El trànsit de Mercuri d’enguany

El dimarts dia 5 de novembre hi haurà la conferència: El trànsit de Mercuri d’enguany. El pròxim dia 11 de novembre tindrà lloc un fenomen que no és molt freqüent però que ja hem tingut ocasió d’observar alguna altra vegada, que és un trànsit del planeta Mercuri per davant del disc solar. Aquest trànsit durarà unes 5 hores i mitja, i si la nuvolositat ens ho permet el podrem veure des de 2 quarts i 5 minuts de dues del migdia fins al vespre, però no el veurem acabar perquè el seu final és a les 7 i 4 minuts del vespre i el sol se’ns pondrà a les 5 i 36. Durant aquesta sessió veurem les característiques del trànsit d’enguany i també farem un repàs als trànsits dels planetes interiors, incloent-hi una referència als del planeta Venus, que són molt més escassos. A càrrec de Josep M. Casals, Enginyer Industrial i Soci Honorari de l’AAd’O.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou

Dimarts dia 29 a les 8 del vespre, conferència: Repercussió i valoració de l’assaig eudiomètric d’Antoni de Martí i Franquesa a principis del segle dinou. El 12 de maig de 1790, el químic-naturalista Antoni de Martí i Franquès va llegir a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios mètodes de conocerla, que no va ser publicada fins al 1795. L’article, escrit en termes de la nova química de l’oxigen de Lavoisier, va ser fruit dels experiments eudiomètrics que Martí havia realitzat a mitjan del 1787. El tema del seva memòria era l’examen de la idoneïtat i exactitud dels assaigs eudiomètriques existents amb la intenció de presentar el seu propi instrument (eudiòmetre) per l’anàlisi de l’aire atmosfèric. Després de diversos intents, Martí va aconseguir desenvolupar un procediment eudiomètric simple que va tenir un impacte significatiu en els químics interessats en la composició de l’aire atmosfèric. El seu eudiòmetre va ser rebut de forma notable en els textos de química de principis del segle dinou, tot i que la seva proposta eudiomètrica va ser mal interpretada ocasionalment.

Les traduccions abreujades en francès i anglès de la memòria de Martí es van publicar respectivament en el Journal de physique, de chimie et d’histoire naturelle i al Philosophical Magazine el 1801, i també se’n va publicar una ressenya als Annalen der Physik el 1805. És aleshores, a partir del 1801, quan el seu assaig eudiomètric comença a ser conegut i reproduït. El nucli d’aquesta presentació és el recorregut que va tenir l’assaig eudiomètric de Martí tot apuntant aspectes relatius a la seva repercussió i avaluació: la posada en funcionament de l’assaig en relació a l’equipament material i als reactius, les àrees de recerca on es va aplicar i, finalment, les opinions significatives que va merèixer. A càrrec de Pere Grapí, Llicenciat en Ciències Químiques (UB) i doctor en Filosofia i Lletres – Programa Història de la Ciència – (UAB).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Conferència: Vida a la Terra: Gènesi (Pep Garcia)

La vida va aparèixer sobre el planeta Terra quan aquest encara era molt jove, ara fa uns 3850 milions d’anys. Els primers signes d’aquella vida primitiva encara avui dia són dubtosos, però el que si està clar és, que la continuïtat i unitat de la vida que coneixem avui es posa de manifest en la uniformitat dels sistemes genètics i en la composició molecular de les cèl·lules vives. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN).

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Vida a la Terra: Gènesi

ATENCIÓ aquesta conferència s’ha cancel·lat avui i es postposarà. Perdoneu les molèsties

El proper dimarts dia 15 d’octubre a les 8 del vespre hi haurà la conferència: La vida a la Terra: Gènesi.

La vida va aparèixer sobre el planeta Terra quan aquest encara era molt jove, ara fa uns 3850 milions d’anys. Els primers signes d’aquella vida primitiva encara avui dia són dubtosos, però el que si està clar és, que la continuïtat i unitat de la vida que coneixem avui es posa de manifest en la uniformitat dels sistemes genètics i en la composició molecular de les cèl·lules vives. A càrrec de Pep Garcia, Biòleg. Membre fundador d’Oxygastra (Grup d’estudi dels Odonats de Catalunya) i del Grup de Naturalistes d’Osona, dins (ICHN)

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail