El dimarts 14 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Què en sabem de l’Auso romana? Ja és conegut de fa temps que l’Esquerda és un poblat ausetà…. ara bé, podria haver estat la capital dels ausetans, és a dir l’Ausa ibèrica? I quin paper tindria aleshores la ciutat de Vic, a qui tradicionalment se li havia atribuït aquesta capitalitat?
Per
respondre a aquestes qüestions cal estudiar de manera global el
territori ausetà, per entendre que ja a finals del segle IV aC. es
trobava organitzat com a un territori polític, amb uns nuclis
perifèrics de control de les fronteres, una jerarquització de
nuclis habitats i una ciutat, Ausa-L’Esquerda,
que faria les funcions de capital. Aquest territori governat
segurament per una elit de cavallers o guerrers, va participar de
manera activa en el desenvolupament de la Segona Guerra Púnica i de
les successives revoltes ibèriques a la fi del segle III aC.
Aquest
caràcter guerrer, i la presència militar romana a partir del segle
II aC. expliquen la creació de nous nuclis a la banda meridional de
la Plana, i l’establiment d’una xarxa de comunicacions a través
del Lluçanès, així com la construcció de la via Sergia, una de
les vies romanes republicanes més antigues d’Hispània.
La
ciutat romana d’Auso,
a Vic, de nova planta, s’edificarà en el context de la reforma
territorial de la Hispània Citerior que portarà a terme l’emperador
August a inicis del segle I dC., i esdevindrà la nova capital del
territori, ja plenament romanitzat. La ciutat, amb el seu temple, i
una estructura urbana que cal anar descobrint entre les migrades
restes arqueològiques que ens han pervingut, era el centre d’un
territori agrícola ben comunicat. El nom, usurpat de l’antic nucli
indígena coincideix amb el total abandonament de l’Esquerda durant
el període imperial romà.
La
ciutat i el seu territori experimentaran un creixement durant els
segles baix-imperials (IV-VI dC.), i això explicarà la fundació a
Ausona
(Vic) d’una de les seus episcopals més antigues del Principat. A
partir del segle V dC., el poder militar recaurà sobre les noves
elits visigodes que s’establiran i refortificaran l’Esquerda,
l’antiga Ausa
ibèrica, ara anomenada Roda
Ciutat.
Mentrestant, la Plana, solcada de grans vil·les agràries,
evolucionarà sense ruptures fins ben entrada l’Edat Mitjana. A
càrrec de Montserrat
de Rocafiguera i Espona, és
Doctora en Història, especialitat Prehistòria i Història Antiga
per la Universitat de Barcelona, i Màster en Arqueologia Medieval.
Des del 1988 codirigeix les excavacions al jaciment de l’Esquerda
(Roda de Ter) essent responsable de l’àrea ibèrica. També ha
participat en l’excavació d’altres jaciments, com el Casol de
Puigcastellet (Folgueroles), l’Escorial (Vic), Sant Feliuet de
Savassona (Tavèrnoles), Lattes (Montpeller), entre d’altres.



