Ens tornarem a trobar el dimarts dia 17 de setembre.

El dimarts dia 18 de juny hi haurà la conferència: Perdem-nos en el temps. “Performance” de màgia. “La màgia permet, per un petit i minúscul instant de temps, sobrepassar la racionalitat de l’espectador, convidant-lo a deixar de costat tot el què tenia après com a vertader i real, i plantejar-li noves formes de realitat, obrint-li el camí cap a la possibilitat de meravellar-se, d’emocionar-se, d´experimentar i de percebre noves sensacions. “

Com deia Oscar Wilde:

Les persones veuen les coses que existeixen i es pregunten:

Per què?

L´il·lusionista, el mag somia les coses que no existeixen i es pregunta:

Per què no?

A càrrec de Jaume Llimós, Enginyer electrònic. Professor de tecnologia i informàtica.

El dimarts dia 11 de juny a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: Viure a la Lluna. Aquest proper mes de juliol farà 50 anys que els humans vam posar els peus a la Lluna. Des de llavors s’ha estat conreant el propòsit de tornar-hi per explorar-la a fons, principalment les riqueses mineres del seu subsòl que assegurarien el futur abastiment a una Terra cada vegada més exhausta. Actualment ja es treballa en projectes per construir una base lunar on poder-hi viure de forma permanent. Aquesta serà una obra titànica, però els reptes que caldria superar per materialitzar-la i assegurar el seu funcionament serien realment colossals! A càrrec de Miquel Amblàs, Professor, Mestre Artesà, i membre de l’AAd’O.

El dimarts dia 4 de juny a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: Jules Verne i la Lluna. En la novel·la “De la Terra a la Lluna” (1865), tres curiosos personatges pretenen colonitzar la Lluna, viatjant dintre d’un projectil llençat per un canó gegantí, però el projecte fracassa. Tal com podem llegir en “Al voltant de la Lluna” (1870), només fan una volta a la Lluna, albirant a penes la cara oculta, abans de tornar a la Terra. En aquesta xerrada veurem alguns detalls de ambdues novel·les, destacant alguns dels seus aspectes humorístics, didàctics i científics. També parlarem dels mites que s’han creat sobre Verne com a “profeta de la ciència”, mites que de bon segur tornaran a circular en celebrar-se enguany els cinquanta anys de l’arribada de l’home a la Lluna. A càrrec de Jesús Navarro, Professor “ad honorem” del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Està vinculat a l’Institut de Física Corpuscular (Centre mixt del CSIC i la Universitat de València).

El dimarts dia 28 a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: Apol.lo XI, 50^è aniversari de l’arribada a la Lluna. A càrrec de Lluís Franquesa, Metge especialista en Ginecologia i Obstetrícia i estudiós de l’Astronàutica.

El proper dimarts dia 21 a les 8 del vespre, conferència: Nanotecnologia: Nous Materials. Revisió de com ha avançat aquesta tecnologia des de la conferència de la tardor del 2010, i degut a que el camp obert és tan gran, només parlarem d’algun dels nous materials i més específicament del grafè i les seves aplicacions. A càrrec d’Eduard Sentias, Enginyer Tècnic Industrial (Tèxtil). P.D,D, de IESE, i Màster en Gestió Gerencial de EADA, i soci de l’AAd’O.

El dimarts dia 14 de maig a les 8 del vespe hi haurà la conferència: Fronteres de la ciència. Enllaçant d’entrada amb l’anterior conferència de Finestres a l’Univers, continuarem amb els límits que ha trobat la ciència en els diversos camps, els enigmes que queden per resoldre i els descobriments més moderns, fent-ne un panorama dels límits del nostre coneixement científic de l’Univers. A càrrec de Ricard Lázaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

El dimarts dia 7 de maig a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica. La contracepció va estar prohibida durant tot el Franquisme. Les dones des dels moviments feminista i veïnal van lluitar pel dret a la Planificació Familiar i van participar en la creació de nous espais d’atenció mèdica, els Centres de Planificació Familiar. Aquests centres, abans de la legalització dels mètodes anticonceptius el 1978, van començar a donar informació sobre anticoncepció, fer educació sexual i contraceptiva i també oferir assistència ginecològica. D’aquesta manera, les dones van aconseguir el domini sobre el seu cos i la decisió sobre la seva maternitat. A càrrec de Sara Fajula, Historiadora de la ciència. Centre d’Estudis d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El dimarts dia 30 d’abril a les 8 de la tarda hi haurà la conferència: James Clerk Maxwell (1831-1879). Maxwell és un físic escocès prominent i conegut per les equacions del camp electromagnètic que porten el seu nom, les famoses equacions de Maxwell. Però el seu treball científic ha excel•lit en altres àmbits de la física, com és ara la teoria cinètica dels gasos i la mecànica estadística. Així mateix, per discutir l’abast i les implicacions filosòfiques del segon principi de la termodinàmica es habitual de recórrer a l’anomenat dimoni de Maxwell, un ésser supranatural amb poders màgics per intentar de fer trontollar aquest principi.
En aquesta conferència es presentarà una aproximació biogràfica de Maxwell, amb les seves principals aportacions científiques, i es ressaltarà el procés d’aquest físic per introduir un terme cabdal en una de les equacions que regeixen el comportament del camp electromagnètic, l’equació coneguda amb el nom de llei d’Ampère-Maxwell. Conèixer la història del procés que va servir perquè Maxwell introduís aquest terme cabdal il•lustra les singularitats, els artificis i les giragonses que sovint es fan servir en les diferents etapes de la creació científica. A càrrec de Joaquim Pla i Brunet, Doctor en Ciències Físiques i professor jubilat de la Universitat de Vic i soci de l’AAd’O.

El dimarts dia 9 d’abril hi haurà la conferència: El Cub de Rubik. Tothom ha sentit a parlar del Cub de Rubik, però quants l’han aconseguit resoldre? Per a molts aquesta joguina és un gran misteri i per a altres gairebé un esport. En aquesta conferència explicaré l’origen, la història, els maquinismes i les matemàtiques que s’amaguen darrera un objecte tan conegut i desconegut a la vegada com el Cub de Rubik. A càrrec d’Aurora Pujols Rial, Alumna de 3r d’ESO de l’Institut les Margues de Calldetenes.

El dimarts dia 2 d’abril a les 8 del vespre hi haurà la conferència:Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta? Jorge Wagensberg va morir el 3 de març del 2018. Ha estat un dels grans pensadors de la ciència de la nostra època i un dels grans museògrafs del món. Com a humil homenatge envers ell farem un repàs a un dels seus llibres més amens, d’entre els molts que va publicar, on hi ha tota una sèrie de reflexions sobre el coneixement i la incertesa de l’Univers: «Si la natura és la resposta, ¿Quina era la pregunta?». Veurem algunes de les seves reflexions més importants compactades en una eina lingüística molt adient per a aquest objectiu: l’aforisme. A càrrec de Pep Pujols, Membre de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

El dimarts dia 26 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència: El moviment dels planetes al voltant del Sol. Newton va demostrar que les seves tres lleis, en combinació amb la força de la gravetat originaven les òrbites el·líptiques dels planetes i donaven sentit a les tres lleis de Kepler. Ho va fer sense utilitzar el càlcul diferencial, només amb els principis de la geometria euclidiana. Nosaltres seguirem el mateix recorregut geomètric sense necessitat d’equacions diferencials. Les demostracions seran “elementals” en el sentit que per entendre-ho es necessiten molts pocs coneixements previs. Contarem, evidentment, amb l’ajuda dels Principia de Newton i d’una conferència “perduda” de Richard Feynman. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

El proper dimarts dia 19 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic. Un dels elements notables de la trajectòria de Josep Comas i Solà va ser la seva fascinació per acostar-se als astrònoms amateurs i la notable repercussió  amb que va portar a terme aquest acostament. Per a Comas, seguint, per exemple, a Camile Flammarion, la pràctica de l’astronomia tenia valors més enllà de la ciència, aportava uns valors personals, una espiritualitat singular, que feia destacar els amants de l’astronomia de la resta de ciutadans. Tanmateix, Comas advocava perquè qualsevol persona s’endinsés al món de l’astronomia, com a camí de superació humana. Aquesta religiositat laica partia, per descomptat, d’una concepció mítica (gairebé mística) de la pràctica científica. Ens proposem analitzar diferents aspectes de l’acció de Comas i Solà en aquest terreny, els èxits i les contradiccions que va trobar i la projecció que ha tingut en la cultura científica catalana i espanyola (i més enllà!). A càrrec de Antoni Roca-Rosell, (Universitat Politècnica de Catalunya) – Institut d’Estudis Catalans.

Veureu que hi ha un canvi sobre el calendari previst, la conferència del dia 19 del Sr. Antoni Melcion es farà el dimarts dia 26.

El dimarts dia 12 de març hi haurà la conferència: Finestres a l’Univers. Durant mil·lennis l’única informació sobre l’Univers va ser la llum a simple vista. Després han anat ampliant-se les formes en que rebem informació i com les processem. En fem un repàs, amb les fites i principals descobriments de cada nova finestra física i intel·lectual a l’Univers. A càrrec de Ricard Lázaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.