Faraday: la teoria del camp electromagnètic

El dimarts dia 13 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Faraday : la teoria del camp electromagnètic. Farem una breu exposició de quins eren els coneixements de l’electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX, i de com el descobriment de Volta i l’experiment d’Oersted van plantejar noves incògnites. Veurem com, entre 1820 i 1825, André-Marie Ampère va establir una teoria que acabaria per imposar-se en l’Europa d’aquell moment. El 1821, Faraday inicià les seves investigacions sobre l’electromagnetisme amb una modificació de l’experiment d’Oersted que posava en evidència uns moviments de rotació. A partir de 1831, la seva activitat donà com a resultat una sèrie de descobertes com la llei d’inducció, les lleis de l’electròlisi, la rotació del pla de polarització de la llum i el diamagnetisme. S’explicaran els arguments de Faraday utilitzant conceptes tan estranys com línies de força i camps, i com van ser rebutjats en front d’una teoria newtoniana de fluids que acceptava forces actuant a distància de forma instantània. A càrrec d’Antoni Melción, Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Faraday: una biografia

El proper dimarts dia 6 de març a les 8 del vespre hi haurà la conferència: Faraday : una biografia. Parlar de Faraday vol dir parlar d’electricitat i de magnetisme, però també de química, d’òptica, de metal·lúrgia i de moltes altres coses. Seguirem la seva trajectòria vital des del seu aprenentatge com enquadernador fins a la seva tasca com assistent de Sir Humphery Davy i, posteriorment, com a responsable dels experiments i les conferències a la Royal Institution, entitat amb la qual va estar-hi vinculat tota la vida. Una vida desenvolupada dins d’una fe religiosa inqüestionable. La seva activitat com expert i consultor en moltíssimes qüestions li van permetre assolir un prestigi indiscutible. Veurem com, tot i tenir uns coneixements matemàtics mínims i problemes de memòria, va arribar a ser un dels científics experimentals més rellevants del seu temps. Les seves descobertes van marcar pautes i van qüestionar teories, establint, segons molts autors, les bases del que avui coneixem com la teoria clàssica del camp electromagnètic. A càrrec d’Antoni Melción, Doctor Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Construcció de grans observatoris: una visió des de dins

La conferència serà el dijous dia 1 a les 8 del vespre i anirà a càrrec de Pere Planesas, Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i Astrònom. El tema de la conferència serà: Construcció de grans observatoris: una visió des de dins. En la inauguració de qualsevol gran observatori se sol fer una apologia del ben planejat i executat que ha estat el seu procés de disseny i construcció. Des de dins el seu desenvolupament s’ha viscut d’una altra manera, ja que ha estat molt més complex, subjecte a incerteses, canvis de plans i redefinició d’objectius, especialment quan es tracta de projectes pioners i de gran envergadura. El conferenciant relatarà el viscut durant la seva participació en la construcció de l’Observatori Espacial Herschel i l’engegada de l’Observatori ALMA.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

21-08-2017. L’eclipsi de Sol més observat de la Història

El proper dimarts dia 20 a les 8 del vespre hi haurà la conferència: 21-08-2017. L’eclipsi de Sol més observat de la Història. Explicarem el viatge que varem fer als Estats Units amb l’Agrupació Astronòmica de Sabadell per contemplar aquest eclipsi total de Sol al lloc aproximat de màxima duració, un punt dintre del Shawnee National Forest de l’estat d’Ilinois. A càrrec de Miquel Torrent, soci de l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Evolució de l’abastament d’aigua al món. Situació actual

El proper dimarts dia 13 de febrer a les 8 del vespre hi ha la conferència: Evolució de l’abastament d’aigua al món. Situació actual. Disposar d’aigua dolça de qualitat per sobreviure ha estat des de sempre una de les primeres necessitats per la humanitat. Els primers assentaments es van situar sempre prop de les seves fonts (llacs o rius).

Les grans civilitzacions antigues, com les d‘Israel, o l’egípcia, ja van desenvolupar sistemes de conducció i reserva d’aigua.

A Grècia els van perfeccionar i inclús es van utilitzar mecanismes de purificació elementals que encara avui són vàlids.

Els romans van ser els primers grans arquitectes de la  hidràulica, amb la construcció d’aqüeductes que requerien un exhaustiu coneixement de trigonometria i geodèsia.

A l’edat mitja es va estancar la progressió dels coneixements sobre la matèria i també l’execució d’obres hidràuliques. Juntament amb el creixement de la població, va provocar molts problemes sanitaris.

Actualment, l’aigua disponible per a l’abastament al món, està  molt irregularment ubicada. L’extraordinari creixement de la població mundial als darrers temps, juntament amb els problemes derivats del canvi climàtic, encara han complicat més el problema.

Es realitzen grans obres per pal·liar la mancança d’aigua, però simultàniament hi ha zones al planeta amb molts problemes de quantitat i qualitat, que provoca milions de morts cada any.

A Catalunya, en circumstàncies normals no hi ha problemes d’aigua, però en períodes de sequera, que són cíclics, hi ha un dèficit d’aigua sense resoldre. A càrrec de Rogeli Fletas, Aparellador i Arquitecte Tècnic per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Gestió Ambiental per la IDEC de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Gerent d’Aigües de Vic SA durant 40 anys (1972-2012), entre altres.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail