploració de l’Agència Espacial Europea (ESA), una cap al planeta Mercuri (Bepi-Colombo) i l’altra cap al Sol (Solar Orbiter). Ambdues compartiran un component comú: els díodes de protecció dels panells solars, que han estat dissenyats i fabricats pel Grup de Dispositius i Sistemes de Potència (PDS) del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM, CSIC) situat a Bellaterra. En aquesta xerrada s’explicarà el complex procés que hi ha darrera el desenvolupament de components per aplicacions espacials com aquests. Anirà a càrrec de Philippe Godignon, que és enginyer electrònic i es va doctorar per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1993 i Xavier Jordà que és físic i es va doctorar per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1995. Tots dos formen part del Grup de Dispositius i Sistemes de Potència del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) del CSIC.

Aquesta conferència forma part de les activitats de la Setmana de la Ciència.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail