Finestres a l’Univers

El dimarts dia 12 de març hi haurà la conferència: Finestres a l’Univers. Durant mil·lennis l’única informació sobre l’Univers va ser la llum a simple vista. Després han anat ampliant-se les formes en que rebem informació i com les processem. En fem un repàs, amb les fites i principals descobriments de cada nova finestra física i intel·lectual a l’Univers. A càrrec de Ricard Lázaro, Llicenciat en Humanitats i soci de l’AAd’O.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Fotometria i Astronomia CCD Pro-AM

El proper dimarts dia 5 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Fotometria i Astronomia CCD Pro-AM. La Fotometria CCD es una disciplina de control i estudi per detectar i verificar canvis dinàmics en tot tipus de fenòmens Astronòmics, la possibilitat de fer treballs destacats i seriosos de vigilància a nivell amateur es possible,ara en plena època tecnològica, pocs observadors entenen la capacitat i el potencial d’aportar dades de refinament Astromètric i Fotomètric  molt valuoses e importants per entendre,refinar i conèixer  millors aquest canvis i comportaments reals dels astres,es farà un repàs de les tècniques i possibilitats reals de contribució, aportar en definitiva valor al nostre equip i  aquestes hores d’observació que li dediquem a la nostra afició. A càrrec de Albert Sánchez, Treballa en el sector Químic en Controls de Qualitat.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Mobi Dick i l’inconscient

El dimarts dia 26 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Mobi Dick i l’inconscient. Moby Dick és una de les grans novel·les de la literatura universal. Escrita per Herman Melville el 1851, molt abans de que Sigmund Freud elaborés la seva teoria psicoanalítica, Melville ja va tractar i en va fer en la seva novel·la, una de les elegies més belles sobre el gran enigma del bé i del mal.

Encasellada en novel·la d’aventures que la varen portar a ser raconada durant molts anys, l’ autor en fa un vertader tractat psicològic de l’ ànima humana estructurant la novel·la           oníricament a partir de la fusió de realitat i el somni que seran com en l’obra de Poe, els antecedents del simbolisme en la literatura.

El malson obsessiu, la referència al voltor com la criatura creada que devora el creador que ens porta al món de Kafka i el ressò de Freud i Nietzsche. “Considereu tot això, i llavors gireu-vos a la terra verda amable i dòcil; considereu-les totes dues, la mar i la terra: no trobeu una estranya analogia amb alguna cosa de vosaltres mateixos? Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra verdejant, així l’ ànima de l’ home hi ha una Tahití insular, plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors de la vida mig coneguda” . Els horrors els dimonis de l’ inconscient i en l’ analogia terra/mar una magnífica descripció del JO i l’ ALLÒ freudians. D’una banda, la terra, la superfície, el conscient conegut, l’ instint de la vida; per l’ altra, el mar, les profunditats abissals, l’ inconscient desconegut, l’ instint de mort. A càrrec de Mercè Rigo Grimalt, Mestra i Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació “Secció Psicologia”. Especialista en Psicologia Clínica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques

El dimarts dia 19 de febrer a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques. La Nanotecnologia es considera una de les tecnologies clau del segle XXI. En ella, la nanomedicina explora el potencial de gran varietat de nanomaterials en medicina, tant en diagnòstic com en tractament de malalties. En les últimes dècades, les teràpies basades en proteïnes han tingut un impacte important en multitud de malalties com la diabetis i les malalties d’emmagatzematge lisosomal. No obstant això, aquestes teràpies presenten limitacions degut a la naturalesa de les proteïnes (degradació enzimàtica, vida mitja curta…); limitacions que podrien superar-se mitjançant estratègies nanotecnològiques.

En aquest estudi s’investiguen tècniques d’encapsulació i recobriment de proteïnes per tal de millorar la seva eficàcia terapèutica, centrant-se en dues proteïnes de naturalesa ben diversa. El Factor de Creixement Epidèrmic (EGF), malgrat haver-se descrit la seva capacitat per accelerar la cura d’ úlceres a l’estómac i al duodè, és vulnerable a les condicions que troba en aquests ambients, que en degraden l’activitat. La co-encapsulació d’aquesta proteïna amb un inhibidor de proteases, protegint-la del pH extrem i l’activitat proteolítica del tracte digestiu, promet augmentar la seva capacitat terapèutica.

La robustesa de l’EGF que li permet aguantar les condicions d’encapsulació, però, no es troba en totes les proteïnes. La Velaglucerasa alfa, una versió recombinant de la glucocerebrosidasa usada en el tractament del síndrome de Gaucher, perd completament l’activitat quan s’intenta encapsular. Tècniques menys agressives com el recobriment d’aquestes proteïnes mitjançant polímers semblen una alternativa viable a l’encapsulació. En aquest cas, el recobriment de la Velaglucerasa alfa amb un polímer biocompatible representa una millora prometedora a la teràpia de substitució enzimàtica pel síndrome de Gaucher. A càrrec de David Montpeyó, Graduat en Bioquímica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster i doctor en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina, també per la UAB. El juliol de 2018 va defensar la seva tesi doctoral, titulada “Estratègies nanotecnològiques per al recobriment i encapsulació de proteïnes terapèutiques”, centrada en tècniques d’encapsulació de proteïnes enfocades al tractament d’úlceres pèptiques i al recobriment de proteïnes pel tractament del síndrome de Gaucher. Actualment treballa d’investigador al grup d’Enginyeria de Proteïnes i Proteòmica, a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina, a la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’accés femení a les institucions científiques catalanes

El proper dimarts dia 12 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: L’accés femení a les institucions científiques catalanes. Malgrat que actualment està més que assumida la presència femenina als diferents estaments científics, en la major part de la història de la humanitat això no ha estat així. En aquesta conferència intentarem analitzar com les dones van anar conquerint uns espais de ciència que se’ls pressuposaven aliens—com les facultats o les diferents institucions científiques—entre els últims anys del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Això ho farem a partir dels exemples d’algunes de les primeres noies que van accedir-hi amb l’objectiu de poder visualitzar les diferents limitacions, legals i socials, a què van estar sotmeses i, també, les diferents estratègies que van utilitzar per superar-les. Una informació que posarem en relació amb l’àmbit científic espanyol i americà per veure fins a quin punt es presentaven problemàtiques semblants i/o estratègies compartides per fer front als diferents obstacles que s’anaven trobant. A càrrec de Albert Caballeria Casals, Graduat en Biotecnologia i estudiant del Màster en Història de la Ciència de la UAB.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail