La nebulosa d’Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud [b] del cinturó d’Orió. Va ser descoberta per Nicolas-Claude Fabri de Peiresc el 1610, tot i que Ptolemeu, Tycho Brahe i Johann Bayer van identificar les estrelles del seu centre com a una sola estrella grossa i Galileu va detectar un petit nombre d’estrelles a la regió. És una de les nebuloses més brillants, i visible a ull nu al cel nocturn. M42 es troba a una distància de 1,270±76 anys llum[1] i és la zona de formació estel·lar massiva més propera a la Terra. Té un diàmetre estimat 24 anys llum
Font Viquipédia |
